Un avantpassat seu es deia Galo i de sempre ha volgut conservar el nom, encara que com a renom. De professió paleta (feina que va haver de deixar d’exercir per una lesió a les cervicals), des de 1971 -recent acabada la mili- entra al món cultural, especialment de casa seva, a Santa Coloma de Queralt.

Com li ve aquesta inquietud per la història i pel món cultural?
Un cop acabada la mili vaig fer un canvi radical en la meva vida. Amb la noia que tenia aleshores i una altra parella vam començar a visitar esglésies romàniques; vaig escriure un article defensant un personatge de Santa Coloma, i vaig anar fent col·laboracions sobre l’art romànic.

Vaig conèixer Josep Maria Gavín –qui va fer un recull d’unes 25.000 esglésies de tot Catalunya i a qui vaig acompanyar per conèixer les de la zona de Santa Coloma– i em va agafar una forta afició per la cerca. Em va dir que a Catalunya estava tot per fer en relació amb els molins, colomers, pous de gel... i em vaig posar a la feina, començant pels molins fariners.

Parli’ns d’aquestes cerques.
Vaig fer un recull de molins fariners, amb més de mil molins de tota Catalunya. Vaig seguir 24 comarques i 247 municipis, els vaig inventariar i, arran d’aquesta feina, em vaig guanyar el sobrenom de molinòleg.

Aquest recull està publicat en dos volums i representa un terç dels molins fariners de Catalunya, però la cerca es va aturar quan calia fer desplaçaments a la part de Girona i el nord de Barcelona.

Quan comença el que avui es coneix com l’Arxiu Galo?
Comença al mateix temps que m’inicio en la recerca d’ermites i esglésies romàniques. Vaig començar l’arxiu amb fotografies d’art romànic; després em vaig interessar per tot allò que formava part del poble. Vaig aprendre molt de mossèn Segura, que és qui va escriure la història de Santa Coloma de Queralt.

Més endavant em vaig acostar a gent amb les mateixes aficions i, amb el temps, vaig anar recollint publicacions, postals i fotografies antigues. M’han passat tot l’arxiu d’un company que va morir, Cristóbal Sánchez, que era fotògraf professional. Entre els seus i els meus, calculo que tinc uns 30.000 negatius. Ell va retratar tota la gent de Santa Coloma. També era col·leccionista i vaig recollir moltes col·leccions seves; jo també tinc una dèria amb les col·leccions: en tinc unes 70 d’obertes (tinc més de 100 cintes de cotó, un centenar de caixes de safrà, unes 200 eines del camp entre aixades i martells, etc.).

Visc sol en una casa on, al pis de baix –que era de la mare– i a l’entrada, ho tinc tot ple, i ho ensenyo a tothom que ho vol veure.

He de dir que entre tota la documentació que tinc, n’hi ha molta d’inèdita. Per exemple, tinc un capbreu de 1598 i totes les publicacions de Santa Coloma (o gairebé totes les antigues). Procuro tenir-ho tot al dia.

Tinc, per exemple, la revista La Segarra, que es va publicar l’any 1922, va tornar el 1932 i el 1958, i ara la tenim des del 1979, i en aquest darrer cas jo vaig ser un dels que la va voler tirar endavant.

Així doncs, no ha deixat d’estar involucrat en l’àmbit cultural de la localitat i voltants.
No, la llista de llocs on m’he implicat i he col·laborat és molt llarga, tot i que reconec que en ocasions he estat molt problemàtic.

Vaig estar, per exemple, a la junta del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, a la junta del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, i m’he bellugat tota la vida en tot el que s’ha fet al poble.

Recordo una recollida de signatures i una assentada a la plaça Major per evitar que s’emportessin una campana del campanar. N’hi ha dues, la de les hores i la dels quarts, que va aguantar guerres i revolucions; la volien prendre, i vaig aconseguir aturar-ho quan ja la baixaven, tot i que es va quedar un pis més avall del campanar.

Vaig impulsar la restauració del pou de gel el 1979, arran del centenari de la publicació de la història de Santa Coloma. Ho vaig organitzar: era un pou que havien descobert rebentant la volta i que servia d’abocador de porcs i gallines. Em va respondre especialment gent jove: vam treure els animals morts i ho vam culminar. Ara aquest pou es manté en peu; si no, s’hauria ensorrat.

També, junt amb altres persones, vam iniciar la festa del barri del Raval de Cervera i vam fer els gegants del Raval. A més, aquest carrer va ser el primer que es va rotular en català. Primer vam enganxar paper sobre el cartell de la plaça Major, que es deia Plaza del Generalísimo –potser era l’any 1976–, i devia ser el 1977 quan vam retolar, ja amb rajoles, el Raval de Cervera en català. Després ho vam fer també amb el carrer Orfeó Català.

Vaig ser pioner en la publicació d’un treball sobre la Guerra Civil, amb un recull de morts i dels fets que havien passat a Santa Coloma.

Voldria destacar també que vaig fer els primers mapes a escala 1:5.000 que van sortir amb el Servei Cartogràfic de Catalunya. Vaig omplir 80 o 90 mapes amb toponímia de la zona de Santa Coloma, posant-hi més de 300 topònims.

Com a darreres col·laboracions podem citar l’exposició de capses de safrà i també el fet que ha decidit enguany no continuar amb la Fira d’Antiguitats i Rampoines de Santa Coloma de Queralt.

Sí, el més recent que he fet ha estat l’exposició de capsetes de safrà amb motiu del Som Terra de Safrà aquest novembre.

Pel que fa a la Fira d’Antiguitats i Rampoines, es feia cada 1 de novembre al poble. Ho va engegar la llibreria Els Àngels i després ho vaig continuar jo, portant-la els darrers sis anys, tot i que hi havia col·laborat des de la primera edició, d’unes 11 o 12 que se n’han fet. Coneixia els paradistes i, com que jo també soc col·leccionista, m’agradava, però aquest 2025 he decidit que ja no la continuaré: em retiro d’aquest tipus d’esdeveniments.

Em jubilo: estic cansat i m’he desgastat molt. Seguiré amb les meves dèries, escrivint el que trobo, etc. Podem dir que des de l’any 1970 fins avui he estat dedicat a la història del poble i voltants, però també cal dir que avui en dia és llastimós veure segons què es publica (sense investigar i copiant), amb solemnes mentides, penso jo.

Repeteixo: estic cansat i em retiro de la primera fila, però seguiré treballant per mi.