Conegut dintre del món futbolístic com a Lucas, va néixer el 12 de juny de 1996 i se sent agraït a la seva família, que sempre l’ha ajudat en tot i que no ha estalviat en quilòmetres per tal que pogués ser feliç jugant a futbol. La seva germana és jugadora de bàsquet i, de fet, juga a l’equip femení del CB Àguiles. Ha cursat els seus estudis a Barcelona i va començar a jugar al Guimerense. Després a Hospitalet, Calafell, Cubelles, Prat i Damm, per passar, ara, a l’equip B del Deportivo. La seva residència la té a Les Piles.

Com ha anat el procés perquè el Deportivo s’hagi fixat amb tu per fitxar-te per al seu equip B, el Fabril?
 Doncs el Deportivo té un gran nombre d’observadors per tots llocs que no paren de mirar partits per tal de trobar jugadors que necessitin. Si veuen algun jugador que els hi agradi llavors van a veure’l més partits per comprovar si segueix sent un jugador que els hi pugui ser interessant; i així va ser con em van veure i em van seguir fins al dia que vaig fitxar.

Com vas rebre la notícia tant tu com la teva família i els excompanys de la DAMM?
La notícia que el Deportivo estava interessat en mi em va arribar quan estava al cotxe amb el meu pare i em va trucar per telèfon el Cristóbal, míster de la Damm. Em va dir que durant la tarda em trucaria el Deportivo per parlar sobre el seu interès i després de saber que estaven interessats vaig trucar a la meva mare per explicar-li tot.

És un bon pas per un noi com tu, que ha finalitzat com a juvenil a la DAMM? Et dóna esperances de poder arribar al primer equip del Depor?
És un gran pas per mi, tinc moltes esperances d’arribar algun dia al primer equip, ja que el Deportivo és un club que tira moltíssim de la cantera.

Com t’estàs aclimatant al nou destí i com t’han rebut els qui seran els teus companys?
Em pensava que seria molt més dur però poc a poc vaig aclimatant-me amb l’ajuda de tots els nous companys, que m’han tractat con un més des del primer dia, i també amb les persones que treballen al Deportivo, que estan al 100% amb tu.

Com et definiries com a jugador, com a defensa?
 Com a jugador em considero un noi molt treballador, constant i que sempre agafa amb gratitud i amb ganes de millorar totes les observacions que em donen tots els entrenadors. Sóc un nen que intento donar el màxim de mi per tal d’ajudar el meu equip.

Explica’ns una mica com serà el teu dia a dia en terres gallegues
El meu dia a dia consistirà en aixecar-me a la residència del Deportivo i anar a esmorzar al menjador. Després agafar el necesser i cap a entrenar, ja que el Fabril (filial del Deportivo) entrena als matins. Després de fer treball al gimnàs i l’entrenament, aniré a dinar a la residència i després a estudiar a les tardes. Encara no tinc plaça per estudiar Cicle Formatiu d’Animació i Activitats Esportives, però si no aconsegueixo plaça aniré a estudiar algun nivell per ser entrenador i també algun idioma, com l’anglès, per exemple. Després soparé i d’hora al llit, que al dia següent es repetix el mateix.

Quin és el teu màxim somni dintre del futbol?
Doncs crec que tots els jugadors tenim el mateix somni, que és arribar al primer equip, jugar a la màxima categoria i intentar guanyar els màxims títols possibles.

Com veus des de la llunyania el futbol que es fa a la Conca, com ara a Montblanc o a l’Espluga? Hi veus futur al futbol més humil?
I tant que hi veig futur. Fa pocs anys jo estava jugant en camps de poblets quasi desconeguts, però amb treball i constància tot s’aconsegueix.

Finalment, què diries als nois, nens i nenes de la Conca que volen arribar algun dia a fer alguna cosa important dintre d’aquest món del futbol?
L’única cosa que els podria dir és que siguin ells mateixos i que treballin sempre al 100%, i els premis aniran arribant poc a poc. Paciència i sempre unes ganes increïbles de seguir aquell somni, que és ser un jugador professional.