Amb quin esperit neix el nou cicle musical “Fusta & Plàstic”?
Amb el de dotar al nostre poble, dintre de les possibilitats que ens permet el pressupost i gràcies a tenir moltes ganes, d’una programació musical més o menys estable. Ja durant els mesos d’estiu portem a terme el Musicall, però durant la resta de l’any el poble està mort musicalment parlant.

El que oferim és foment pur de la cultura, ja que les propostes independents i deslligades de les grans promotores i empreses no s’acostumen a tenir en compte i, en canvi, són on apareixen noves propostes i estils. Tots els grans artistes que us puguin venir al cap han començat a espais de petit format i segueixen reivindicant-los. Per exemple, hem estat el únics a programar a Montblanc a Love of Lesbian – que van actuar davant de cinquanta persones – o Mazoni – que ara omple grans sales i festes majors a Catalunya – entre molts altres.

Neix amb la voluntat que tingui continuïtat en els pròxims anys?
La intenció és que tingui continuïtat. Amb dos concerts per la Festa Major amb els grups de moda que toquen a tot arreu no n’hi ha prou. Geogràficament tenim possibilitats infinites de portar artistes en gira, amb voluntat de tocar i que es deixen passar. Dintre de les nostres possibilitats, que no són moltes, volem aprofitar l’avinentesa.

Igual que en el Musicall, aposteu per un format de diferents jornades. És una proposta en la què us sentiu còmodes?
És el format que ara mateix podem fer per a programar entre 12 i 15 concerts a l’any. Amb més recolzament, en comptes de ser un concert al mes potser seria un cada quinze dies o cada setmana, es podria entrar al circuit català de sales, formar part de programacions a nivell de Catalunya, jo què sé... hi ha un munt de possibilitats que ni es plantegen. Montblanc hauria de ser un referent com ho són pobles com Sant Feliu de Guíxols (durant tot l’any) o Ulldecona (sense ser per a res un poble turístic, a l’estiu). I geogràficament estem molt millor ubicats que ells. No només de grans festivals s’alimenta un poble, ans al contrari.

A quin públic va dirigit aquest nou cicle musical?
A tothom que li interessi la música, més enllà de les modes i els estils. Creiem que és una programació prou eclèctica com perquè pugui agradar a un ventall ben gran de gent, sempre que estigui oberta a escoltar artistes que probablement no coneixen llegint només el nom al cartell. L’horari de 18 a 22h i els preus popularíssims, i tenir pràcticament tota la música del món a un click, hauria d’ajudar encara més a animar a la gent a venir.

Quins artistes trobarem en el Fusta&Plàstic, i quins estils musicals?
El primer dia comptarem amb la música en directe de John Kennedy. És un veterà músic australià, del que diuen que fa una música que barreja al primer Elvis Costello amb el darrer Elvis Presley. Per a l’ocasió es farà acompanyar del també guitarrista Paco Peñaranda, un barceloní amb el que està intentant refundar la seva banda al Garraf.Beast Selectors, els DJs de l’Associació Musical Mr.BeasT, completaran el cartell oferint una eclèctica sessió que anirà des de la música negra més primitiva fins a l’electrònica més actual.

El concert del segon dia l’oferirà Caustic Roll Dave, un one-man-band barceloní, amb varis discs al mercat i que els habituals als nostres concerts coneixeran perquè ja ha actuat anteriorment amb molt bona acollida. Guilhem The La Vall i Moi, de sobres coneguts a la Conca, seran els encarregats de punxar abans i després del concert. Olivia de Happyland és una extremenya amb residència actual a Madrid, amb cançons habitualment a emissores com Radio 3 (RNE) i que ens visitarà just abans d’una gira per sudamèrica. Una proposa diferent però propera, que pot agradar a molta gent que no la coneix. Aquell dia es posaran darrera els plats Soulblondjing i Quicophenia, oferint una mena de duel musical entre la música americana i britànica. Per acabar el cicle tindrem en directe al donostiarres Thee Eliam, un grup de rock força canyer, a diferència dels anteriors, que no podíem deixar l’oportunitat de programar-los tenint-los de gira per Catalunya en aquelles dates. Aquell dia repetiran Beast Selectors als plats.

Que busqueu reivindicar al nom “Fusta & Plàstic” que porta el cicle?
La idea del cicle és condicionar-lo a l’espai. A Montblanc no tenim gaires espais tancats on es pugui fer música en directe i, els que es poden utilitzar, acústicament no estan dotats. A nosaltres ens agrada la música, pensem que a la gent que ve també, i per tant mirem que els concerts sonin el millor possible. Vam pensar que a l’Antic Hospital de Santa Magdalena el més propici serien concerts acústics i semi-acústics, per tant vam pensar en les arrels i la Fusta és l’element principal dels primers concerts que coneixem, la fusta de les guitarres del bluesmen del Mississippi; i el mateix vam pensar en quant als DJs, el Plàstic dels vinils que punxaven a les primeres sessions conegudes.

Per què heu escollit l’Antic Hospital de Santa Magdalena com a escenari del cicle?
Per què és un espai molt bonic, acollidor, amb unes dimensions correctes pel que volem fer i, sobretot, perquè al poble no hi ha cap espai condicionat per a dur a terme activitats musicals.

Perquè aposteu per un horari de tarda-vespre? Amb quina finalitat?
Perquè és l’horari que millor ens funciona. Els organitzadors fa temps que hem deixat de sortir a les nits i el públic més habitual dels darrers anys sembla que també. A més, jo col·laboro en cicles semblants fora de Montblanc i aquest horari acostuma a funcionar a la perfecció a tot arreu.

Aquest nou cicle substitueix el Musicall, o s’afegirà dins de les activitats que configura la programació de Mr. BeasT?
S’afegeix. Com deia abans, el Musicall és un cicle consolidat que fem a l’estiu. Aquest ens agradaria consolidar-lo durant els primers mesos de l’any. La resposta de la gent dirà si és possible o no.

Com vau viure el canvi d’emplaçament l’edició pasada del Musicall, passant-lo a Prenafeta? Quina és la intenció de cara aquest any?
L’espai del Mas de la Sabatera és un marc fantàstic per a aquest tipus d’activitat, ens van tractar bé i l’Associació de Veïns de Prenafeta s’hi va implicar de la millor manera que va poder. Dit això, ens agradaria molt tornar-hi, però el món underground és complicat, els pressupostos són irrisoris i s’ha de parlar tot molt bé. Per part nostra ens encantaria repetir, però ho hem de parlar totes les parts implicades.