L’escriptora vimbodinenca resident a Tarragona publica L’Amagatall, una novel·la que combina memòria familiar, distopia i context històric, i que situa part de la trama a l’any 2126.

De què tracta el llibre?
És una nissaga familiar d’una família que podria ser una mica la meva. He investigat els meus avantpassats, n’he agafat alguns elements reals i d’altres els he completat amb la imaginació. La nissaga abraça uns 300 anys: 200 anys cap enrere i 100 anys cap al futur que he afegit. Cada protagonista té una part d’història real i una part inventada però una base real

Qui és el protagonista i què li succeeix, sense desvelar massa detalls?
El protagonista és en Jan Joanals, un noi que viu l’any 2126. Resideix en una ciutat molt despersonalitzada, encara més del que ja ho són avui. La societat que dibuixo és anònima, amb poc tracte personal. En Jan arrossega algun problema psicològic i acaba patint un brot psicòtic. Enmig d’aquest episodi decideix fugir de la ciutat i es refugia al poble on havia viscut la seva àvia —un poble que simbòlicament és Vimbodí i Poblet.

Amb la calma del poble comença a escriure un diari com a exercici terapèutic. Durant unes petites obres a la casa familiar, tancada des de fa gairebé un segle, descobreix un espai tapiat: un amagatall. Allà hi troba objectes, records i molts llibres, amagats perquè en aquella època els llibres en paper han estat prohibits i cremats.

A partir d’aquí, com evoluciona la història?
Quan en Jan comença a trobar aquests materials, decideix reconstruir la vida dels seus avantpassats. La novel·la alterna el diari personal amb la història familiar, que arrenca pròpiament cap a la pàgina 61. A mesura que descobreix noves peces, escriu la vida dels qui l’han precedit.

He estructurat la nissaga en tres grans blocs. En el primer, el protagonisme recau en els homes; les dones hi tenen un paper secundari. En el segon bloc, el pes passa a les dones, arran del caràcter fort d’una d’elles, que reivindica fins i tot el cognom matern. Aquí comença  la nissaga de les dones Joanals, perquè a partir d’aquí totes agafen el cognom de la mare. I en el tercer, situat en el futur, el protagonisme s’alterna entre homes i dones.

Com definiria el llibre? És una novel·la històrica, un thriller, un relat costumista?
És una barreja de gèneres. Cada generació té el seu context històric, que he documentat amb rigor. També hi ha una part d’intriga, tot i que no és una novel·la negra com les que he escrit abans. És un llibre de cocció lenta que demana una lectura pausada.

Per què situar part de la trama l’any 2126?
Perquè el futur que imagino és una prolongació dels camins que ja intuïm avui. Pinto una societat distòpica, amb una relació humana deteriorada. Hi ha una crítica social implícita: sembla que no acabem d’entendre cap a on anem.

Els llibres en paper estan abolits en aquest futur. Què simbolitza aquest fet?
Simbolitza una ruptura amb la memòria i amb el pensament crític. En la novel·la hi ha hagut una guerra molt dura, amb milions de morts, i s’arriba a la conclusió que Internet i els dispositius mòbils n’han estat un detonant. Per això es restringeix l’ús de la tecnologia. És una reflexió sobre els perills de l’ús descontrolat del món digital.

El títol, L’Amagatall, és només un espai físic?
No. És físic, perquè hi ha espai, a la sotavolta de l’escala, però també és emocional. A la novel·la hi ha una frase que ho resumeix: “Dins de tots i cadascun de nosaltres hi ha un amagatall ben endreçat que tapa les nostres misèries.” Tothom guarda secrets. Pensar que podem conèixer completament una altra persona és una il·lusió.

El llibre parla d’en Jan Joanals i de dotze generacions de la seva família. Què representa aquest recorregut al llarg del temps?
Representa la idea que tots som el resultat dels qui ens han precedit sumat a l’època que ens ha tocat viure. En Jan Joanals descobreix la història de dotze generacions, i cadascuna d’elles deixa una empremta, d’una manera o d’una altra. Cada personatge viu la seva pròpia època, amb el seu context històric i les seves circumstàncies, però la seva influència ressorgeix en generacions posteriors.

Quins temes de fons hi trobem en el llibre?
La importància dels avantpassats. Vivim en un moment en què sovint es menysté la gent gran. Conèixer la mateixa genealogia pot ajudar a entendre qui som. En el cas d’en Jan, descobrir la història familiar li salva la vida: deixa de sentir-se sol.

També hi ha una reflexió sobre la salut mental i sobre com el ritme de vida actual influeix en el nostre benestar.

Vostè ha publicat quatre novel·les negres amb la protagonista Mimi Vidal. Per què aquest canvi de registre?
Sempre he alternat la novel·la negra amb altres projectes. Escriure intriga exigeix un esforç molt concret: amagar informació i, alhora, donar pistes. En aquest cas, tot i que pensava que seria un llibre més tranquil, ha requerit molta documentació històrica. Però m’ho he passat molt bé escrivint-lo.

Hi haurà continuïtat amb la saga de Mimi Vidal?
No ho sé. Tinc alguna idea, però no puc assegurar res. Quan acabes una història penses que ja n’hi ha prou, però amb el temps poden tornar les ganes.

Quina reflexió li agradaria que fes el lector en acabar el llibre?
Que pensi en la importància de conèixer els seus orígens. Més enllà dels pares i els avis. No naixem del tot verges, no tenim una vida totalment nova per fer, sinó que, en certa manera, el camí ve marcat pels nostres avantpassats, i entendre-ho pot donar sentit al present.

Les presentacions del llibre continuen?
Sí. N’he fet a Tarragona i Vimbodí, i en tinc de previstes a l’Espluga, Montblanc, Barcelona, Lleida i altres indrets.