Com t’has sentit després de participar en la Cursa de l’Espluga?
M’he sentit realitzada i contenta al veure la gent que m’estima. De sentir com la gent ens animava, se’m va posar més d’una vegada la pell de gallina.
De fet, encara ara m’emociono quan veig les fotos. Va ser una tarda molt especial i genial!
Un dia ple d’emocions que porto al cor!

Com va anar el procés que et va fer participar en l’esdeveniment?
M’ho va comentar el Santi Boque i ho vaig trobar super bona idea. El que no m’esperava és que fos un dia tan especial i tan màgic. La veritat és que va participar-hi molta gent, des dels més grans fins als més petits.
Setmanes abans que es fes la cursa vam estar parlant amb la junta del Club Atlètic de l’Espluga i cada vegada tenia més ganes que arribés el dia de la cursa. Em sentia motivada.

Com és el dia a dia de la Noé?
El meu dia a dia a l’hivern és d’una manera a Barcelona i a l’estiu d’una altra a l’Espluga.
Al poble veig cada dia les meves nebodes, la meva germana... Estic molt més amb la família. Em distrec molt i també veig alguns amics. En canvi a Barcelona només estem amb els meus pares i també alguns amics, però que els veig de tant en tant. Vaig a un centre de dia i a un centre de recuperació, on estic molt bé. A Barcelona no fa tan fred. Tenim la Maquinista davant de casa i m’encanta anar-hi. Si em passa alguna cosa tenim els hospitals allà a la vora mateix. És una vida diferent a la que faig a l’estiu.

Com et va sorgir la bonica idea de l’elaboració de les pedres?
Des de fa aproximadament dos anys el meu fisioterapeuta de Barcelona, el Xavi Moreno, em va explicar una història molt bonica que em va agradar moltíssim. A partir d’aquí em va proposar la idea que jo pintés pedres com les de la història tan bonica que ell em va explicar (era una noia que estava malalta i a estonetes lliures pintava pedres, amb la diferència que ella tenia les mans bé!). Em va donar moltes forces llegir aquesta història, ja que no tenia un bon moment, i per això em va dir que jo podria pintar pedres amb els dits a estones lliures. Pel meu aniversari em va regalar una pedra pintada per aquella noia i em vaig animar molt. La veritat és que no m’hagués pensat mai que hi hauria tanta gent que em recolzaria amb aquest projecte, ja que la gent ha portat pedres meves arreu del món i als cims de les muntanyes més altes.

Quins projectes d’agradaria poder dur a terme?
De moment no tinc cap projecte per dur a terme, però tinc pensat de fer un segon llibre i exposicions de pintura i, si a algú li ve alguna idea, jo estaré encantada d’intentar-ho.

Què els diries als qui se senten abatuts per alguna mancança de la vida?
Jo els diria que agafin molta força d’on sigui. Primer de la família. Que facin coses per mantenir el cap ocupat, que mirin de tenir una vida tranquil·la amb els mínims maldecaps que puguin. I fer el possible per tornar a tenir tot allò que un dia van perdre, tot i saber que hi ha coses que ja mai tornaran.
Lluitar i lluitar i no parar de fer-ho!

Ha estat fàcil tirar endavant i quin ha estat el secret per poder anar endavant?
La veritat és que no m’ha sigut gens fàcil i, de fet, encara no ho és. Però de mica en mica en mica he anat superant les proves que la vida m’ha posat per davant.
I el secret ha estat posar-hi un parell de collons i dir-me a mi mateixa: “venga Noe, tu pots!”.
Interiorment el canvi ha sigut brutal! He evolucionat moltíssim com a persona.
Tinc sort de tenir la família que tinc, que m’ha ajudat molt i m’han donat i em donen molta força. Tinc uns pares i una germana que es desviuen per mi.
I no hi ha res millor que creure amb tu mateixa i esforçar-se pel que vols.

Finalment, una reflexió pels nostres lectors?
Para triunfar en cualquier aspecto de la vida, es necesario pensarlo, intentarlo y volver a intentarlo 100 o mil veces más si es necesario, sin miedo a fracasar.
Aquesta frase m’agrada molt i és ben veritat. S’han d’intentar les coses encara que sigui mil vegades, però almenys cal intentar- ho.
He fet un llibre que presentem el dia 4 de setembre al Museu de la Vida Rural.
M’ha costat molt de fer, he tingut molta paciència i fins i tot m’he enfadat. Però, el que us deia, ho he intentat mil vegades sense por a fracassar.