Parlem amb l’autor de la novel·la “El cavaller del cor de roure”, una novel·la històrica que ressegueix el viatge físic i vital d’en Pere II de Queralt, cavaller medieval del s.XIII que protagonitzà una llegenda de llarga tradició a la nostra comarca: En temps de reconquesta, en Pere fou pres captiu pels àrabs que tan sols el deixaran anar després de vèncer un lleó en una lluita cos a cos. D’ençà aquella gesta, li digueren Pere de Queralt, “cor de roure”.

Fa quatre anys vas publicar El cor més humil, una novel·la ambientada en la guerra civil del 36 i que parteix de la troballa d’unes cartes amagades. Com has saltat del sXX al sXIII?
El cor més humil, del que per cert m’acaben de confirmar que se’n farà una segona edició, parteix efectivament de la troballa d’unes cartes amagades. En el cas de El cavaller del cor de roure, també he volgut mantenir una estructura similar, tot i que en aquest cas he fet servir el recurs del “manuscrit trobat” que és molt habitual en els llibres de cavalleries. Per exemple, suposadament El Quixot no el va escriure Cervantes sinó un tal Benengeli. El mateix passa amb l’Amadís de Gaula, Curial i Güelfa i tants d’altres. Així que trobo que no estan tan allunyades les dues obres.

Que et va impulsar a ambientar la història en temps de Jaume I El Conqueridor?
Diversos motius. Jo tenia clar que no volia fer una novel·la històrica convencional on no saps mai on acaba la història i comença la ficció. Així que em vaig aposentar còmodament en el sXIII perquè està lo bastant allunyat com per no tenir una informació massa detallada. Això em permetia jugar molt. Tanmateix coneixem una quantitat d’informació que fa que aquell segle sigui cabdal per a la història de Catalunya.

Qui va ser en Cor de Roure? Està inspirat en alguna figura històrica o llegendària?
Només d’arribar a Santa Coloma de Queralt, em van explicar la llegenda segons la qual en Pere de Queralt, apel·lat Cor de Roure, va lluitar cos a cos amb un lleó per poder deslliurar-se d’uns àrabs que el tenien captiu. Aquesta lluita està esculpida en un capitell de la portalada de Santa Maria de Bell·lloc del s.XIII. A més a més, aquesta gesta heroica explicaría també perquè a l’escut del llinatge Queralt hi ha representat un lleó rampant.

En Pere II de Queralt és presentat com un jove ingenu però amb una voluntat de ferro. Per què vas optar per aquest tipus d’heroi?
La construcció dels personatges en la meva escriptura és progressiva. Òbviament comences fent unes fitxes on defineixes aspectes físics i de personalitat. Però ben aviat allò quedà abandonat en un calaix i son els propis personatges, a còpia de escriure moltes i moltes pàgines, els que es van configurant a si mateixos. Tenia clar que volia que en Cor de Roure s’acompanyés de la seva esposa per abordar les aventures. Amb el pas dels mesos d’escriptura l’esposa va acabar sent la més desperta dels dos i en Cor de Roure el més agosarat. Seny i rauxa.

Qué hi ha de cert i que hi ha de ficcionat en la teva novel·la?
L’esquelet es purament històric però la carn és totalment fantasia. M’he mantingut ferm en aquesta aposta de manera que el lector pot trobar una “línia de punts” per on tallar i separar el que és històric del que és inventat. No volia causar confusió. Els personatges, els fets principals i el llocs són reals, documentats per diverses fonts del mateix temps on està ambientada o poc després.

Com ha estat la primera incursió en una novel·la històrica? Ets lector habitual d’aquest gènere?
En absolut. Mai m’ha interessat... sí que m’agrada força la història i m’agraden força les aventures. Per tant, jo identifico més aquest llibre com una novel·la d’aventures. La paraula aventura deriva etimològicament de no saber què t’esperarà. Allò que ha d’arribar pot ser bo o dolent. És el que fa l’heroi de la meva novel·la, cercar aventures per arribar a saber qui és ell mateix.

Un tema central en la teva novel·la és la recerca de la identitat del personatge principal. Com va sorgir aquesta idea?
Va ser bastant casual. Jo vaig portar això a l’extrem fent que ni el lector ni el mateix protagonista conegués la seva identitat. Després vaig quedar satisfet perquè la història documentada ens diu que en Pere de Queralt va ser el primer de la seva branca que va adoptar el cognom Queralt. També va ser el primer que va definir l’escut dels Queralt: un lleopard lleonat.

A quins lectors creus que va dirigida la teva novel·la?
Des de l’editorial em van donar total llibertat creativa així que no podria dir si el resultat final està limitat a un tipus de lector. Com deia abans, el fet de passar moltes hores amb el meu fill fa que t’acabin ressonant al cap les trames que ell consumeix. Ara ell està en etapa Anime i m’he fet un expert de Bola de drac, Naruto i One Piece. De fet vaig quedar ben sorprès quan van fer la reposició de Bola de Drac a TV3. En aquella època jo estava llegint llibres de cavalleries i més específicament El cavaller del graal de Chrétien de Troyes. I vaig quedar ben parat pels molts aspectes que tenen en comú. Pensar que una creació francesa del s.XII i una japonesa del s.XX s’assemblen tant em va fer ballar el cap. Si llegim que un heroi solitari va pel món ajudant els més vulnerables podem pensar en un llibre de cavalleries, però també en una peli de la Marvel. Responent a la pregunta voldria que la gaudissin els joves i també els adults, cadascú amb el seu nivell de comprensió i d’experiències vitals, una mica el que passa quan mires Els Simpson que tothom ho gaudeix però a diferents nivells.

En El cavaller del cor de roure fas servir un català antic, més aviat passat de moda. No creus que això pot espantar a un públic jove?
Un lector que s’atansa a un llibre ha de superar un primer filtre que són les primeres pàgines on l’autor presenta els elements amb els que construirà la història. El lector ha d’acceptar aquest llenguatge i crec que aquesta fórmula és honesta i evita decepcions i malentesos. El meu llibre té un vocabulari en desús, és cert. Però un cop t’has endinsat veus que aquest conjunt de paraules es manté sempre constant.

Fins a quin punt et marca el territori on vius en la teva escriptura?
Si escrius amb el cor, et condiciona totalment. El nostre territori estarà marcat per sempre més pel seu passat medieval. Només has de treure el cap per la finestra i costa molt poc visualitzar un cavaller errant cavalcant per camins polsegosos a la recerca d’aventures.

En el llibre parles també del naixement de l’heràldica catalana i la del llinatge Queralt en particular. Perquè ens hauria d’interessar això?
L’escut dels Queralt és únic en la península i pràcticament en tota Europa. Les representacions que trobem a la portalada de Santa Maria de Bell·lloc a Santa Coloma de Queralt són les més antigues conegudes. Però si ens fixem amb atenció, comprovarem que el lleó té el cap girat, mirant directament al espectador. I aquest detall el fa únic.