Parlem amb Rosa Maria Piqué, artista i docent vocacional i entusiasta, que celebra els 25 anys del taller de la Sala Sant Miquel de Montblanc. L’efemèride arriba amb una exposició col·lectiva d’obres dels seus alumnes i amb un catàleg commemoratiu, dissenyat per Albert Anglès, en un espai que ha transformat vides i ha teixit comunitat

Nascut l’any 2000, el taller ha estat possible gràcies a Artium, al mecenes Joan Sanfeliu Sabater i al suport de la Fundació Martí l’Humà – Tot Conca. Piqué, professora des dels inicis, reconeix que l’experiència l’ha enriquit profundament i se sent especialment gratificada en veure com la xarxa ha crescut i els vincles s’han consolidat.

La seva tasca va molt més enllà de l’àmbit estrictament artístic: “un espai que ha fet créixer Montblanc i la Conca de Barberà —no només en sentit metafòric—, fent una teranyina que cohesiona i mobilitza”.

L’exposició actual, formada per obres de l’alumnat, pren la natura com a eix —passió i motor creatiu de la docent— i articula la mostra col·lectiva sota el títol: La natura que ens envolta, la terra que trepitgem.

Com va començar l’Aula de Pintura de la Sala Sant Miquel? Com ho explicaries?
Em sento privilegiada d’haver-ne acompanyat el naixement ara fa vint-i-cinc anys. Per a mi, l’Aula és una obra en si mateixa que m’omple de joia. Des d’aleshores fem dues sessions setmanals de dues hores.
Als inicis, l’Associació Artium impulsava sobretot la música i, amb l’Aula, hi vam incorporar també les arts plàstiques. Amb el temps, l’espai ha esdevingut molt més que un lloc de creació: és un punt de trobada, una llar d’expressions artístiques. Hi han nascut amistats que perduren; hi hem compartit rialles, silencis i emocions. I s’hi confirma que l’art és una gran eina de connexió: reforça l’autoestima i desperta la sensibilitat envers allò que ens envolta.

Amb la perspectiva que dona el pas del temps, com valores la teva experiència a l’Aula de Pintura de la Sala Sant Miquel i què t’ha aportat —a tu i als teus alumnes?
Ara, amb la distància del temps, ho percebo com un gran enriquiment personal. Desitjo —i sento— que també ho hagi estat per als meus alumnes. He pogut compartir i transmetre coneixements —una tasca especialment apassionant— i he tingut la sort d’observar de primera mà la gènesi de processos creatius individuals. Per damunt de tot, he compartit espurnes de vida amb totes les persones que han passat pel taller, sempre amb una il·lusió infinita d’aprendre, l’esperit jove, la ment oberta.

Quin és el motor de la teva vessant docent?
Essencialment, fer feliç la gent. L’art és una via preciosa per connectar amb la creativitat de cadascú; això ens fa més humans. Tothom té un artista a dins. L’art no té edat.

Quines són les teves fonts d’inspiració?
Trobo les meves emocions caminant i mirant per la vida, pel camp, la muntanya i la ciutat. Expresso la meva realitat interior davant el que veig, malgrat estigui amagat per a molts. L’art és una creació de la meva imaginació. I, com deia Gauguin, en comptes de treballar al voltant de l’ull, cerco el centre misteriós del pensament.

En la teva trajectòria artística has utilitzat moltes tècniques. Per quina t’has decantat al taller d’adults?
Al taller d’adults treballo sobretot el dibuix i la pintura en totes les seves variants —grafit, carbó, tinta, aquarel·la, acrílic i oli— perquè ofereixen una base sòlida per comprendre la llum, el color i la composició. També esporàdicament, escultura i gravat per ampliar el vocabulari plàstic amb volum, textura i seriació.
La tria de la tècnica depèn sempre del projecte i del ritme de cada persona. La gràcia d’aquestes especialitats és la seva enorme versatilitat: sempre hi ha una combinació nova per descobrir.

Has fet altres activitats a l’escola d’adults?
Sí. A banda de les classes, m’agraden especialment les sortides a exposicions i museus, sempre amb una preparació prèvia al taller i una posada en comú a la tornada: són moments molt enriquidors i, sovint, també molt divertits.

Quines diferències més marcades trobes respecte al treball amb infants?
Amb els adults parteixo de la seva trajectòria: podem activar experiències i referents, fer projectes més llargs i autònoms, i treballar bloquejos, autoexigència i por a l’error mitjançant diàleg crític i objectius personals.
Amb els infants entro pel joc i la sorpresa: seqüències curtes, pautes clares i molta exploració sensorial per assentar els fonaments del llenguatge plàstic.
En tots dos casos hi ha descoberta i experimentació; canvia l’acompanyament. En resum: els adults aporten profunditat i intencionalitat; els infants, frescor i atreviment. Jo ajusto ritmes, metodologies i expectatives perquè l’art sigui significatiu.

Quins plans creatius personals tens ara?
Combino treball de muntanya i mar. Faig quaderns de camp i, al taller, els converteixo en sèries de pintura, dibuix i alguns gravats per explorar llum, textures i horitzó. L’objectiu: destil·lar sensacions més que no pas paisatges descriptius.  

Continuarà el taller d’adults de Sant Miquel?
La meva intenció és donar continuïtat al taller: mentre hi hagi persones amb ganes d’explorar i crear, i mentre les condicions organitzatives ho permetin, hi seré. M’agrada treballar el present, dia a dia, perquè és on l’aprenentatge es fa real.
El projecte és viu i s’adapta al grup: revisem continguts, incorporem propostes dels participants i ajustem dinàmiques i horaris quan cal. L’objectiu és mantenir un espai proper i exigent alhora, on tothom trobi recorregut i companyia creativa. En resum, sí: la voluntat és continuar. L’edat no tanca portes, et convida a continuar el camí amb més saviesa i calma.

Quelcom més a afegir?
Sí, gràcies: als alumnes, al Mecenes i a la Fundació que han encès i sostingut aquest projecte com qui vetlla una flama. Ha estat un goig i un honor fer-hi camí.

Exposició: La natura que ens envolta, la terra que trepitgem: Inauguració,19 de setembre, de 19 a 21 h. Visites: 20, 21, 27 i 28 de setembre, d’11 a 13 h i de 19 a 21 h.

Xarxes: https://www.instagram.com/rosamariapique/

Biografia

Nascuda als Omells de na Gaia (1957, Urgell), reparteix la seva vida entre la muntanya i el mar —Montblanc i Cambrils. És graduada en Arts Aplicades, procediments murals, tapissos i catifes, a l’Escola Massana de Barcelona i també gravat a l’Escola d’Art de Tarragona. Ha realitzat nombroses exposicions arreu del territori: Barcelona, Valls, Montblanc, Vimbodí, Tarragona, Mollerussa i Lleida. La seva tasca docent abraça infants i adults, tant a les escoles públiques de Blancafort i Montblanc com en col·lectius artístics de dones de la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona.

Mai no ha deixat de crear, teixint una xarxa d’art i persones que la defineixen com a creadora-activista. Actualment manté un taller per a adults a Montblanc, on resideix. Aquest taller celebra aquesta setmana 25 anys d’existència.

De part de tots els seus alumnes: Gràcies, Rosa Maria!