Parlem amb en Natan Tarragó, tota una institució a Montblanc, tant com a personatge públic com a artista. A la plaça Major, sota les arcades, en una tarda de ple hivern, atén els clients en un punt de venda de l’ONCE a l’aire lliure mentre saluda mig poble que hi desfila. Tothom el coneix, i es nota que se l’estimen. L’intercanvi de paraules no s’atura i, per moments, fins i tot dubto si serà possible fer-li l’entrevista enmig de tant enrenou. Però en Natan sap aprofitar el temps com ningú; així, pot reservar cada dia unes hores per dedicar-les a la seva gran passió: l’art.

Quan va néixer aquest amor per les arts plàstiques?
Des de ben petit m’ha agradat pintar, una passió que va anar creixent sense aturador malgrat la retinosi pigmentària (RTP), una malaltia degenerativa de la retina que em van diagnosticar abans dels trenta anys. Tanmateix va ser clau el suport del meu tiet, l’artista Antonio Lavall Pitarch, que em va animar a seguir aquest camí i que també patia miopia magna i, potser, RTP.

Com va ser el procés d’afectació de la vista?
Vaig néixer amb miopia magna i, per això, des de ben petit vaig haver de portar ulleres de cul de got. Tanmateix, va ser en el moment d’obtenir el carnet de conduir, durant l’examen psicotècnic, quan van saltar les alarmes. Em van retirar el carnet de ciclomotor que ja tenia i em van diagnosticar retinosi pigmentària. Aquesta malaltia comporta una visió en túnel que es va estrenyent, sense treva, amb el pas del temps.

Què vas fer aleshores?
Crec que cal capgirar l’adversitat i no posar-se barreres. Així que, en acabar el grau superior a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona l’any 2011, vaig iniciar una etapa molt fructífera que, juntament amb les obres creades des de l’any 2000, em va obrir les portes a participar en exposicions arreu del món i a presentar-me a diversos premis, amb resultats molt encoratjadors. Tot això ho vaig compaginar amb l’accés a l’Organització Nacional de Cecs, en un procés prou lent.

En el cas dels artistes, la mirada és clau, oi?
I tant. Per a mi, la clau va ser decidir-me a pintar sense ulleres, tot i que de vegades pateixo per la llum. Va ser com sortir de la Caverna de Plató i em va fer sentir més espontani, més sincer i més expressiu.

En aquest procés, els comentaris d’Émile Zola sobre els pintors impressionistes van ser especialment reveladors per a mi i em va ajudar a entendre i assumir la meva pròpia manera de veure. Zola afirmava que Degas, Manet, Cézanne, Pissarro, Renoir, Matisse i Lautrec, compartien una mirada diferent de la realitat gràcies a les seves dificultats visuals.

L’escriptor també relata una anècdota ben divertida sobre Renoir: en una visita a l’oculista, va rebutjar les ulleres en adonar-se que li feien veure el món com el seu detestat Bouguereau.

Segueixes algun mètode quan pintes?
Sovint començo amb un esbós fet amb pinzell i, a partir d’aquí, hi vaig afegint matèria. M’agrada acabar els quadres en una sola sessió i acostumo a utilitzar molta quantitat de pintura: m’agrada “fer cuina” a la paleta abans d’atacar el llenç. Quan necessito desfogar-me de debò, recorro a l’espàtula i pinto de manera visceral.

També he realitzat nombroses obres per encàrrec, tant per a particulars com per a empreses. En aquests casos, procuro ajustar-me a les necessitats i expectatives del client, tot mantenint la meva manera de fer. Un exemple n’és l’etiquetatge dels vins dels cellers Pinyol, de la Conca de Barberà.

A més, sempre pinto escoltant música. M’ajuda a focalitzar-me i a concentrar-me amb més rapidesa. Darrerament escolto sobretot Bach, Paganini i Chopin.

Quins són els teus referents en pintura?
M’agraden molt les Pintures negres de Goya, per la llibertat que desprenen; Keith Haring, com a artista urbà radical; els surrealistes, i també Cézanne i Matisse, en els quals m’he inspirat en algunes de les meves darreres obres.

Quan acabo de parlar, en Natan continua allà, sota les arcades, formant part del batec del poble. La seva pintura, neix d’una mirada que no s’amaga, que s’exposa amb tota la seva fragilitat i, alhora, amb tota la seva força. “Vull que els compradors de les meves obres sàpiguen la meva discapacitat visual”, diu sense embuts. La seva singularitat rau a fer de la limitació una manera de veure i de ser artista.

Biografia
Natan Tarragó Terradellas (Barcelona, 1982) resideix des del 2014 a Montblanc, on té el seu taller de creació artística i treballa també com a agent venedor de cupons de l’ONCE.

La seva obra es caracteritza per una gran diversitat d’estils, formats i tècniques: des de l’abstracció fins a l’art figuratiu. El seu talent i la seva constància l’han portat a exposar no només a Espanya, sinó també en diversos països com França, Itàlia, Rússia, el Brasil, Corea, Mèxic, l’Argentina, Bulgària i Dinamarca. Sense oblidar Montblanc, la seva actual residència, on ha realitzat nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives.

Ha estat guardonat amb el premi Miradas de la Fundación Jorge Alió en dues edicions, 2016 i 2023, any en què també va rebre un destacat reconeixement de la UNESCO. Actualment, continua ampliant la seva trajectòria artística i la seva projecció internacional. Col·labora amb la Galeria Michel Menéndez (Pamplona) i participa en fires internacionals com Art3f, una fira europea itinerant.

Forma part de l’associació d’Artistes Diversos —un col·lectiu integrat per persones amb discapacitats diverses—, fet que li ha permès participar en exposicions inclusives arreu del món que contribueixen a trencar estigmes entorn de la discapacitat i la creativitat. Concretament, ha participat a Handi-Art, celebrada principalment a Dinamarca, i a Paralym Art, que té lloc al Japó.

La seva trajectòria evidencia la força transformadora de l’art i la bellesa que emergeix de la mirada única d’aquest artista sense límits.
Facebook: A mi també m’agraden els quadres del Natan
Instagram: @natan_t_t

Properes exposicions

Exposició permanent
Galeria Taller de Tito Figueres (Tarragona)

Del 12 de març al 12 d’abril
Sala Municipal d’Exposicions “La Lonja del Pescado”, Alacant (València)
Certamen Miradas – 30è aniversari de la Fundació Alió

Del 31 de març al 14 d’abril
Sala d’Exposicions Arthotel 158, Sofia (Bulgària)
“Món de Colors” – Col·lectiu Salut i Art

De l’1 al 30 d’abril
Centre Cultural Cal Cabaler, Col·lectiva de l’Atelier Susa Torres, Creixell (Tarragona)
Del 15 al 29 de maig
Institut de Cultura Municipal, Pernik (Bulgària)
“Món de Colors” – Col·lectiu Salut i Art

De l’1 d’octubre al 31 de desembre

Festival Internacional d’Art a Geoje, Corea del Sud