Com va anar l’acte de presentació del llibre i com valoreu la rebuda?
L’acte va anar molt bé. Va despertar interès no tan sols a Barberà i a la comarca, sinó que fins i tot hi van assistir persones d’altres contrades, com ara Corbera d’Ebre (un dels escenaris de la Batalla de l’Ebre i que apareix també dins del relat de Joan Abellà).

Com li va sorgir la possibilitat de ser el curador de l’obra?
Tot i que fa anys que estic vinculat al Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, feia temps que no participava directament en cap dels projectes que impulsa aquest Centre. Els seu president, el sr. Josep Maria Grau i Pujol, va ser qui em va fer la proposta.

Fa un temps el sr. Grau va entrar en contacte amb la família Abellà per obtenir informació relativa a una recerca (sobre l’exili republicà a la comarca) que ell mateix estava duent a terme. Va ser d’aquesta manera que va saber de l’existència del manuscrit i em va fer la proposta, per la meua condició d’historiador i de barberenc.

Vaig acceptar de seguida. Tot i que no havia tractat abans aquest tema sempre m’havia despertat interès. D’altra banda, jo havia conegut l’autor (traspassat de feia uns anys) i, sobretot, coneixia el seu fill. Vull agrair, des d’aquí, a la família Abellà les gran facilitats que em van donar a l’hora de treballar a partir de l’original manuscrit.

El fet que Joan Abellà Tous detalli en primera persona uns episodis tan dramàtics com són les seves experiències a la Guerra Civil al front, no es veu cada dia, no és així?
No es veu cada dia, però tampoc és un fet aïllat. Des de la fi del franquisme (la por a la repressió els havia mantingut amagats al calaix) han aparegut nombrosos escrits que recullen les experiències dels seus protagonistes durant la guerra dels anys 1936-1939. A la Conca de Barberà, sense anar més lluny, disposem de més d’un exemple.

Amb això no vull dir que el relat d’Abellà sigui un més entre tants. Ans al contrari, si ja de per si qualsevol d’aquests escrits mereix la nostra atenció, el present reuneix un valor i singularitat que el fan destacar.

Què creu que aporta el llibre al que coneixíem ja sobre la cruesa de la Guerra Civil?
Sobre allò que podríem denominar «els grans fets» no aporta més que la confirmació de coses que ja sabíem o que ja sospitàvem (l’aclaparadora inferioritat tècnica i armamentística de l’exèrcit republicà, la barbàrie feixista responsable de terribles crims contra la humanitat -em refereixo al sistemàtic atac sobre hospitals i objectius civils- i que encara avui resten impunes, la manipulació política de les unitats militars i dels soldats que les integraven, etc.).

Ara bé, la descripció dels fets que van envoltar el protagonista sí que constitueixen aportacions noves. Les anècdotes que va viure l’autor i les impressions que en va treure conformen un patrimoni personal que ell va voler compartir amb la seua família (destinatari original del manuscrit) i que ara aquesta ha volgut compartir generosament amb tots nosaltres.

Respecte d’això que em pregunteu sobre «la cruesa de la guerra», voldria destacar un parell d’elements: la quotidianitat del soldat en els moments de descans (ens relata amb gran detall les poques diversions de què podien gaudir) i la impotència davant d’un enemic molt millor armat i disposat a usar sense escrúpols la seua superiorietat.

No creu que falta el coneixement suficient del que va significar la Guerra Civil entre les noves generacions per tal d’evitar repetir els errors de la història?
Sobre això que la història serveix per conjurar la repetició dels errors, en sóc una mica escèptic. Penso que no n’hi ha prou amb saber aquesta història per evitar-ne la repetició. Ara bé, considero imprescindible fer possible aquest coneixement: cal donar eines a la gent per evitar que els puguin prendre el pèl i perpetuar la situació que ha arribat fins avui dia. Resulta inconcebible que un estat membre de la Unió Europea, com ho és Espanya, encara no hagi fet una condemna expressa del seu passat franquista (un passat tan feixista com el d’Alemanya o el d’Itàlia) i que es permetin encara (sobretot fora de Catalunya) l’existència de topònims que honoren la memòria d’autèntics criminals (posem per cas O. Redondo o J. Yagüe) i fins monuments a la barbàrie (com el Valle de los Caídos).

A banda ja del llibre, com valora el moment actual que estem vivint en el nostre país?
El moment actual el valoro doblement com a interessant (des del punt de vista del científic que segueix atentament l’esdevenir de la societat) i esperançador (des del punt de vista del ciutadà que també sóc).

Com veu la vida cultural de Montblanc i la Conca de Barberà en general?
La vida cultural de Montblanc la segueixo des d’una certa distància. De més a prop segueixo la de Barberà i, no tant, la de la resta de comarca. He de dir, però, que totes han experimentant una notable expansió (tant pel que fa al nombre d’esdeveniments, com pel que fa a la qualitat dels mateixos) al llarg dels darrers anys.

Finalment, té algun projecte més entre mans?
Continuo treballant en la recerca relativa a l’Edat Mitjana i particularment en el condicionament i la difusió del patrimoni present al Castell del Temple de Barberà de la Conca, al costat dels companys i companyes de l’associació Amics del Castell de Barberà i en col·laboració amb el seu ajuntament.