"L’adaptació és fidel a l’obra i manté la veu literària"
Carme Martí Autora del llibre "Un cel de plom"

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Demà dissabte dia 5 a Montblanc es representa l’adaptació teatral de la teva obra Un cel de plom. Què significa per a vostè, que es representi a Montblanc?
Em fa molta il·lusió que la gira comenci al meu poble. És el tipus de coses que, mentre escrivia la novel·la, no m’hauria pogut imaginar. Agraeixo l’interès de la Biblioteca i de l’Ajuntament per fer-ho possible, i la bona acollida que ha tingut dels montblanquins.
Com va anar que es decidís fer l’adaptació teatral de la seva obra literària i com va reaccionar com a autora del llibre en l’anunci de l’adaptació al teatre?
M’ho va demanar el director, en Rafel Duran, el 2012, l’any que es va publicar la novel·la. El seu entusiasme, saber que l’adaptació estaria en mans de Josep M. Miró i que l’actriu seria la Mercè Arànega, em van fer dir que sí de seguida.
La primera reacció és d’alegria, però també de respecte, tots sabíem que no era fàcil.
Com veu la fidelitat de l’obra teatral en relació al llibre?
L’adaptació és fidel a l’obra i manté la veu literària d’Un cel de plom. A més, han hagut de condensar una novel·la de 330 pàgines en només 30, i el dramaturg ho ha aconseguit d’una manera magnífica.
Quan es va estrenar aquesta versió teatral i com ha vist la repercussió global del llibre? Com ha anat l’acceptació de l’obra?
La novel·la va tenir molt bona acollida, continua a les llibreries i, pel que em diuen, en la memòria dels lectors. Les crítiques de l’obra teatral han estat extraordinàries i plenes d’emoció.
Com va reaccionar la Neus Català quan va veure que la seva dramàtica experiència havia arribat als escenaris?
La Neus està molt contenta, es continua transmetent la seva història i la de les seves companyes. Ella veurà l’obra el proper octubre a Falset. El que va ser molt emocionant va ser que pogués veure-la la seva filla Margarita i un fill de la Montserrat Roig a Barcelona.
Creu que han quedat moltes Neus Català silenciades en l’oblit?
La Neus em va permetre novel·lar la seva vida perquè d’aquesta manera sabia que donava veu a les altres dones. Hi ha molt de silenci, però la lluita per la memòria continua.
Finalment, voldria fer una crida als possibles espectadors?
Una crida a seguir l’agenda de la gira, perquè aquí no queden entrades i molts montblanquins m’han dit que no van aconseguir-ne, i la volen veure. Anirà per tot Catalunya i al País Valencià.
Em fa molta il·lusió que la gira comenci al meu poble. És el tipus de coses que, mentre escrivia la novel·la, no m’hauria pogut imaginar. Agraeixo l’interès de la Biblioteca i de l’Ajuntament per fer-ho possible, i la bona acollida que ha tingut dels montblanquins.
Com va anar que es decidís fer l’adaptació teatral de la seva obra literària i com va reaccionar com a autora del llibre en l’anunci de l’adaptació al teatre?
M’ho va demanar el director, en Rafel Duran, el 2012, l’any que es va publicar la novel·la. El seu entusiasme, saber que l’adaptació estaria en mans de Josep M. Miró i que l’actriu seria la Mercè Arànega, em van fer dir que sí de seguida.
La primera reacció és d’alegria, però també de respecte, tots sabíem que no era fàcil.
Com veu la fidelitat de l’obra teatral en relació al llibre?
L’adaptació és fidel a l’obra i manté la veu literària d’Un cel de plom. A més, han hagut de condensar una novel·la de 330 pàgines en només 30, i el dramaturg ho ha aconseguit d’una manera magnífica.
Quan es va estrenar aquesta versió teatral i com ha vist la repercussió global del llibre? Com ha anat l’acceptació de l’obra?
La novel·la va tenir molt bona acollida, continua a les llibreries i, pel que em diuen, en la memòria dels lectors. Les crítiques de l’obra teatral han estat extraordinàries i plenes d’emoció.
Com va reaccionar la Neus Català quan va veure que la seva dramàtica experiència havia arribat als escenaris?
La Neus està molt contenta, es continua transmetent la seva història i la de les seves companyes. Ella veurà l’obra el proper octubre a Falset. El que va ser molt emocionant va ser que pogués veure-la la seva filla Margarita i un fill de la Montserrat Roig a Barcelona.
Creu que han quedat moltes Neus Català silenciades en l’oblit?
La Neus em va permetre novel·lar la seva vida perquè d’aquesta manera sabia que donava veu a les altres dones. Hi ha molt de silenci, però la lluita per la memòria continua.
Finalment, voldria fer una crida als possibles espectadors?
Una crida a seguir l’agenda de la gira, perquè aquí no queden entrades i molts montblanquins m’han dit que no van aconseguir-ne, i la volen veure. Anirà per tot Catalunya i al País Valencià.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres
