Expliqui’ns, com va viure l’acte de nomenament de diumenge?
Va ser una celebració que vaig viure amb molta intensitat, com crec que no pot ser d’altra manera. Sóc plenament conscient del repte que suposa assumir la responsabilitat de posar-me al davant de la comunitat cristiana de Montblanc. Segurament els pensaments que van acompanyar-me al llarg de l’acte de presa de possessió van ser els de confiança, prudència i esperança.

Vostè ja havia estat anteriorment a Montblanc...
Sí, com a vicari amb mossèn Palacín del setembre de 2005 fins al setembre de 2007, i durant aquest temps i fins al juny de 2010 com a capellà del Col·legi Mare de Déu de la Serra.

En quins pobles ha estat capellà?
Ui, en una colla. Com a vicari a Montblanc i les seves pedanies; també Vilaverd, Pira i Blancafort. I, com a rector, a Vimbodí, Vallclara, Tarrés, Vilabella i Renau. Aquets últims a la comarca de l’Alt Camp. Compaginant això amb tasques al bisbat amb joves i vocacions.

Va estar una temporada a Roma. Comenti’ns la seva estada i formació allà.
El juny de 2012, essent rector de Vilabella, l’arquebisbe de Tarragona em va demanar que anés a estudiar dret canònic a Roma. Era necessari que l’Arquebisbat tingués un altre canonista per cobrir les diferents tasques jurídiques que té l’Arquebisbat. Han estat tres cursos a Roma estudiant a la Pontifícia Universitat Laterana. Han estat tres anys de treball intens però m’han permès no només ampliar els meus coneixements acadèmics, sinó, i sobretot, conèixer múltiples realitats de l’Església que m’han enriquit personalment. Bagatge que espero saber aprofitar en la vida parroquial.

Estant a Roma va viure el canvi de Papa, es va notar la diferència?
Cert, i va ser un moment que segurament no oblidaré mai. Tant l’anunci de la dimissió del Papa Benet, com el temps de conclave, l’elecció del Papa Francesc i la possibilitat que vaig tenir de saludar-lo amb motiu de la visita Ad Limina dels bisbes de Catalunya a Roma, han estat experiències que agraeixo profundament. Com he dit, han estat anys molt intensos. I si es va notar la diferència? El Papa Francesc ha volgut des del minut zero il·luminar el seu pontificat amb un estil diferent. El temps va mostrant que no és només un canvi cosmètic sinó que busca perpetuar una manera de fer de tota l’Església.

Quines parròquies atendrà, a més de la de Montblanc a partir d’ara?
La Parròquia de la Guàrdia dels Prats, Lilla, Prenafeta, Rojals i Vilaverd.

Quins són els seus objectius o intencions ara que és el nou Plebà de Montblanc?
En primer lloc, conèixer profundament la realitat de la parròquia; en segon lloc, posar-me al servei de la seva vida i aportar-hi tot el que sé. Tot plegat, esperant que junts sabrem adequar cada dia més perfectament la parròquia a la voluntat d’aquell que la va crear.

Com veu vostè l’Església a la demarcació de Tarragona?
L’Església a Tarragona la veig profundament immersa en un procés d’adequació a la nova realitat sociològica que a nivell de catolicisme estem vivint. Aquest procés l’estem fent una mica a les palpentes, confiant que les decisions que es van prenent obtinguin els fruits que les han motivat.

Ens sabria dir quants joves capellans hi ha a la demarcació?
Devem ser una vintena els capellans menors de quaranta anys a l’Arquebisbat. Tot i que això de la joventut no sempre respon a l’edat.

Creu que la seva joventut pot afavorir que el plebà sigui més proper als joves de la comarca?
L’edat pot ser un factor favorable, però no determinant. Espero que joves, infants i grans trobin en la parròquia la casa i l’escola de la vida benaurada que ens proposa Jesús i, en mi, el germà i amic.