Mossèn, primer de tot, com se sent una vegada la data del seu relleu ha arribat?
Avui 16 de setembre ja és el segon dia que he dormit a la residència Sant Josep de La Salle, prop de Cambrils. Els germans són molt acollidors, hi ha una finca preciosa, prop del mar, però em trobo fora de Montblanc.

Se sap que vostè tenia gran il·lusió de poder deixar la seva responsabilitat havent viscut les festes grans de la Mare de Déu de la Serra. Creu que se’l tindrà en compte tot i ja no poder ser-hi com a plebà de Montblanc?
Si Déu vol, crec que podré ser present a les properes festes de la Mare de Déu de la Serra, invitat per les autoritats competents.

Com s’ha sentit amb els diferents homenatges que li han fet? El reconforta l’afecte que ha sentit per part dels montblanquins/es i conquencs/ques?
Agraeixo de tot cor aquestes mostres sinceres d’afecte. Penso que els homenatges rebuts han de ser compartits per tots els montblanquins/es i conquencs/ques. Sempre dic que tot el que hem pogut fer, ho hem fet entre tots.  

Avui en dia, amb la crisi global de vocacions, cristians en actiu que participin dels cultes oficials, etc., com valora l’estima i el fet que vostè com a persona hagi transcendit, per dir-ho d’alguna manera, l’aspecte funcionarial del ministeri?
Abans de ser plebà, fa cinquanta anys, des del col·legi de la Mercè vaig compartir la vida amb molts professors/es i estudiants. He mantingut aquesta amistat ben viva, des de les excursions, acampades, agrupament i l’escola. Tot això ho he viscut amb molta il·lusió.

Què creu que pot fer en aquest món tan secularitzat i de multiculturalisme l’Església per no perdre l’afecte dels fidels i, més encara, les vocacions i, en general, la vida del culte que, potser, no fa pas massa anys estava bastant sobrerepresentada per l’entorn polític?
El Papa actual ens marca una nova direcció a l’església i als fidels, ja començada per Joan XXIII, que és compartida i elogiada per tota la comunitat cristiana i persones de bona voluntat.

 Si hagués de posar en un sarró el millor de tants anys a la Conca de Barberà, quins elements imprescindibles hi posaria?
Recordo amb nostàlgia els anys de joventut. Vaig arribar aquí a la Conca amb 25 anys. Les pujades a l’Aneto de Mont Perdut, els treballs i convivències a Senan, els anys viscuts a Blancafort i tots aquests últims anys a Montblanc.

Si ara hagués d’arribar de nou de jove, a la comarca, què repetiria i què no faria?
Repetiria el mateix que he fet a l’escola, a l’escoltisme, a les sortides botàniques, a les parròquies, etc.

Com definiria la Conca de Barberà, com a comarca, com a gent, com a fidels, com a cultura i com creu que se’l recordarà en els diferents aspectes?
De cada poble me n’enduc el millor. Tinc molt bon record de tothom. Són gent inquieta per la cultura, que estima i defensa el país i la llengua. Espero que se’m recordi com un amic amb qui han compartir projectes i il·lusions. He intentat inculcar sobretot l’afecte i l’amor a la llengua i la natura. A mi m’ho van inculcar els meus pares, que van ser grans mestres i pedagogs.

Com té enfocada la nova etapa? No se sent en certa forma cansat i una mica “fastiguejat”?
La nova etapa que començo Déu dirà com s’anirà desenvolupant. De moment, em trobo en un habitat nou i amb noves persones, però jo crec que, modèstia a part, m’hi adaptaré molt bé.

 Finalment, mossèn, un missatge a la comarca i als seus habitants?
Com deia Baden Powel, fundador de l’escoltisme: “Procurem deixar el nostre món una mica millor del que l’hem trobat”.