…no podríem haver imaginat un millor inici…
Pep Gorgori Portaveu del Festival Orgues de Poblet. Musicòleg i periodista

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Tercera edició i molt bon començament, satisfets?
Sí, molt. El fet d’arribar a la tercera edició ja és per ella mateixa una excel·lent notícia. Poder comptar amb una figura com Ben van Oosten i gaudir d’un concert com el que va oferir, ho és encara més. Estem especialment satisfets perquè a més no és només una sensació nostra, sinó que les crítiques del concert que han aparegut durant aquesta mateixa setmana han estat molt positives. A més, la nau es va omplir, de manera que no podríem haver imaginat un millor inici. Ara ja tenim ganes d’escoltar Jan Willem Jansen i Schola Antiqua, en un concert fet a mida per a Poblet.
Ha estat fàcil arribar a la tercera edició?
Com dic, el fet d’haver-hi arribat ja és de per si motiu d’alegria, precisament perquè actualment no és gens fàcil tirar endavant iniciatives vinculades amb la cultura en general, la música en particular, la clàssica específicament i ja no diguem la d’orgue. Però calia provar-ho, perquè a Poblet disposem d’un instrument únic i un espai que val la pena visitar, i en poc temps ens hem consolidat com un festival que destaca per l’instrument, per l’entorn i pels intèrprets que vénen.
Com va sorgir la idea del Festival i quin és el procés que es segueix a l’hora d’escollir els artistes i quanta gent hi és implicada?
La idea del Festival va estretament lligada a la presència de l’orgue Metzler a l’abadia. El vam estrenar l’any 2012 amb un concert d’Olivier Latry, i des de llavors estan passant per la nostra comarca els intèrprets de més prestigi mundial. La direcció artística recau en fra Josep Antoni Peramos, monjo de Poblet i organista, que coneix bé el món de l’orgue i cada any escull les propostes que li sembla que poden ser més adequades. Ja està preparant els programes dels propers dos anys. Amb ell treballem l’orguener Joan Carles Castro, que s’encarrega d’assegurar-se que l’instrument està en perfectes condicions en tot moment, i jo mateix, que miro de donar a conèixer la tasca que fan ells dos i sobretot els organistes que ens visiten.
Cada any veiem noms de prestigi dintre del món de l’orgue. Què té l’orgue de Poblet, que és tan valorat per tots ells?
Metzler té un enorme prestigi a tot Europa i aquest és l’únic orgue que ha fet a Espanya. És el fruit, doncs, del saber de quatre generacions d’artesans i d’una investigació acurada que va portar els responsables de la construcció de l’instrument a recórrer el centre d’Europa buscant sobretot les sonoritats originals del barroc francès i alemany. Això el converteix en un instrument únic, amb una personalitat molt forta i idoni per a aquest repertori, entre d’altres. El mateix Ben van Oosten va dir dissabte que és un dels millors instruments de nova construcció que ha tocat mai. El mateix Andreas Metzler el considera una de les seves joies. Es fa difícil d’explicar, però si us acosteu a escoltar el seu so de seguida entendreu què volem dir!
Creu que la gent valora prou aquest instrument en general?
Cada cop més. Catalunya va tenir una gran tradició organística que malauradament es va estroncar durant la guerra civil, quan molts orgues van quedar destruïts i molts músics van haver de plegar. Es fa estrany que ho diguem nosaltres, però l’orgue es percep com un instrument estretament vinculat a l’Església, quan en realitat no és només això. Certament, la major part dels orgues són en recintes sacres, però la música d’orgue va molt més enllà, i pensar en un instrument tan imponent només en termes d’acompanyament de la litúrgia no és del tot exacte.
Què es podria fer per difondre més la música d’orgue i el nou orgue, concretament de Poblet?
Creiem que festivals com el de Poblet contribueixen a crear afició. Oferir bons concerts amb bons orgues és probablement la millor manera, i queda molta feina per fer en aquest sentit. Sembla que de mica en mica l’orgue va recuperant la vitalitat que havia tingut. Se’n fan de nous, se’n restauren d’altres i a més es formen bons intèrprets en els conservatoris i l’ESMUC.
Finalment, quins projectes hi ha al voltant d’aquest fabulós instrument?
El principal, és clar, és seguir celebrant el Festival. Al voltant de la música, a Poblet, també es fa el Festival de Música Antiga cada estiu, amb Jordi Savall. El passat mes de juny vam presentar el primer CD enregistrat a l’orgue de Poblet, per Christopher Herrick, amb música majoritàriament dels segles XIX i XX. Herrick va participar en el Festival i després del concert fra Josep Antoni Peramos el va invitar a fer aquest enregistrament. Ara ja estem preparant una segona gravació, només amb obres de Bach, a càrrec de Juan de la Rubia, que coneix bé els orgues que Bach tocava i ha escollit el de Poblet perquè el considera idoni. A més, l’orgue de tribuna es fa servir a cada missa i als oficis, a l’espera que estigui enllestit l’orgue de cor, que previsiblement hauria de començar a sonar abans de Nadal. Com veieu, no parem quiets.
Sí, molt. El fet d’arribar a la tercera edició ja és per ella mateixa una excel·lent notícia. Poder comptar amb una figura com Ben van Oosten i gaudir d’un concert com el que va oferir, ho és encara més. Estem especialment satisfets perquè a més no és només una sensació nostra, sinó que les crítiques del concert que han aparegut durant aquesta mateixa setmana han estat molt positives. A més, la nau es va omplir, de manera que no podríem haver imaginat un millor inici. Ara ja tenim ganes d’escoltar Jan Willem Jansen i Schola Antiqua, en un concert fet a mida per a Poblet.
Ha estat fàcil arribar a la tercera edició?
Com dic, el fet d’haver-hi arribat ja és de per si motiu d’alegria, precisament perquè actualment no és gens fàcil tirar endavant iniciatives vinculades amb la cultura en general, la música en particular, la clàssica específicament i ja no diguem la d’orgue. Però calia provar-ho, perquè a Poblet disposem d’un instrument únic i un espai que val la pena visitar, i en poc temps ens hem consolidat com un festival que destaca per l’instrument, per l’entorn i pels intèrprets que vénen.
Com va sorgir la idea del Festival i quin és el procés que es segueix a l’hora d’escollir els artistes i quanta gent hi és implicada?
La idea del Festival va estretament lligada a la presència de l’orgue Metzler a l’abadia. El vam estrenar l’any 2012 amb un concert d’Olivier Latry, i des de llavors estan passant per la nostra comarca els intèrprets de més prestigi mundial. La direcció artística recau en fra Josep Antoni Peramos, monjo de Poblet i organista, que coneix bé el món de l’orgue i cada any escull les propostes que li sembla que poden ser més adequades. Ja està preparant els programes dels propers dos anys. Amb ell treballem l’orguener Joan Carles Castro, que s’encarrega d’assegurar-se que l’instrument està en perfectes condicions en tot moment, i jo mateix, que miro de donar a conèixer la tasca que fan ells dos i sobretot els organistes que ens visiten.
Cada any veiem noms de prestigi dintre del món de l’orgue. Què té l’orgue de Poblet, que és tan valorat per tots ells?
Metzler té un enorme prestigi a tot Europa i aquest és l’únic orgue que ha fet a Espanya. És el fruit, doncs, del saber de quatre generacions d’artesans i d’una investigació acurada que va portar els responsables de la construcció de l’instrument a recórrer el centre d’Europa buscant sobretot les sonoritats originals del barroc francès i alemany. Això el converteix en un instrument únic, amb una personalitat molt forta i idoni per a aquest repertori, entre d’altres. El mateix Ben van Oosten va dir dissabte que és un dels millors instruments de nova construcció que ha tocat mai. El mateix Andreas Metzler el considera una de les seves joies. Es fa difícil d’explicar, però si us acosteu a escoltar el seu so de seguida entendreu què volem dir!
Creu que la gent valora prou aquest instrument en general?
Cada cop més. Catalunya va tenir una gran tradició organística que malauradament es va estroncar durant la guerra civil, quan molts orgues van quedar destruïts i molts músics van haver de plegar. Es fa estrany que ho diguem nosaltres, però l’orgue es percep com un instrument estretament vinculat a l’Església, quan en realitat no és només això. Certament, la major part dels orgues són en recintes sacres, però la música d’orgue va molt més enllà, i pensar en un instrument tan imponent només en termes d’acompanyament de la litúrgia no és del tot exacte.
Què es podria fer per difondre més la música d’orgue i el nou orgue, concretament de Poblet?
Creiem que festivals com el de Poblet contribueixen a crear afició. Oferir bons concerts amb bons orgues és probablement la millor manera, i queda molta feina per fer en aquest sentit. Sembla que de mica en mica l’orgue va recuperant la vitalitat que havia tingut. Se’n fan de nous, se’n restauren d’altres i a més es formen bons intèrprets en els conservatoris i l’ESMUC.
Finalment, quins projectes hi ha al voltant d’aquest fabulós instrument?
El principal, és clar, és seguir celebrant el Festival. Al voltant de la música, a Poblet, també es fa el Festival de Música Antiga cada estiu, amb Jordi Savall. El passat mes de juny vam presentar el primer CD enregistrat a l’orgue de Poblet, per Christopher Herrick, amb música majoritàriament dels segles XIX i XX. Herrick va participar en el Festival i després del concert fra Josep Antoni Peramos el va invitar a fer aquest enregistrament. Ara ja estem preparant una segona gravació, només amb obres de Bach, a càrrec de Juan de la Rubia, que coneix bé els orgues que Bach tocava i ha escollit el de Poblet perquè el considera idoni. A més, l’orgue de tribuna es fa servir a cada missa i als oficis, a l’espera que estigui enllestit l’orgue de cor, que previsiblement hauria de començar a sonar abans de Nadal. Com veieu, no parem quiets.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres
