Com valores aquesta nova etapa com a segon entrenador del juvenil de Divisió d’Honor del Nàstic?
En primer lloc molt agraït a Manel Cazorla per donar-me l’oportunitat de formar part de la màxima categoria del futbol base de l’Estat espanyol. Jugarem contra els millors equip base de clubs importants, com FC Barcelona, RCD Espanyol, Real Mallorca, Real Zaragoza... Un repte il·lusionant i a la vegada exigent que em permetrà aprendre molt i millorar en la meva formació com a tècnic.

Has estat jugador de l’Escola de Futbol Montblanc i has tombat per la geografia espanyola. Com veus ara el tema des de la banqueta, com a tècnic?
Es tracta d’una perspectiva molt diferent. Com a jugador només t’has de preocupar d’entrenar i jugar bé a nivell individual pel bé de l’equip. Ara, com a tècnic, la preocupació es multiplica pel nombre total de components del grup. A més, s’hi ha d’afegir les característiques del rival, jugadors importants, planificar entrenaments d’acord amb l’anàlisi dels equips contraris, coordinar el treball amb el del preparador físic, fisioterapeuta, entrenadors de porters... És molt més complex.

Tenies ja prèviament al cap el fet de ser tècnic? Fins on t’agradaria arribar dintre d’aquesta tasca?
Crec que sense voler vaig començar la meva formació com a tècnic quan era jugador. M’agradava analitzar els partits i els rivals per tal d’augmentar les possibilitats d’èxit. Jo jugava de central i sempre demanava informació dels davanters dels equips contraris per tal de saber els seus punts forts i les seves mancances. Fins i tot analitzava la tasca dels meus entrenadors i vaig començar a crear una base de dades amb les metodologies que trobava interessants i descartava les que, segons el meu punt de vista, no eren positives pel bé de l’equip.

A què et dediques fora del futbol?
Els últims anys de la meva etapa com a jugador professional vaig graduar-me com a mestre d’Educació Física, encara que no he tingut l’oportunitat de treballar com a docent, i actualment treballo en una empresa al departament de logística.

T’imagines poder ser algun dia a la banqueta del primer equip?
Sincerament, no. No em faig cap plantejament que no vagi més enllà del partit d’aquesta setmana: juguem contra el Real Zaragoza, fins aquí arriba la meva imaginació. Com a molt puc començar a analitzar el partit de la setmana que ve al camp del Mallorca, però tinc molt clar que la clau de l’èxit és el treball de cada dia. No m’agrada imaginar, m’agraden els fets reals, i el temps dirà fins on puc arribar.

Quins reptes esportius teniu aquesta temporada?
Es tracta d’una categoria molt important i assolir la permanència és el principal objectiu. Una vegada arribem als punts necessaris per mantenir l’equip a la màxima categoria, podrem parlar d’altres objectius.  A més, hem de formar jugadors que tinguin la possibilitat de debutar al filial, la Pobla de Mafumet, de Segona divisió A, o, fins i tot, arribar al primer equip.

Finalment, com veus el futbol a Montblanc i comarca i la cantera de jugadors que hi ha?
Sóc conscient que s’ha treballat molt per millorar el futbol a Montblanc. Molta gent ha sacrificat molt de temps personal en intentar donar el millor servei possible als nens i nenes de la comarca, però és una tasca molt desagraïda. Pots estar anys treballant per tal de formar una bona base i quan comences a veure els fruits vénen equips importants de la zona i et deixen sense jugadors... Suposo que és normal, però aquesta “normalitat” impedeix que el futbol a Montblanc pugui créixer. De fet, han sortit bons jugadors que han jugat i juguen en equips importants, fet que ha d’omplir de satisfacció tots els que han dedicat i dediquen el seu temps a mantenir viu el futbol a Montblanc.