Com a coordinador del Pessebre Vivent de l’Espluga de Francolí, com valora el fet que després de la represa, enguany es puguin presentar novetats?
L’evolució del Pessebre és un fet. L’objectiu és que un projecte com aquest sumi sensibilitats i col·laboradors amb els anys, i encara que sigui de representació bianual, el creixement sigui progressiu, pas a pas i al ritme que marca l’equip que hi vol participar, però en definitiva, real. Cada any intentem créixer una mica més perquè el Pessebre sigui millor i cridi l’atenció de més visitants.

Cinc representacions diàries deu comportar molt de sacrifici i treball al radera, com és el dia a dia per tal de preparar-ho i coordinar-ho tot plegat?
Des de principis d’estiu que treballem en l’organització del Pessebre i sobretot en agrupar els suficients actors i muntadors, tasca molt difícil perquè mesos abans de Nadal molta gent no sap si podrà participar-hi. Durant els darrers mesos hem hagut de treballar definint recorreguts, dissenyant escenes, buscant col·laboracions i organitzant equips de treball. La feina forta però arriba dues setmanes abans de la representació quan el muntatge es fa realitat.

Transformem tot el recorregut en pocs dies i això implica molt sacrifici. A més, els dies de representació tothom ha de donar molt de sí per aguantar les hores d’obertura en un Pessebre estàtic (els actors estan congelats en el temps), i per combinar-ho amb les obligacions familiars del Nadal.

Quanta gent s’involucra amb el Pessebre Vivent i quina és la vostra feina al llarg de l’any?
Aquest any hem tornat a superar el centenar de participants, la majoria com a figurants, però molts d’ells també com a muntadors durant els dies previs. Ens repartim la feina en escenes, amb diferents equips de treball que s’ocupen de diferents trams. Això ja es fa mig any abans de la representació. A partir d’aquí tothom busca el material i pensa com serà l’espai que ha d’adaptar. Pel que fa als figurants, es reparteixen tots els inscrits segons les seves preferències i les necessitats de la organització. Cal destacar la implicació de l’Ajuntament de l’Espluga, entitats com la Confraria del Sant Enterrament, la Parròquia de Sant Miquel i els Armats de l’Espluga, i nombroses empreses i institucions locals que hi donen un suport molt necessari.

 El públic assistent és més aviat local o poc a poc aneu veient gent vinguda d’altres localitats?
L’objectiu és cridar l’atenció de públic de fora, i de fet, una gran majoria és de pobles de la vora o ciutats properes. Hi ha molta gent de l’Espluga que encara no ha vist el Pessebre, per tant tenim dues vies a treballar, una el públic local, perquè tothom se l’estimi i s’animi a participar-hi, i l’altra el turístic, on aquest any hem prestat especial atenció amb campanyes als mitjans de comunicació i propostes com l’entrada gratuïta a la Fassina Balanyà pels primers 300 turistes que ens visitin.

Tornant enrera, com va sorgir la possibilitat de recuperar el Pessebre Vivent?
Va néixer d’un grup de persones amants de les tradicions del Nadal –algunes actives a la representació del Pastorets- que vam decidir provar de fer un petit pessebre a la rectoria, l’any 2009, recordant l’espectacular Pessebre de la Cova de la Font Major que als anys 70 es va fer famós arreu de Catalunya. L’èxit aconseguit el 2009 ens va fer pensar en un projecte de més abast que es va ampliar, dos anys després, amb 5 escenes a l’exterior, i el 2013, amb un recorregut circular pel casc antic. Aquest any consolidem el recorregut complert del Pessebre, i iniciem la seva etapa d’esplendor.

Té/teniu encara més idees de cara un futur proper?
Volem que el Pessebre sigui un referent a les comarques de Tarragona, on se’n representen molt pocs, i cap d’aquestes característiques. També volem incidir a les comarques de Lleida, captivant els visitants que cada Nadal recorren els Pessebres Vivents que es fan a la plana de Lleida, amb els quals s’inspira el de l’Espluga. Cal consolidar el recorregut i cada any ampliar el nombre d’escenes i elements patrimonials, potenciant el nucli antic de l’Espluga i donant a conèixer el patrimoni de la població.

Finalment, què els hi diria als qui encara no l’han vist mai?
Que el Pessebre Vivent de l’Espluga els sorprendrà, per la transformació que suposa dels carrers d’un poble, perquè el fet que sigui estàtic el fa molt especial, ja que els actors semblen autèntiques figures de fang. La presència d’animals vius el fa molt engrescador sobretot pels més petits. I perquè és una manera de fer un viatge en la història, no només en l’episodi bíblic del Nadal, sinó també en el nostre passat rural.