Com va sorgir la idea de crear l’Espai Municipal de Dansa de Sarral, que és DansAra?
El 2010 jo em trasllado a viure a Sarral i davant de la manca d’oferta de dansa, em plantejo la possibilitat de crear una escola o un espai que em donés l’oportunitat d’instaurar la dansa al poble. Hi havia les instal·lacions del pavelló municipal d’esports i vaig pensar que podia ser un bon lloc on acollir aquesta activitat. Així que vaig presentar la proposta a l’Ajuntament, la van acceptar i, a poc a poc, començant amb una hora de dansa a la setmana, fins avui dia amb classes regulars cada dia, DansAra s’ha consolidat com un Espai Municipal de Dansa en ple funcionament.

Quanta gent conformeu DansAra i quina és l’oferta que ofereix?
Actualment DansAra està formada per un centenar d’alumnes, i s’ofereixen classes des dels tres anys fins a l’edat adulta. Per als més petits comencem amb classes de dansa creativa, seguim amb dansa clàssica, contemporània i hip-hop, i per als adults hi ha les classes de salut corporal. A més, també es fan classes extres per tots aquells alumnes que volen dedicar-se professionalment a la dansa i el seu objectiu és accedir a estudis superiors de dansa. Paral·lelament a les classes també es fan cursos intensius amb professors convidats o amb el mateix professorat del centre, i també anem a altres escoles per fer workshops o classes, ja que és important que els alumnes treballin amb altres professors i coneguin i descobreixin altres tècniques.

Van ser complicats els inicis i, finalment, creieu que ha valgut la pena?
Quan tens la sort de poder-te dedicar a la passió de la teva vida, com en el meu cas és la dansa, la recompensa és enorme. I quan any rere any veus la formació i el progrés que van adquirint els alumnes i com van creixent com a persones i com a ballarins, la gratificació és enorme. Clar que es fan sacrificis, i hi ha molta feina darrere que no tothom és capaç de valorar, però l’enriquiment personal de veure com el treball diari dóna els seus fruits és infinitament satisfactori.

Com a pedagoga de la dansa creus que és important que els professors de dansa tinguin una bona formació i titulació?
És primordial. És essencial que el professor de dansa primer s’hagi format com a ballarí i després com a pedagog. Des del meu punt de vista, primer necessites que hagi passat pel teu cos la tècnica, el control corporal i l’adrenalina de la vida professional als escenaris per després poder transmetre tot aquest coneixement. I quan et sents amb vocació d’ensenyar tot el que saps, necessites formar-te com a pedagog per entendre com s’aprèn i com s’ensenya. És necessari tenir un ampli coneixement d’anatomia i fisiologia aplicada al moviment perquè cada cos és diferent i cada persona necessitarà unes correccions individuals per poder entendre el funcionament del seu cos i poder-lo controlar. I tenint en compte que la major part dels alumnes estan en etapa de creixement, és la nostra responsabilitat saber ensenyar per no lesionar. A més, és necessària molta pedagogia i psicologia, ja que per davant de la dansa hi ha la personeta que s’està formant i a qui estàs transmetent uns valors que després podrà aplicar durant el seu dia a dia fora de l’aula de dansa. A més, també has de saber detectar quan un alumne necessita una empenta o un cop de mà per seguir endavant. Com he dit, el més important són les persones que hi ha darrere dels cossos que expressen.

El món de la dansa creu que és prou entès pel gran públic, o bé queda relegat a una minoria entesa?
El món de la dansa és obert a tothom, però crec que el gran problema és que la gent no veu dansa si no la tenen al costat. És a dir, si hi hagués més oferta de dansa o s’obrissin més possibilitats per aquesta, més gent hi accediria i més gent veuria dansa, però ara com ara, és molt difícil que algú que mai ha vist dansa vagi a un teatre a veure un espectacle. Ara bé, sembla que actualment amb les possibilitats que ofereixen les xarxes socials i les noves plataformes i formats com la videodansa sigui més fàcil fer arribar la dansa a la gent.

Com veu el nivell i l’interès per la dansa en aquests moments tant a Sarral com a la comarca i en general?
La dansa és una disciplina molt dura físicament, un company de professió sempre diu que els ballarins som esportistes d’elit, ja que la dansa implica moltes hores de dedicació i no sempre els resultats són immediats, sinó que s’ha de ser persistent amb un mateix i aspirar sempre a millorar, dia rere dia, classe rere classe. Si la pregunta és quin nivell hi ha, la resposta és que s’ha de millorar, però perquè jo sóc molt exigent i aposto per una dansa de qualitat. Crec que hi ha molta feina a fer en crear filosofia d’escola i cultura de dansa, perquè anar a dansa no només és anar a classe sinó que també és veure espectacles, implicar-se en les activitats que organitza l’escola, fer cursos amb professorat diferent, pujar sobre un escenari i compartir-la amb tothom... Però el camí és llarg i a poc a poc l’anem construint.

Finalment, quins projectes té tant pel que fa a DansAra com personalment?
Principalment no estancar-me com a ballarina i pedagoga i seguir formant-me i rodejant-me de grans professionals. Crec que el més important en aquesta vida és no parar mai d’aprendre i enriquir-se del que ens envolta, perquè què som sense les relacions humanes? Per mi DansAra és això, un espai on dia a dia es viuen emocions, sentiments, vivències... on tothom deixa la seva petjada, i allí es queda per als que vindran. La dansa és efímera, però sempre formarà part dels records dels qui l’han viscuda.