Com valores el fet d’haver estat escollit nou Sant Jordi de la Setmana Medieval?
Ho valoro molt positivament a nivell personal.
No m’hauria pensat mai que hagués sortit escollit. El més bonic de tot plegat és el fet que la gent et feliciti perquè demostra que el que has fet ho has fet bé i això és el que volia: fer-ho el millor possible tant si hagués estat l’escollit com si no.

Com va ser que vas decidir presentar-t’hi?
En un primer moment no vaig voler presentar-m’hi, però després de reflexionar i gràcies a l’impuls dels amics que m’encoratjaven a intentar-ho vaig acabar decidint de fer-ho. Quan ho vaig decidir no vaig pensar que podria ser l’escollit pel fet de no ser una persona que coneguessin gaire al poble. La meva idea era sortir a l’escenari i fer-ho el millor possible, sense deixar passar aquesta oportunitat que tan sols es presenta un cop a la vida i que no volia deixar córrer.

Et pensaves que sortiries escollit? Vas passar molts nervis durant la nit d’elecció?
Vaig pensar molt poc que sortiria escollit, tot i que alguna nit prèvia al sopar vaig somiar que sortia escollit i que representava la Llegenda.
No vaig passar gaires nervis perquè anava amb la idea de fer-ho bé, no volia pensar en què d’allò només en sortia un escollit, sinó que hi vaig anar amb la idea de participar i tenir una experiència més a la vida. D’aquí que quan van dir el meu nom no em vaig creure que allò estava succeint. No obstant això, algun moment de nervis sí que vaig patir.

Com veus la feina que se’t presenta a partir d’ara?
Crec que hi haurà molta feina a partir d’ara fins a la Setmana Medieval, però també crec que d’aquí fins aleshores s’ha de viure el moment perquè no tot són els dos caps de setmana de la Setmana Medieval, sinó que són els mesos previs i dels quals crec que n’aprendré molt, coneixeré molta gent i n’extrauré moltes anècdotes i aventures.

Què t’han dit els teus familiars i amics després de ser escollit?
El que més feliç em fa és l’alegria que té la meva mare. Noto com se sent orgullosa de mi i això és el que més em satisfà i el que fa que no em penedeixi d’haver-me presentat.
Per altra banda, el recolzament dels amics, que sempre han estat al meu costat, ha estat un dels pilars fonamentals per superar aquest repte de demostrar que jo també puc ser Sant Jordi.
Aquest any, tothom, tan amics de la universitat com familiars, volen pujar a Montblanc. Ja em diuen que reservi entrades perquè no es volen perdre res.

Pels qui no et coneguin, explica’ns una mica sobre tu: edat, ocupació, estudis, aficions…
Em dic Sebastián Ospina Valencia, vaig néixer a Colòmbia, als sis anys vaig arribar a Espanya i a Catalunya hi sóc des del 8 anys, aproximadament. Al març faré 21 anys i sóc estudiant de tercer del Grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
M’agrada molt ballar, sóc un apassionat dels Jocs Olímpics i d’Eurovisió. En el meu temps lliure m’agrada quedar amb els amics. Ara m’he aficionat a pintar quadres i de tant en tant escric.
Sóc una persona força sensible i molt detallista. M’agrada assabentar-me del que passa al món i sobretot conèixer cultures i interessar-me en aprendre coses que estan més enllà del meu àmbit.
Sóc un noi tímid al principi però quan tinc confiança m’agrada fer el “tonto”. Sóc alegre i m’agrada fer riure la gent i, sobretot, preocupar-me molt de la gent que m’envolta.
Un cop acabada la carrera m’agradaria arribar a ser professor d’història, especialitzat en història contemporània.

Finalment, com prepararàs el teu paper d’aquí fins a la Setmana Medieval?
Treballaré molt perquè vull que tot surti el millor possible. No vull decebre ningú amb la meva elecció. Seguiré tots els consells que la gent em doni i, sobretot, vull fer-ho de la manera més real possible, fer que la representació del meu paper no sigui una obra de teatre sinó que sigui el més versemblant possible.