El seu segon llibre, El regnat de les Prostitutes, ha quedat entre els cinc finalistes del Premi Ramon Llull de les lletres catalanes. Està satisfet d’aquest fet?
Estic enormement satisfet. Com a catalanista de profund sentiment i com a persona a qui li agrada escriure, arribar a ser finalista d’un dels premis més importants de la literatura catalana és tot un honor. És evident que si un es presenta a un premi és perquè somia guanyar-lo. No obstant això, en aquest cas concret les possibilitats que això succeís, tractant-se del segon llibre que he escrit, i tenint en compte que sóc absolutament desconegut entre el món literari, eren molt baixes, per no dir inexistents. Sincerament, no esperava ni molt menys que pogués arribar fins aquí. Ha estat una grata i inesperada sorpresa. Sento que esdevenir finalista ha estat un reconeixement a tots els esforços que he invertit i un gran estímul a seguir per aquest camí. El meu somni és escriure i els somnis només esdevenen impossibles si defallim o ens rendim. Ser finalista m’encoratja a no defallir i a seguir escrivint amb més passió per aconseguir el meu somni, ara més possible que abans.

Tant en el seu primer llibre com en el segon, el període del declivi de l’imperi romà, la progressiva unió entre poder absolut i cristianisme i afers turbulents que marquen papes i catolicisme marquen les trames. Què el fascina d’aquell període i per què aquest interès pels temes més truculents de l’època?
Em fascina la història, i en concret la història de Roma. Em sembla absolutament increïble que la Ciutat Eterna, primer amb l’imperi i després amb el Papat, hagi estat capaç de mantenir el seu poder i influència sobre Occident durant més de vint-i-tres segles. No hi ha cap altre ciutat al món que pugui fer la mateixa afirmació. Crec que no es pot entendre la civilització occidental i els seus valors i fonaments sense estudiar la història de Roma. A més a més, m’apassiona la política, sobretot aquells fets més desconeguts, controvertits o esotèrics. La combinació de les dues coses em porta a buscar les històries més fosques i a reescriure-les des d’un altre punt de vista, un punt de vista alternatiu a la versió oficial, però creïble i versemblant.

Creu que les coses han canviat tant o bé podem trobar paral·lelismes en els poders i l’església d’avui dia amb aquell període anterior?
Afortunadament les coses han canviat, però si alguna cosa ens explica la història és que sempre tendeix a repetir-se. És evident que les formes han canviat, però encara avui el papa ha de fer front a les contradiccions pròpies de la seva figura; és líder espiritual del cristianisme i també sobirà de la Ciutat del Vaticà. La visió espiritual i la política sovint s’han contradit al llarg de la història, i així continua sent avui. En el passat aquestes contradiccions es resolien de forma violenta i sense cap tipus de pudor. Avui es fa d’una altra manera, més dissimulada, oculta, inadvertida, però és evident que el germen del problema segueix sent el mateix: conciliar el poder terrenal amb l’espiritual. Amb la qual cosa es poden traçar constants paral·lelismes; en el passat es deposaven i s’assassinaven els papes, avui se’ls pressiona perquè renunciïn. O algú creu que Benet XVI va renunciar voluntàriament? Mentre els pontífexs romans segueixin sent líders espirituals i alhora dirigents de l’imperi immobiliari més gran del món i d’un dels bancs més poderosos del planeta, les contradiccions no cessaran. Com es pot conciliar els sants evangelis amb l’especulació financera i immobiliària?

Com és el seu procés d’elaboració d’una història que acabi convertida en llibre?
Són desenvolupaments d’idees i situacions que sempre m’han rondat pel cap. Moltes d’elles són idees que tenia de petit mentre jugava per “la muntanyeta” de les Piles. Imaginava països inventats, pobles de pedra, famílies poderoses, ciutats gegantines, persones dolentes (sempre he sentit predilecció pels dolents de la història)...
Amb el pas dels anys, aquests personatges inventats i algunes d’aquestes idees embrionàries han anat prenent forma, engreixant-se amb lectures, sobretot els clàssics i l’enciclopèdia, experiències viscudes, sèries de televisió, documentals, viatges a Roma... Fins que han pres cos i nom per acabar convertint-se en llibres. Per a mi sempre ha estat com un joc.
De petit jugava a inventar històries amb Playmobil, ara jugo a inventar històries amb les paraules, deixant-me portar per la imaginació i el coneixement que ens ha deixat el llegat cultural humà. En el fons sempre he jugat al mateix.

Pels qui no el coneguin, quí és Magí Balcells i Balcells, a part d’escriptor?
El Magí Balcells i Balcells és un espilenc de 31 anys i independentista d’esquerres des que té ús de raó, llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració, amant de la lectura i apassionat de la història, somiador d’impossibles i perseguidor tossut d’utopies; però, per sobre de tot, enamorat de la seva família i els seus amics. Sóc algú que aspira, amb humilitat i treball constant, a poder viure dels meus escrits i a passar la resta dels meus dies vivint a les Piles, veient créixer els meus fills, envellint al costat de la meva dona i gaudint de la companyia permanent de la meva família i els meus amics.

Vostè és empresari. Com s’ho fa per trobar el temps suficient per escriure els seus llibres, per altra banda, tan recents en el temps?
Aprofitant els temps lliures fins a l’últim segon. El temps que tinc per dinar l’aprofito per escriure, així com també els caps de setmana i dies festius. A més a més, he tingut la sort de viure en plena era de la informació i de la revolució digital. Això em permet poder escoltar audiollibres mentre condueixo per anar a la feina, consultar articles enciclopèdics mentre faig cua al banc... A més a més, la facilitat i la rapidesa d’Internet fa possible que des de qualsevol punt del planeta, amb un simple mòbil o un ordinador amb connexió a Internet, tingui accés a tot el llegat cultural humà. Tinc la biblioteca més gran que ha existit mai a l’abast de la mà, guardada a la butxaca, la qual cosa és sorprenent i des del meu punt de vista el millor i més revolucionari invent que ha gestat mai la humanitat en tota la seva història. Amb un mòbil, una tauleta o un ordinador puc escriure i llegir des d’on sigui i en qualsevol moment, la qual cosa facilita moltíssim les coses.

Com veu l’estat en general de la literatura catalana i com veu l’acollida que estan tenint els seus dos llibres?
Atrevir-se a escriure en català és tota una proesa i estic segur que la majoria dels que ho fem ho fem per amor a la nostra llengua. Cal tenir en compte que quan un escriu en català té un públic potencial de deu milions de persones, mentre que si ho fa en castellà el public s’eleva fins a 300 milions. La temptació a escriure en castellà per algú que vol viure dels seus escrits és molt gran, és el camí fàcil. Escriure en català és de valents.
Pel que fa a l’altra pregunta, no negaré que m’agradaria que els meus llibres tinguessin millor acollida. Tot i així, tenint en compte que sóc un desconegut en el món literari i que sóc un escriptor que tot just comença la seva carrera, no em puc queixar. Crec que em falta escriure moltes més paraules per anar perfeccionant els meus escrits i així fer-me un lloc com a escriptor. Fins al moment he escrit unes 242.000 paraules, molt poques per poder dir amb propietat que sóc escriptor. He de seguir escrivint!

Finalment, algun nou llibre al cap?
Sí, moltíssims. Si l’existència em regala una llarga vida amb salut espero poder escriure una saga completa. Una saga que es passejarà per tots els períodes de la història de la humanitat i que tindrà un fil conductor de fons que no es podrà entendre fins al final.
Ara mateix estic treballant en les primeres pàgines d’un nou llibre sobre les catedrals gòtiques i la fi dels Templers. Encara l’he de desenvolupar molt, però de moment, pel que tinc escrit, un dels personatges serà Guillem I, baró de Queralt i nét de Cor de Roure, i un dels escenaris, el castell de la Comanda del Temple de Barberà.