Divendres 11 vas presentar el vídeo d’un tema que formarà part del nou disc. Com evoluciona la seva gravació?
Bé, ara com ara, el disc està acabat, està ja a punt de masteritzar-se, acabant una miqueta les mescles que queden d’alguns temes i la veritat és que estic molt content amb el resultat; és un disc que té molts sentiments posats a dintre, ja que també és el primer que trec amb el meu nom i res, és ja qüestió de poc temps.

Quina repercussió ha tingut el vídeo del nou tema?
Bé, com ja saps, vam fer una sessió de prova de so de sis temes del disc, en versió assaig, amb tota la formació de bateries, baix i veu, el que es diu “a pèl”, i bé, és certament una manera diferent de presentar l’avançament d’un disc, ja que normalment es treu un tema o es treu un tros, però penso que Wences és un tio de directe; sempre he estat un tio de directe i penso que és una manera bastant trencadora de presentar un tema, ja que avui dia està tot com molt enllaunat, i jo sóc partidari de què torni allò “orgànic”, tangible. Llavors, doncs això, vam presentar aquesta prova dels sis temes i els hem anat traient a poc a poc en el decurs del vídeo. La veritat és que ha funcionat molt bé i sembla que la que més ha agradat d’aquestes sis és Un año más, que parla de què ens fem grans i que el bonic és viure el moment, recordant les coses bones i no pas les negatives. També l’últim tema diuen que és el millor que he gravat fins ara, i és una frase que m’ha quedat gravada, ja que espero que sigui la millor ara i que després en faci de millors. Estic orgullós sobretot de què la meva gent segueix sent-hi i de què se n’hi suma més d’altres indrets nous com Xile, Argentina, etc., on comencem a tenir bastant de ressò.

Com valores fins al moment la nova etapa de Wences en solitari?
Hem canviat el nom però realment estic fent el mateix; faig el que vull, de la manera que em surt i sempre amb el cor damunt la taula. El que Wences o Da Igual sempre era, és i serà és la passió, la frescor, aquest cop d’aire que et dóna quan escoltes una cançó, aquesta sensació de realisme, d’orgànic que té aquesta manera tan senzilla de fer música, ja que el que mai faig és complicar-me la vida. No paro mai d’estudiar, de preparar-me, d’aprendre instruments, de produir... En definitiva, créixer; i Wences és això, que després quan puges a l’escenari és una explosió, una manera de fer que les vibracions siguin bèsties… que t’arribin molt endins. I tot això ho enfoco en aquest nou camí, que realment és el meu camí, el camí de Wences, i no tinc res més que somriures i agraïments per poder afrontar una nova etapa com a músic, com a artista, amb el meu nom; un nom que molta gent confon en la pronúncia, però en fi, estic molt content. Ara se m’obre tot un món que vull aprofitar i mossegar fort.

Com és el teu dia a dia, actualment, en el procés de preparació del nou disc?
El meu dia a dia és “a sac”; no tinc hores, dormo poc. Viatges a Barcelona, a Madrid i intentar tractar amb bona mà dreta el fet de treure el disc. No és fàcil. És tot plegat un no parar, un no parar de decisions conjuntes amb l’equip de treball, etc. Però, francament, no em queixo. Espero que en el seu moment la sortida d’aquest disc no sigui independent, que si ho és a mi ja em va bé, i que hi hagi al darrera una companyia forta que pressioni, que hi aposti, que per això estem fent les coses com les estem fent.

Fes-nos unes pinzellades de què trobarem en aquest disc.
Hi trobarem cançons molt desenfadades, amb temes molt urbans i, sobretot, el que hi trobarem és una evolució i un conjunt de sentiments humans que conformen un conjunt, una vida. Aquest disc és per a mi com si fos una vida. Des del punt més desenfadat i “Aquí estoy yo con muy mala reputación”, que em descriu, o “Quiero sentirme libre al ser quién soy”, que és el meu lema de vida. Sense fer mal a ningú, tirar endavant i ser lliure, ser un mateix, repeteixo, sense fer mal a ningú. D’altres temes serien “Más fuerte, más real”, que representen en certa forma el fet de tornar a néixer, renéixer de la cendra quan et destrueixen per dins o t’intenten destruir amb relacions tòxiques o gent que es vol aprofitar de la teva bona fe… Coses en definitiva que passen a tothom i que acaben per fer-te escriure coses com aquesta. Jo intento enfocar-ho tot d’una manera positiva, com per aprendre’n, i es formen cançons com aquesta. Després hi ha la meva part passional, com per exemple “De repente” o “Un año más”, que són melancòliques o sobre situacions puntuals. Tu pots llegir la lletra i sentir-te súperindentificat, emocionar-te, com si d’un conte curt es tractés. “De repente” és una cançó que tu la llegeixes i és com si ho estiguessis vivint en primera persona; allò que t’aixeques i pots veure la noia que t’agrada al teu costat i li pots expressar tot el sentiment que tu tens; però clar, de la mateixa manera, el perds, perquè també l’he perdut i jo sóc un tio que per molt que mostri la fatxada aquesta de noi descarat sóc d’una sola dona i fa mal quan la perds, quan et penses que és la definitiva i la perds. Després escrius cançons com, per exemple, “Rompiendo el alma”, que és una cançó que encara no s’ha desvetllat però que donarà molt a parlar… I bé, això és una mica el que hi haurà en aquest disc, tot enfocat amb una energia que en directe sigui la bomba, que és el que Wences ha fet i ha venut sempre i que fa que els sentiments de la gent es posin a flor de pell quan ens vénen a veure.

Trobes a faltar la televisió?
Home, la televisió és un aparador meravellós que m’ha donat molta importància, sobretot a Amèrica del Sud i del Nord, a Amèrica en general, sobretot entre la comunitat llatina i bé, la trobo a faltar perquè és molt disciplinada i m’agrada molt treballar-hi, la veritat. No descarto que em vegeu a la televisió aviat, aquí ho deixo.
I bé, només dir que a nivell personal espero que els concerts em portin algun dia a la Conca, al meu poble, ja que tinc ganes de trepitjar-la amb el meu treball i també, personalment, estic molt agraït que des de Nova Conca m’estigueu recolzant, ja que és un diari que des de petit li he tingut molt d’afecte, des que feia taekwondo i cada setmana sortíem.