Com han viscut els 15 anys de vida a nivell del grup i personalment?
A nivell de grup amb molta responsabilitat però al mateix temps amb molta il·lusió, són 15 anys i és complicat després de tant de temps no caure en la monotonia de fer sempre el mateix, però com que és una cosa que m’agrada i m’ho prenc molt seriosament van passant les temporades i l’entitat segueix molt viva. De fet, i potser és normal dins d’aquest món del futbol, quan es guanya, per molt que es digui, les coses sempre funcionen més bé a nivell de grup, encara que aquesta no hauria de ser la filosofia dels veterans. S’ha de pensar que sempre és complicat quan es tracta d’un grup de jugadors de més de 30 anys, l’ego masculí de vegades s’imposa al sentit comú. La plantilla està formada per molta diversitat, amb gent que ha jugat tota la vida a futbol i això es nota molt i d’altra que estan amb nosaltres perquè els agrada practicar aquest esport i quina millor manera que jugar amb l’equip de veterans de la vila ducal. Però el més important es la unió que hi ha fora de l’àmbit esportiu, aquest fet es nota molt a l’hora de compartir estones dins del terreny de joc.
Personalment, amb la satisfacció de poder seguir practicant l’esport de tota una vida i al mateix temps mantindre la forma física com a recurs per tapar les mancances que comporta l’edat.

S’imaginaven poder arribar a complir 15 anys de vida?
Sincerament quan vam començar no ens vam marcar cap objectiu quant a durada i per tant és un fet que ha vingut sol. Realment s’ha de reconèixer i de vegades ho comentem entre nosaltres que costa més del que ens pensem que una entitat d’aquest tipus aguanti tants anys, tenim com exemple invers, els desapareguts equips de veterans del Fornàs de Valls i el Pla de Santa Maria que van deixar d’existir ara fa un any.

Com va néixer l’equip de veterans? Comptaven amb directiva pròpia o bé ja pertanyien al CF Montblanc?
L’equip neix i entra en competició la temporada 2001-02, o sigui l’estiu del 2001 vam fer un amistós contra els Veterans de l’Espanyol i allí podríem dir que va començar tot d’una manera més o menys seria.
Fa 6 temporades que formem part del CF Montblanc, podríem dir que d’una manera més legal, abans tot i que portàvem el nom del CF Montblanc, el club era la Unió Esportiva i tampoc entrenàvem al camp de futbol. El lligam sempre ha existit en el moment de compartit les instal·lacions municipals i d’algunes persones comunes lligades als dos clubs.

Quins són els millors moments que l’entitat ha viscut?
15 temporades donen per molt i més quan l’activitat és intensa, com és el cas. Per anomenar-ne unes quantes potser les dues sortides a Múrcia el 2002 i 2006, el torneig de veterans d’Andorra va ser espectacular i algun sopar de final de temporada com el de la temporada passada també són recordats moltes vegades. Ja veus que no estic dient res referent a la competició, només fets puntuals fora de temporada com a coses més remarcables dins de l’entitat.

És fàcil moure tants homes amb diferents obligacions en aquest nivell de competició?
Com ja he dit abans sempre és complicat quan es tracta de 25 caràcters diferents i cadascú pensa o veu les coses a la seva manera, per això s’ha de tindre molta paciència segons el moment i la persona. Evidentment no deixa de ser un equip de futbol i sempre hi ha qui juga menys i té tot el dret de no estar d’acord amb les decisions del tècnic, però d’alguna manera tots sabem que és impossible que tothom estigui content. Tot i així en 15 temporades han passat 74 jugadors i la majoria penso que deuen estar satisfets d’haver jugat amb els veterans . Tots tenim les nostres obligacions, és qüestió de prioritats i aquí és on la situació es pot complicar una mica, assistència als entrenaments, desplaçaments llargs , vida familiar, feina a torns, etc.

Creu que li sobra competitivitat i que la categoria veterans hauria de tenir un caràcter més lúdic?
Aquesta és la millor pregunta amb diferència. Aquí hi ha moltes opinions, personalment penso i jo ho puc dir per experiència pròpia que això no té res a veure amb quan vam començar l’any 2001. Allò era realment una lliga de veterans, evidentment érem menys equips, competíem igual però no en els nivells d’exigència i competitivitat actuals. Recordo que no entrenàvem, jugàvem els partits i prou, ara entrenem i alguns partits són d’exigència màxima, jo sempre dic i això nomes ho saps quan hi ets, que la lliga de veterans és una Quarta Territorial camuflada.

De totes formes, dins de l’equip tot i tindre uns criteris propis mes pròxims al que jo dic, hi ha jugadors que ja ho veuen bé i estan més satisfets si es així. De totes formes en el fons de la qüestió el problema no el tenim nosaltres, és la pròpia competició amb dos grups i 28 equips en pràcticament quatre comarques. És una barbaritat, i poder jugar amb només 30 anys aquesta competició significa que poden jugar contra gent que els dobla en edat. Veig difícil que això canviï i per tant si volem seguir competint ens hem d’adaptar i de fet és el que intentem fer .

Quines mancances té l’entitat i quina seria la projecció de futur?
En principi sempre acabem parlant de diners quan es pregunta això. Som una entitat que a part de la subvenció de l’Ajuntament que, evidentment, benvinguda sigui, però que amb això no en tenim prou, ens autofinancem amb una quota per temporada de cada jugador. Quant a la resta no ens podem queixar, tenim unes bones instal·lacions i disposem de tot el necessari per poder jugar.

Finalment, com valora la temporada?
Ha sigut una bona temporada quant a resultats, potser masses empats i la diferència de gols a favor i en contra més o menys com sempre. La llàstima, i aquest sí que és un fet rellevant, la multitud de lesions i algunes de força importants que no han deixat tindre a l’equip la regularitat necessària per competir en aquesta lliga.