Com et sents després d’haver guanyat el concurs de violí?
Molt content ara, però el dia del concurs vaig estar una mica trist perquè una nena xinesa que  viu a Sant Cugat del Vallès, i un nen del Vendrell, tots dos de 8 anys com jo, van guanyar el segon premi, compartit; havien tocat molt bé, i a més ens havíem fet bastant amics; jo volia que haguéssim guanyat tots tres, però no va ser així.

Crec que a part del diploma et van donar altres objectes de premi...
Sí, em van donar un arquet professional i de bona marca per tocar el violí, i un val de 60 euros per comprar-me el que vulgui per al violí.

Ja pots estar ben content, no?
És clar que ho estic, i també pels meus pares i pel meu professor, el mestre Josep Maria Manresa. A l’Escola de Música Sant Gregori vam estar tot el dia del concurs junts, el mestre, donant-me consells fins a última hora, els meus pares i l’àvia, la meva tieta Joana i la meva cosina Anna.

Sé que estimes molt Montblanc i que ja hi has fet alguna activitat artística.
Sí, a part d’algunes actuacions i audicions amb l’EMMM, vaig fer d’Angelet violinista als Pastorets  quatre festes de Nadal: dels 3 als 6 anys. Ara ballo els “nanos”, perquè sempre m’han agradat molt, i més, quan ballen el “Ball dels nanos”, que va compondre el meu pare. També estic estudiant perquè el concert del dia 6 de setembre, que tocaré de solista acompanyat de l’orquestra Bachrock, del mestre Manresa, agradi molt a qui vingui a escoltar-lo. Sempre que puc també vaig al futbol amb el pare i estic content de veure guanyar el CF Montblanc i escoltar l’Himne, que també va compondre el pare.

Explica’ns què va passar a l’església de Sant Miquel en el concert de Nadal l’any passat...
El pare va acompanyar la Coral Flor de Lis, amb el piano, i jo vaig tocar, acompanyat per ell, unes nadales en acabar. Per tancar el concert va parlar el senyor Josep Andreu, alcalde de Montblanc, i em va cridar a mi perquè digues unes paraules, i jo vaig dir: “Gràcies a tothom i bon Nadal! I no us penseu que el millor poble del món és Barcelona, o París, o el què sigui; el millor poble del món és Montblanc”.

I aquesta foto que m’has portat? Me l’expliques?
Sí, m’agrada molt. És de quan tenia quasi un any. Estic amb els meus pares. Em conten que fou el Cap d’Any de 2008, i vivíem a l’Hotel Fuerteventura Princess, a l’illa de Fuerteventura, on ells treballaven. Jo és clar que no recordo res, el segon dia de vida em van portar a l’hotel, i en vam marxar quan tenia 22 mesos. Però l’any 2014, als 6 anys, vam anar a passar uns dies al lloc on vaig viure els primers mesos de la meva vida.

I què va passar?
Doncs de moment ningú em coneixia. Els meus pares, amagats, i jo tocava algú per l’esquena, i em deien: “Niño, déjame, que tengo mucho trabajo”. Jo tornava a fer el mateix i deia: “¿No me conoces?” Em deien que no, fins que apareixien els pares, i aquella bona gent cridava: “¡Sasha, cómo has crecido!” I així una vegada i una altra. Jo havia estat com una mascota per a tantes persones que es portaren molt bé amb nosaltres.

T’ho devies passar molt bé en aquesta segona estada a “casa teva”...
Molt bé; i veient els vídeos d’aquells primers mesos de vida, ho entenc tot. M’expliquen els pares que els primers dies, quan vam tornar a Montblanc, jo plorava perquè volia anar cap a “casa meva”. És clar: platja, piscina, discoteca infantil, una família molt gran de tant personal que m’havien tingut als braços... i a casa tot allò, ja no hi era...

Jo també ho entenc, noi...
Vols que t’expliqui abans d’acabar què li va fer molta gràcia al pare, un matí, quan vivíem en aquella “casa immensa”?

Explica...
Ell em conta que un de tants dies que anàvem a esmorzar a un dels restaurants de l’hotel davant del mar que en deien La Choza, ens vam trobar amb l’amo de tot allò que passava uns dies a l’hotel amb la seva senyora. Es veu que jo em vaig posar a jugar amb la terra d’una jardinera, i vaig fer un escampall. L’amo va dir: “Amorós, aquest ‘home’ em trencarà l’hotel!” El pare li va contestar: “No es preocupi, el farem nou!” I tothom es va posar a riure...

Sasha, enhorabona per tot plegat, i treballa molt! Aprofita el teu talent...!