Vas aconseguir un 9,61 a les PAU. Com et vas quedar després de saber la nota? T’ha felicitat molta gent?
Al principi vaig tenir una sensació molt estranya, una barreja de felicitat i alleujament. Quan minuts després vaig rumiar-ho tranquil·lament, vaig adonar-me que tot havia acabat i que tot l’estudi i el sacrifici havien donat els seus fruits, i vaig sentir-me la persona més relaxada del món: podria entrar a la carrera que desitjava!
Durant tot el batxillerat, sobretot el segon curs, l’objectiu és preparar-te per treure bona nota a la selectivitat. La meva principal preocupació era, doncs, estudiar i, en acabar, vaig sentir una mena de buidor per no haver de pensar-hi més, almenys per uns mesos!
La veritat és que sí que m’ha felicitat bastant gent, família, amics, coneguts... Ho agraeixo a tothom, però sobretot a la meva família. Veure’ls tan orgullosos de mi és el que realment em fa pensar que ha valgut la pena.

Quin ha estat el teu secret a l’hora d’aconseguir aquesta nota final?
No és cap secret! Només cal motivació, organització i concentració: la regla del moc! Crec que és imprescindible que t’agradi el que estàs estudiant i que tinguis un objectiu per fer-ho. Després, només és necessari parar-te a pensar com ho faràs: durant totes les setmanes d’exàmens he fet un horari per utilitzar eficientment totes les hores. Finalment, no serveix de res seure a la cadira, obrir el llibre i mirar la paret o estar amb el mòbil, i intentava concentrar-me al 100% sempre que em posava a estudiar. I ja només queda treballar, treballar i treballar!

Quin ha estat, més o menys, el teu dia a dia durant el curs escolar i com valores el centre on has estudiat i els seus professors?
Segon de batxillerat ha estat un curs molt estressant: havíem de realitzar el treball de recerca, que ocupa moltes hores, les setmanes passaven volant i teníem exàmens constantment... Quan arribava a casa, em prenia una hora per dinar i descansar i em posava a fer feina tota la tarda. Això sí, després de sopar, no obria cap llibre de text! El meu cap estava esgotat.
Pel que fa a l’institut, sento que ens han preparat molt bé per afrontar les PAU. El Martí l’Humà té professors molt motivats que s’han preocupat perquè anéssim el màxim de preparats als exàmens. Entre els alumnes i els docents hi ha molta confiança, i això s’agraeix moltíssim i es nota en els resultats.

Com és la jove Ainoa a nivell de ‘hobbies’, aficions?
Des de fa moltíssim anys que ballo dansa urbana. A més a més, des de fa ja quatre anys que participem en campionats. Per altra banda, sóc molt de sofà, pel·li i manta, i m’encanta veure pel·lícules i sèries! És l’únic moment del dia en què el meu cap no pensa realment en res, i això m’ajuda a desconnectar i a descansar.

Com afrontes ara aquest nou pas a la universitat, i què estudiaràs? I on?
Doncs amb molta il·lusió! Estudiaré Biologia humana a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. La UPF és una universitat molt jove i moderna i el campus del Mar, on estudiaré, es troba al costat de l’Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, així que és un ambient ideal. Des que vaig descobrir aquest grau, ja fa tres anys, que només m’imagino en aquesta carrera! Estic desitjant que comenci aquesta nova etapa, tot i que és una gran responsabilitat, perquè moltes persones esperen que ho faci bé. Jo només espero que m’agradi i que compleixi les meves perspectives, que no són baixes!

Afrontes el futur, un cop acabats els estudis, amb optimisme o, bé, tens un cert temor?
Bé, el món de la recerca, que és al que em vull dedicar, està bastant abandonat a Espanya. Durant els últims anys, el govern ha disminuït moltíssim els pressupostos de R+D+I i, sense investigació, un país no avança. Tot i això, crec, i espero, que aquestes polítiques canviaran en pocs anys. Sóc conscient que hauré de marxar a l’estranger en un futur, per veure món i perquè això es valora en un currículum, però espero que la situació hagi canviat i es pugui tornar sense cap problema. I si no és possible, tampoc m’importaria treballar a la indústria farmacèutica o als laboratoris clínics! Sóc optimista i crec que me’n sortiré.

Finalment, què recomanaries als joves que estan encara en edat d’institut de cara a unes futures PAU?
Per una banda, que s’esforcin tant com puguin i que treballin moltíssim. No es regala cap punt i s’ha d’anar a per la màxima nota per aconseguir entrar a la carrera que un vol, ja que treballar del que realment t’agrada deu ser molt gratificant. Per altra banda, els diria que es tranquil·litzessin quan s’apropin les PAU. Tots ens angoixem, però en realitat no és tant. A mi em feia ràbia quan ho deien, però és la veritat! La selectivitat és una continuació de batxillerat i si t’ho has treballat durant el curs, no hi ha perquè preocupar-se. És millor deixar els nervis a casa.