Vas aconseguir un 9,59 a les PAU; com et vas quedar després de saber la nota? T’ha felicitat molta gent?
La veritat és que em vaig sorprendre bastant i no m’ho podia creure, ja que em pensava que alguns exàmens m’havien anat pitjor. Com és normal, em vaig posar molt contenta i, en saber-ho, em van felicitar molts companys, amics, familiars, gent del poble que se’n va assabentar, professors, etc.

Quin ha estat el teu secret a l’hora d’aconseguir aquesta nota final?
Realment, la nota d’accés (9,59) no era la que més em preocupava, sinó que vaig centrar-me a estudiar i practicar sobretot les assignatures específiques que em ponderaven 0,2 per tal d’assolir una nota de tall suficientment alta per sobrepassar amb bastant de marge la nota que demanaven a Bioquímica l’any passat. Finalment, el que m’ha ajudat més han estat les específiques, tal com jo esperava, que m’han fet augmentar en 4 punts la nota d’accés fins al 13,59.

Quin ha estat més o menys el teu dia a dia durant el curs escolar i com valores el centre on has estudiat i els seus professors?
El meu dia a dia ha estat estudiar sobretot entre setmana per poder tenir gairebé tot el cap de setmana lliure per a mi. Arribava a casa, dinava i em posava a fer feina fins que anava a dansa, feia algun repàs o fins a l’hora de sopar i, si tenia exàmens, doncs em podia estar fins a l’hora que fes falta si no m’ho havia mirat abans per qualsevol cosa. Sortosament, no sóc de dormir molt i no m’ha costat quedar-me desperta fins tard moltes nits.
Valoro el centre i els professors positivament, ja que la majoria han intentat que em sentís a gust i m’han ajudat quan feia falta.

Com és la jove Anna a nivell de hobbies, d’aficions?
M’agrada molt fer esport i, per aquest motiu, durant el curs feia cinc hores de dansa a la setmana (clàssic, contemporani i hip-hop), anava a córrer i a nedar quan tenia temps, tocava una mica el piano, etc. També m’agrada quedar amb els amics, llegir quan puc i passar temps amb el meu xicot. Principalment, ens agrada molt anar al cinema a veure les noves pel·lícules que van sortint i que ens interessen. Tot i així, no acostumo a mirar
gairebé mai la tele.

Com afrontes ara aquest nou pas a la universitat, i que t’agradarà fer, i on?
L’afronto amb moltes ganes. Vull estudiar Bioquímica i biologia molecular a la URV i després fer un màster, que encara no tinc molt clar. Més endavant, ja veurem si puc trobar feina del que hauré estudiat, o bé si vull seguir estudiant i puc fer un doctorat. M’agradaria treballar en un laboratori fent recerca.

Afrontes el futur un cop acabats els estudis amb optimisme o, bé, tens un cert temor?
Realment, afronto el futur amb optimisme. Em noto amb ganes de marxar a estudiar a Tarragona, de tenir més independència i de començar uns estudis que crec que m’agradaran i m’ompliran. Estudiaré un grau que crec que em pot portar, a la llarga, a acabar treballant en un àmbit que m’agrada i que penso que és el que se’m dóna millor.

Finalment, què recomanaries als joves que estan encara en edat d’institut de cara a unes futures PAU?
Que estudiïn i hi posin ganes i, sobretot, que recordin que només són exàmens de temes que ja han treballat molt durant el curs. El que va pitjor per a les PAU són els nervis. Tots en tenim, però millor si els podem controlar. Jo reconec que vaig estar nerviosa, i molt, però els exàmens que em van anar millor són els que em vaig prendre amb la seguretat que els portava bé.