Has agafat les regnes d’una capçalera històrica a Montblanc. Com ha estat que has donat aquest pas?
D’una banda per responsabilitat vers el meu oncle Josep Maria Contijoch –coordinador de la revista fins l’any passat- i vers tots aquells montblanquins que van apostar per mi com la persona que havia de continuar aquesta tasca. D’altra banda, perquè em fa molta il·lusió contribuir, en la mesura de les meves possibilitats, a mantenir aquesta baula de la cultura montblanquina. Quan m’ho van plantejar i em van explicar tots els suports amb què comptaria, no m’hi vaig poder negar.
Fa anys que participo de diferents maneres en la vida cultural de Montblanc: xerrades, publicacions, exposicions de fotografies, actes d’homenatge i també col·laboracions amb la revista. Ara tinc l’oportunitat d’anar més enllà i ser qui en coordini els continguts i, perquè no, impulsi altres activitats amb el suport d’una publicació prou reconeguda a Montblanc i a la Conca com és El Foradot.

Quins objectius es marca la revista de cara a aquesta nova etapa, i com a director, què esperes aportar-hi?
Com a objectius, dos. Mantenir l’interès dels actuals subscriptors amb qui tenim un deute de lleialtat i augmentar la base de lectors, tant en quantitat com en diversitat. Com a especial repte tinc la incorporació del jovent a la revista. Els joves eren els grans absents d’El Foradot. I això vol dir incorporar-los en la pròpia generació dels continguts. Han de ser els joves qui recullin el testimoni del que els interessa, com per exemple l’Acampada Jove o també la seva visió de fets rellevants per a tothom, com les festes de la Serra. Ara com ara, ja comptem amb la col·laboració de l’Associació Juvenil Barjaula per fer l’agenda d’activitats. Aviat volem incorporar altres col·lectius destacats com El Cau. Hem de normalitzar la imatge d’un jove llegint El Foradot, i això passa per que a les seves pàgines hi hagi continguts d’interès per a ells.
Com a director de la nova etapa espero fer que El Foradot sigui un element present en la vida dels montblanquins, com en el seu moment ho van ser altres capçaleres com Els Aires de la Conca, L’Escut, el Butlletí Montblanch o L’Espitllera. Per a això, a banda de l’entusiasme, espero aportar-hi el meu interès i l’estimació per la vila, la seva història i les seves tradicions, i també altres aspectes com el coneixement de les noves tecnologies i de les xarxes socials.

Què trobarà el lector en aquesta nova etapa de la revista?
El lector habitual seguirà trobant-hi els continguts que li agradaven, però hem volgut afegir-hi molt més. La filosofia que vull imprimir a la revista és la d’incloure tot allò que pugui interessar als montblanquins: vingui d’on vingui, ho escrigui qui ho escrigui i parli del que parli. Amb aquesta idea trobarem entrevistes a personatges rellevants, reportatges de viatgers i bloguers que passen per Montblanc, opinions d’escriptors, polítics, historiadors. Una mica de tot, sempre amb la idea que tot hi té lloc si és interessant per als montblanquins.  Això inclou tot allò més nostrat: els nostres vins, la nostra gastronomia, la nostra història, la nostra música...
Una altra cosa que també notaran els lectors és una més gran presència de la imatge. El text és important, és la base d’una publicació escrita com El Foradot, però en ple segle XXI ens ajuda molt que il·lustrem el text amb imatges.  Som éssers eminentment visuals i il·lustrarem els articles, tant els d’actualitat com els històrics. Els que em coneixen saben que tinc un certa feblesa per les fotografies antigues de Montblanc.

Amb quants col·laboradors i personal compta la revista?
La clau d’El Foradot és l’equip d’escriptors que, històricament, des dels orígens fins a l’any 2000, hi han col·laborat. Però ara hi afegirem un nodrit grup de persones de diferents disciplines i especialitats que ens enriquiran amb històries i informacions interessants i diverses. D’altra banda, per al procés d’edició comptem amb un molt bon equip que inclou especialistes en edició, maquetació, il·lustració, impressió i també en l’àrea comercial.
Gràcies a això hem aconseguit redefinir en forma i estructura la revista: la imatge ha estat renovada completament i l’estructura ha canviat a fi que el lector es vegi, en certa manera, obligat a llegir-s’ho tot, a donar-li una oportunitat als continguts que abans eren en seccions a les quals possiblement no donava gaire atenció i que, molt probablement, podien ser del seu interès. Volem que cada nou número d’El Foradot sigui una experiència nova i atractiva.  

Com valora el fet que la Conca tingui el moviment de publicacions actual tant físiques com digitals?
És prova de la vivesa cultural que tenim a la comarca. És un privilegi i alhora un motiu d’orgull que hi hagi un teixit tant ric com el que tenim de publicacions en ambdós suports. Rere aquestes iniciatives no valen ni subvencions ni voluntarismes: o se sostenen per l’interès que susciten o no sobreviuen.
Val a dir que El Foradot segueix sent una publicació física, però que s’està obrint al medi digital. Ja tenim una web on podem conèixer els continguts que vindran en els nous números, així com consultar l’històric dels exemplars d’El Foradot des del principi. També tenim presència a les xarxes socials, on volem aconseguir un contacte directe i àgil amb els lectors. El debat ha d’anar més enllà d’un reguitzell de cartes al director recollides cada dos mesos: avui en dia, volem respostes ràpides i qualificades.

Quin futur veu a la premsa comarcal i les revistes locals?
Vivim en un món global, però el que ens envolta és el nostre entorn local. És bo que estem informats del que passa al món, però és imprescindible saber què passa al costat de casa. Els medis generalistes, per molt que tinguin edicions locals, no poden omplir aquest buit. És la premsa comarcal, les revistes locals, les que ens permetran tant d’estar al dia del que passa al nostre voltant com -i aquesta és la voluntat d’El Foradot- de fer una anàlisi més profunda i meditada del que transcorre i de cap on anem. I el cert és que, no ens enganyem,  només la premsa local té prou força com per influir en el que ens envolta. Els decisoris que tenen pes en el que passa en el nostre dia a dia són sensibles al que publica la premsa local , no la que ens ve de les capitals. Decididament aquest tipus de publicacions són necessàries i tenen una llarga vida per endavant. És responsabilitat dels que n’estem al capdavant respondre a aquestes expectatives.