Les Festes Extraordinàries de la Serra ja són aquí. S’imaginava viure-les com a alcalde de Montblanc?
Sí, és cert que ja són aquí. Quan surti Nova Conca ja serem a divendres, el dia del pregó de festes, el gest d’inici de les mateixes. Als actes previs que s’han anat fent s’ha vist el caliu que hi ha al voltant de les festes. Totes les activitats realitzades fins ara han estat plenes, hi hagut una participació molt alta de la gent de Montblanc. Com a alcalde, tinc la responsabilitat que les festes surtin bé. He participat en moltes festes de la Serra. Vaig néixer l’any 1956, any de festes. Com és lògic, no les vaig viure però n’he sentit a parlar molt (dels Jocs Florals, de Josep Maria Poblet, de Joan Estelrich, de l’envelat...). Aquelles festes van ser les primeres en què hi va haver una eclosió del montblanquinisme i del catalanisme. Va ser transcendent el poema “Montblanquina” de Josep Maria Poblet. Ja vaig viure amb intensitat les festes de l’any 1981. Llavors tenia 25 anys, sortíem del franquisme i havíem recuperat l’Estatut. També havíem fet el Drac, l’Àliga i la Mulassa per tal de recuperar les festes populars al carrer que havien arribat amb la democràcia. Per a mi, les de l’any 1981 seguiran sent les millors Festes de la Serra perquè són les que vaig agafar en plena joventut. A la resta de festes també hi he participat. A les de l’any 1996 jo era un dels responsables del certamen literari, i a les del 2006 vaig participar en la inauguració del Centre d’Art Rupestre. El repte de participar a les festes com a alcalde l’afronto amb tranquil·litat, perquè tinc la seguretat que aquesta Comissió de Festes ho ha preparat molt i molt bé.

Què signifiquen per a vostè aquestes festes?
Abans parlava que les meves festes havien estat les de l’any 1981, perquè m’agafaven en plena joventut. Ara visc les festes amb un altre tarannà, des d’una altra vessant. Jo acabo de complir 60 anys i ho veig amb la serenor pròpia d’aquesta edat. Institucionalment, aquestes festes han de mostrar que s’ha deixat enrere les dificultats econòmiques d’aquests anys de crisi, perquè ja fa uns mesos que això s’ha invertit. Ara ja tornem a tenir una economia i un teixit industrial molt superior al dels anys 2007 i 2008, quan es va entrar a la crisi. Tenim una projecció de Montblanc molt gran en els nivells industrial, econòmic, turístic i de restauració. Ens encarem a una nova etapa de moltes il·lusions i que ha de ser molt fructífera. També hem de recuperar el montblanquinisme per a adaptar-lo al segle XXI. Les festes sempre han marcat etapes, i ara tornem a tenir el teixit industrial en plena acció, amb molts i nous projectes i que ho farà més gran que abans d’entrar en crisi, tant en nombre de producció com de treballadors. Aquests darrers anys s’han creat noves generacions, amb estudis universitaris, a qui hem de trobar ocupació i es puguin desenvolupar professionalment a la nostra vila. Ara, quan parlem de les festes, penso en les noves generacions, com els meus fills, que són els que les viuran amb la intensitat de la joventut.

Com valora la tasca de la Comissió Organitzadora?
Vull agrair, amb tota sinceritat, al president i a la Comissió, tant la religiosa com la de festes, la tasca que han realitzat. Crec que estem tranquils i segurs, perquè s’ha treballat, des de fa mesos, molt i d’una manera molt montblanquina, és a dir, integrant i abraçant tots els sectors del municipi. L’única preocupació que podem tenir és que ens acompanyi el temps, que no plogui, però crec que aquestes festes seran un èxit absolut. S’ha fet un programa adequat a totes les edats i sensibilitats de la vila.

Quins actes destacaria des del seu punt de vista personal?
Des de la meva posició, tinc una especial preocupació perquè surti molt bé el descens de la Mare de Déu, la processó i tot el que l’envolta culturalment, com el Seguici i tota la representació folklòrica i festiva. Em plau molt recuperar la Cucafera, perquè és un dels elements del seguici que, per història i per haver estat la primera en ser documentada a Catalunya, hauríem d’haver-la realitzat abans. També tinc un especial interès per viure el festival de música catalana amb Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Joan Isaac, perquè és el quarantè aniversari de la Marxa de la Llibertat, una qüestió que molts montblanquins de la meva edat podem recordar perquè vam viure què va significar això, la brutalitat de la policia franquista a la plaça Major de Montblanc, les darreres fuetades de la repressió franquista. Tinc molt present aquest dia i haver format part amb una colla de montblanquins, sobretot joves, que ens vam convertir en veritables protagonistes d’aquella aspiració democràtica i vam participar plenament de la Marxa per la Llibertat. També tinc molt present la pancarta que es va desplegar des del terrat de Santa Maria, on posava “La Marxa ja ha arribat a Poblet”.

Com voldria que es recordessin aquestes festes?
Jo sempre he defensat que les festes s’han de celebrar cada deu anys perquè així ens assegurem que tothom, en la seva joventut, hagi viscut unes festes. En aquestes festes, com han passat amb totes, cada montblanquí i montblanquina les viurà d’una manera o altra, però els joves d’entre 20 i 30 anys seran els que les viuran amb més intensitat, i segur que seran les millors de sempre per a ells. Hi ha actes programats per a tothom. Això sí, els joves ho veuran des d’una perspectiva, la gent de mitjana edat i amb fills ho veuran des d’una altra, i la gent més gran posarà més èmfasi en el Certamen Literari, en el Seguici o en el Recital de Cançó Catalana. Crec que es veuran de maneres molt diverses, com diversa és la gent o l’edat dels montblanquins i montblanquines.

Vostè sempre apel·la a que siguin unes festes especialment viscudes pel jovent. Què els hi diria als montblanquins i montblanquines ben joves?
Aquestes festes venen precedides per uns anys en què els montblanquins hem lluitat molt, perquè no estem al costat d’una ciutat gran, res ens ha caigut del cel. Aquí, s’ha tingut que treballar molt, encara portem l’empremta dels pagesos. Fem les festes perquè ens les mereixem, perquè en aquesta dècada de crisi déu ni do com ens hem sortit, i aquí no apel·lo a l’ajuntament, sinó que apel·lo a les empreses, a les direccions de les empreses, als sindicats, als treballadors. Gràcies a Déu, aquí la crisi no ha tingut les consequències o les dimensions que han tingut altres capitals de comarca, i després d’haver-la superat, ens mereixem unes festes. Torno a insistir que tota aquesta joventut que viurà les festes i haurà de fer el pas de la joventut a l’adolescència o la participació plena en els afers de la vila, haurà de repensar, amb tothom, el montblanquinisme i la nova estructura econòmica que ha evolucionat moltíssim, perquè en aquestes festes, segurament, passarem de la plena societat industrial a la quarta revolució industrial o revolució postindustrial, que haurà de ser més complexa, més diversa i més polièdrica, però les noves generacions ja estan més formades, amb coneixements universitaris, que han viatjat per tot el món i que tenen nous objectius i noves maneres de fer en una societat que és, trepidantment, canviant.

Creu que és fàcil separar l’aspecte religiós del més purament festiu?
A Montblanc, i amb tot el que envolta la Mare de Déu de la Serra, el Santuari de la Serra i les Festes de la Serra, no hi ha una dicotomia entre una qüestió i l’altra. Al municipi, les Festes de la Serra i la Mare de Déu de la Serra es viuen des de variants diferents. Hi ha persones que tenen conviccions religioses i viuen com una festa la seva vessant espiritual i religiosa, i també hi ha gent que no té aquesta convicció, però que quan hi ha Festes de la Serra, hi participa de manera molt intensa i semblant a una persona que té conviccions religioses. A les Festes de la Serra, doncs, es produeix un fenomen aglutinador. Això ho he après amb el pas dels anys, de gent que provenia del republicanisme, de l’exili de la Guerra Civil i dels llavis de Josep Maria Poblet, que era una persona que tenia una devoció extraordinària per la Mare de Déu de la Serra. El primer que feien els exiliats montblanquins, molts ateus, en tornar al municipi era apropar-se al Santuari de la Serra a veure la Mare de Déu. Molta gent, de manera íntima, em diu que “no tinc conviccions religioses, però no em toquis la Mare de Déu de la Serra”. Això, ho vivim de forma natural. Independentment del fet religiós, és un element cohesionador, el nostre tòtem, és allò que ens unifica a tots, independentment de les conviccions religioses o dels pensaments polítics o espirituals que poguem tenir cada un dels montblanquins i montblanquines.

D’altra banda, el tema del pressupost ha estat superior en ser unes festes extraordinàries. Com s’ha gestionat des de l’Ajuntament?
En ser unes festes extraordinàries, el pressupost de les mateixes ha de ser superior, però la Comissió ha estat prudent i jo diria que ha fet un ús extraordinari del pressupost. També s’han fet coses que no es poden imputar a un any, com l’arranjament del pavelló del Casal. Aquesta instal·lació es va inaugurar a les festes de l’any 1981 i, des de llavors, no s’havia fet cap reforma integral. Tampoc es podrà acabar aquest any, per qüestió de temps, i per a l’any vinent es realitzarien els vestidors, dutxes i serveis. Felicito a la Comissió per aquesta prudència en l’economia, i segur que sortirem molt contents d’aquestes Festes. L’única preocupació que tinc és el temps.

Finalment, una crida a la participació.
Demano, i crido, que cadascú participi en l’activitat que més li escau, allò que més li agradi. Crec que és un programa variat, amb coses per a la canalla, el jovent, la gent de mitjana edat, per a la gent més gran. Els crido que hi participin activament, perquè les Festes de la Serra han de significar aquesta voluntat de tirar endavant, de marcar-se objectius, de tenir seguretat i autoestima en nosaltres mateixos, que a Montblanc poguem arribar a fites i metes més elevades que les actuals... Tot això, ho hem de projectar en aquestes festes. A Montblanc encara hi ha moltes coses a fer, tot i que algunes ja estan encetades. Com la restauració del patrimoni arquitectònic, el casc antic, la projecció industrial, la recuperació de l’agricultura i de nous cellers, i tot el que engloba Rojals, La Vall i les muntanyes de Prades, que ha de ser un dels nous jaciments i apostes de
futur.