Com valoreu aquesta medalla d’or que heu rebut?
Tot el moviment escolta és voluntari. Recordem que el cau no és una entitat aïllada a Montblanc, sinó que forma part d’un moviment mundial. I la base d’aquest moviment és el voluntariat. Per tant, la nostra satisfacció curs rere curs recau a deixar el món millor de com l’hem trobat, amb les aventures que vivim amb els infants i joves i amb els agraïments de les famílies, associacions i persones que ajudem. Si hi sumem un reconeixement d’aquestes magnituds, per suposat és molt benvingut.

Quanta gent conforma el cau avui en dia i com us organitzeu?
Aquest curs passat érem un total de 82 persones a l’agrupació. Ens organitzem per branques, que són els grups d’edat en els quals dividim els infants i joves: castors i llúdrigues (6-8 anys), llops i daines (8-11 anys), ràngers i noies guia (11-14 anys), pioners i caravel·les (14-17 anys) i truc (17-19 anys).
Cada equip de caps està format per quatre membres. D’entre els caps, alguns assumim responsabilitats com la tresoreria, secretaria, etc. de l’agrupament. Som l’equip d’agrupament format per Joan Pau Jàvega (cap d’agrupament), Marc Pallissó (responsable pedagògic), Marta Mandri (secretària) i Eulàlia Fernández (tresorera). L’equip d’agrupament es reuneix mensualment a les taules de la demarcació de
Tarragona amb la resta d’equips de l’agrupació.

Quines són les principals activitats que dueu a terme durant l’any?
Durant l’any estructurem el curs en fases: coneixença, constitució, llançament i comiat. El desenvolupament del curs passa per crear un grup d’infants i joves cohesionat que realitzin un projecte d’acord amb l’ideari de l’escoltisme. Per això realitzem diferents descobertes a associacions, entitats, persones... d’acord amb les necessitats del grup perquè trobi inspiració per al seu projecte. Tot això ho acompanyem amb animació i sortides a la natura.

Quin és el secret per arribar als cinquanta anys de vida?
El secret és el compromís. És l’altra base del moviment, després del voluntariat. Quan una persona s’inicia en l’escoltisme fa una promesa davant de tot el grup per millorar com a persona. Aquesta promesa es té present cada vegada que un infant o jove fa el pas de branca. I es pot anar renovant. L’altre secret és acompanyar aquest compromís de vivències inexplicables. Són infinites, les aventures que vivim.

Quins són els millors i pitjors moments que ha viscut l’entitat?
Creiem que ara mateix estem en un moment molt bo. Hem superat en xifres els components de l’agrupació. Tenim una vintena de caps formats per la pròpia escola de Minyons. Vam celebrar la Bajoca a Montblanc el 2015 i la Trobada de Caps de Demarcació també es va fer al nostre poble. Estem aplicant estrictament el mètode escolta i això comença a donar fruits: tenim uns infants i joves motivadíssims per fer projectes molt més ambiciosos per a la transformació social i per deixar el món millor de com l’han trobat.

D’altra banda, el pitjor moment podria ser el curs passat, amb només cinc caps i una vintena d’infants. Tot això és fruit d’una desconeixença del que realment és el cau. A més, es practicava una política d’aïllament a la Demarcació i a Minyons que ens perjudicava més que no pas ens ajudava. Fins i tot es comentava deixar el moviment per convertir-se en un esplai.

Com veieu la salut del moviment escolta en general i a la comarca?
El moviment escolta és el moviment juvenil més gran del planeta, amb més de quaranta milions d’afiliats. A Catalunya s’ha iniciat un procés d’unificació de les tres associacions escoltes (Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans i Acció Escolta). El curs vinent celebrem la Jamborinada a Tàrrega, que és la trobada escolta catalana més gran de la història. Per tant, tot fa pensar que en general estem passant per un bon moment.

En l’àmbit comarcal, estem mirant d’enfortir relacions amb l’AEiG Estornell de l’Espluga de Francolí. Certament, nosaltres hem estat desactivats molt de temps i ara és hora de treballar conjuntament i fins i tot realitzar projectes units.

Finalment, quins plans de futur teniu?
Els nostres plans de futur passen per seguir creixent. Fins ara, l’únic material d’acampada que teníem estava dissenyat per a tota l’agrupació, ja que no superàvem la vintena. Enguany ja estem obrint una tercera línia de material perquè puguin marxar fins a seixanta persones, cada grup amb les seves tendes, fogons, olles, etc.

Els caps de setmana del 16 i 17 i del 23 i 24 d’aquest mes serem al carrer Xolladors per formalitzar les inscripcions d’aquest nou curs. Esperem arribar al centenar, la qual cosa també ens complica la convivència al nostre local social. Però ho enfoquem com un repte i qui sap si com un projecte l’ampliació del local.