Heu complert 175 anys. No tothom ho pot dir, això. Quin és el secret?
És, certament, una cosa important i poc comuna en aquests temps plens de dificultats, del low cost, d’imitacions i vulgaritats, del congelat, de l’industrial i del que vol semblar el que no és, i més encara en una botiga i en un poble. Un mèrit, però, no tant nostre com dels avantpassats que ens han precedit en aquesta història. El secret? No n’hi ha cap, de secret. El secret és molta feina i bon ofici. Un ofici que repetint-se en el temps acaba construint la tradició. Una tradició, i valgui aquí l’esperit noucentista de la nostra casa, i malgrat moltes de les coses que a vegades sembla que més es valoren, ni es crea, ni es somia ni s’inventa, sinó que se segueix, s’aprèn i es fa.

Com heu viscut aquesta efemèride tan important?
Doncs la veritat és que estem vivint un any molt bo de celebracions, reconeixements i festes. Primer, rebent de mans del president Mas al palau de la Generalitat el Premi Nacional reconeixent-nos com una de les botigues emblemàtiques de Catalunya juntament amb d’altres com Santaeulalia de Barcelona o Casa Navàs de Reus. Després, rebent de mans del president Puigdemont el guardó Cepta, i ja finalment, el reconeixement que ens va fer l’Ajuntament de Montblanc i la festa del passat dia 2, on vam poder celebrar tot això acompanyats d’antics treballadors, clients i amics.

Quina va ser la filosofia de l’establiment en els seus inicis i com ha anat canviat amb el pas del temps?
Situem la fundació d’aquesta casa l’any 1841, quan Rafael Andreu Voltes s’estableix com a confiter, tal com diuen els documents del nostre arxiu familiar. Serà ell, doncs, fill de Josep Andreu Girona i de Josepa Voltes i Canals, i casat amb Mercè Vilamajor Ixart (totes dues cases: Andreu i Ixart, famílies de tradició comercial i emprenedora que es remunten al segle XVI amb botigues i cases comercials a Alcover, Valls i a tot el Camp de Tarragona on venien conserves, queviures, aiguardent, ultramarins...) la primera de les generacions d’aquesta casa. 
Pares i tiets, fent els merlets; avis, construint aquesta casa amb la botiga noucentista que som ara, besavis i rebesavis. Tots fem les cinc generacions d’ofici que contem ara.

En tots aquests anys, hi ha alguna anècdota per recordar tant positiva com negativa?
Les negatives, amb el temps i si les coses van bé, s’acaben esborrant més aviat que tard. De positives n’hi ha tantes... que n’hauré de triar dues: la primera, cada vegada que algun client està realment content amb la feina feta i ho saps perquè t’ho diu i perquè torna, i la segona, per exemple, la festa de l’altre dia, envoltat d’amics.

Han canviat molt els gustos dels montblanquins en relació amb el que es demanava dècades enrere?
Evidentment, si alguna cosa vol dir molt de temps és que les coses canvien, encara que a vegades no sigui perceptible amb un simple cop d’ull. Tot i que nosaltres ens esforcem per oferir un producte artesanal, respectant els temps i anant sense presses, que sigui de primera qualitat i si bé és veritat allò que deia Gracián que “lo clásico trabaja con ventaja al ser eterno”, conèixer els gustos del teu temps és fonamental. Si em preguntes pels gustos d’ara et diré que, per sort nostra, tots aquests valors nostres (croissants i ensaïmades ben fets, brioixeria artesanal d’obrador, masses mare, tradició, producte de proximitat, treball amb bones matèries primeres, classicisme, recuperació de l’artesà, de l’autèntic i original...) estan tenint una revaloració molt gran a casa nostra.
Així mateix, cal afegir com un dels grans canvis d’aquests últims vint anys el boom que ha experimentat el turisme a Montblanc, portat excel·lentment de la mà dels tècnics de l’Oficina de Turisme, als qui aprofito per felicitar. La seva bona feina ens ha permès obrir-nos a molta més gent i a un públic molt més ampli. Tanmateix, i tenint-ne ja un munt d’exemples, el turisme és, especialment per al comerç tradicional i de proximitat, un ganivet que talla per dues bandes i amb el qual cal vigilar.

L’establiment ha viscut algun canvi important amb el temps, o conserva l’estètica i estructura original?
Originalment i des del principi, la nostra botiga es trobava fent façana al llarg de la plaça Major i en cantonada amb el carrer Pere Berenguer de Vilafranca, davant de cal Xolis, exactament on ara hi ha les oficines del banc bbva, abans Casa Rendé i actualment casa Paris-Tomàs. Més tard, la meva besàvia, juntament amb els meus avis, bastiren la casa del carrer Major, on som ara, amb la botiga noucentista, restaurada i catalogada, que és el testimoni viu de la nostra història.

Finalment, quins projectes de futur té l’establiment i la nova generació?
Doncs mira, poder dir allò que canta el Serrat de fa vint anys que tinc 20 anys i poder fer-ne 175 més sobre aquests que acabem de celebrar ara.