Fa ja cinc anys que Josep Maillo va proposar la creació d’una coral a Aprodisca. Ara espera seguir molts més anys més, perquè ha trobat en els membres de la coral un gran talent, entrega i la capacitat de cantar més de cinquanta cançons de memòria

De cara al concert de diumenge, quina mena de concert teniu preparat?
És un concert una mica especial, ja que és una recopilació d’aquests cinc anys de vida de la Coral Aprodisca i es tracta d’un concert en el qual es cantaran unes vint-i-sis cançons. A partir d’aquí, anirà sortint una veu que explicarà any per any el que s’ha anat fent i una vegada explicat cada any, es cantarà una cançó corresponent al mateix; no totes, ja que tenim un repertori d’unes cinquanta i escaig de cançons.

Com neix la idea de crear la Coral Aprodisca?
La cosa està que en jubilar-me, vaig pensar “què faràs?”, i m’havien parlat d’Aprodisca i vaig pensar, ja que m’agrada i m’agradava molt la música i he cantat a la coral de l’Espluga, em va seduir la idea de fer una coral amb Aprodisca i bé, vaig tenir ben aviat les portes obertes. Em van dir que els semblava molt bé, però també és cert que em van dir que si sabia on em posava i és clar, els vaig dir que sí.

Se sent content d’haver tingut, doncs, aquesta iniciativa?
I tant, estic molt content, ja que sempre dic que són una gent, per a mi, molt capacitada. D’allò que se’n diu discapacitats, per a mi són una gent molt capacitada, ja que cantar tot un repertori d’unes cinquanta cançons totes de memòria, fixa’t el que et dic, doncs de discapacitats res de res.

Com està preparant aquest concert de diumenge?
Bé, els van fer un popurri, allò del “Cargol treu banya”, etc., però jo ho vaig veure una cosa molt infantil i bé, vaig parlar amb la presidenta, Carme Sureda, i li vaig dir: “A mi m’agradaria fer una coral com cal”, i bé, el popurri el cantem però el vam apartar, ja que el vam trobar una cosa massa senzilla per a nosaltres; i així, tant cantem “El Rossinyol”, com “El Canigó” i “L’emigrant”. També vam tenir la sort d’incorporar una veu molt maca, una noia que és solista i que ens canta “La dama d’Aragó” de Lluís Millet, que va ser professor meu al Conservatori de Música, i la gent queda gratament satisfeta. I enguany, hem incorporat també un xicot que toca la bateria i que estava a Aprodisca també, i li hem arreglat perquè es pugui incorporar a la coral tocant la bateria, acompanyant amb cançons modernes, i queda tot plegat com una orquestra. Tot plegat ho veurem diumenge, i també una noia que ens acompanyarà amb flauta travessera i bé, hi haurà diumenge part instrumental i part vocal. En dos actes, per tal de no cansar la gent que ens veurà.

Quin ritme d’assajos fan normalment?
Jo porto dues seus; la de la Selva del Camp i la d’aquí a Montblanc; dimarts faig la Selva del Camp i dimecres faig Montblanc, i quan podem ens ajuntem els dels dos centres. I ja de cara a aquest diumenge, tothom està mentalitzat: pares, monitors… D’aquí i d’allà que farem un assaig extra ja situats en l’escenari del Casal, amb il·luminació inclosa, per a l’acoblament amb la part instrumental.

Se sent content d’haver agafat aquest projecte?
Oh, i tant, fa ja cinc anys i espero poder-ne fer, com a mínim cinquanta més (riu).

Una crida a venir diumenge?
La satisfacció més maca per a ells serà veure gent a la sala i sentir, sobretot, molts aplaudiments una vegada s’acabi el concert.