El nostre protagonista acaba d’inaugurar una exposició a Vimbodí i Poblet. Originari d’Argentina i establert actualment a l’Espluga de Francolí, ens descobreix els secrets de la seva obra, llargament admirada

Com et fa sentir el fet de poder inaugurar una nova exposició a la nostra comarca, en aquest cas a Vimbodí i Poblet?
Realment per a mi és un plaer mostrar part del que sóc i el que faig a través d’aquesta exposició. Des que vaig visitar per primera vegada Vimbodí el vaig considerar un lloc molt especial, el seu paisatge humà i els seus voltants veritablement em van captivar. Crec que és un bon moment per generar a través de l’art un canvi profund en la mirada i la percepció dels pobles; per això sento que portant arrelada la meva cultura a través de les meves imatges ofereixo a la gent d’aquest lloc una nova perspectiva, busco que visquin l’art des d’un altre punt.

Què t’aporta la natura, que t’inspira tant en les teves obres?
La naturalesa no només m’aporta inspiració visual, sinó que també m’ofereix senders per conèixer-me i redescobrir-me. Els paisatges i els moments es brinden com un mirall per contemplar la meva pròpia ànima; és una tasca bella, emprendre la recerca de la bellesa i la transcendència a través de les meves imatges simples i fugaces.

Quin és el teu procés creatiu i quan sents la necessitat de crear una nova obra, i com et definiries com a artista?
Considero al meu procés creatiu com una simple tasca de traducció. Tracto de bolcar a un llenguatge conegut i clar tot allò que la majoria considera inaprehensible. Generalment treballo trobant música a les coses; totes les meves obres tenen música. Busco a través d’allò plàstic formalitzar la informalitat, és a dir, transformar els sons en imatges. Jo crec que el públic que veu les meves obres ho sap... saben que darrere dels colors i les formes esdevenen altres processos, més profunds. És per això que la majoria dels crítics de les meves obres són músics, compositors, escriptors... sé que ells poden veure el seu propi univers mental traduït en formes, imatges i pinzellades, cada vegada que s’acosten als meus quadres.
Em defineixo com un artista que busca ser integral, és a dir, que busca ampliar els seus horitzons perceptius i tècnics. No m’importa fer incursions en altres disciplines i fer d’elles una forma d’art: experiment amb sons, amb lletres, etc. Crec que la vocació de l’art no és una professió, sinó una missió, dura però reconfortant. Els artistes som els encarregats de donar al món una segona oportunitat, i per dur això a terme només hi ha una manera, que és la de l’art espiritual i integral: simple, concret i puntual. L’art ha de transcendir les disciplines i deixar d’estar lligat a la simple tècnica, ha de redimir l’home i fer-ho lliure.

De què et sents satisfet al llarg de la teva carrera?
Una de les coses que més satisfacció em va generar al llarg de la meva carrera va ser el fet de no abaixar els braços a l’hora de mantenir la meva imatge i la meva ideologia; mai em vaig doblegar tractant de deixar el que sóc o mostrant una imatge que agradés més a la gent pel simple fet de ser acceptat comercialment, això és una cosa que en el món de l’art és una moneda corrent. Jo no pinto perquè m’aplaudeixin, no pinto per ser reconegut, no pinto per vendre. Pinto perquè tinc la convicció que és l’única manera de demostrar al món i demostrar-me a mi mateix que estic viu, i que tinc un compromís sòlid amb l’art i la transcendència. Això és una cosa que em dóna forces a l’hora de plantejar-me fer un bon art, un art sense dates de venciment, un art que també serveixi per recordar la nostra pròpia bellesa.

Com projectes el futur del teu art i la teva carrera artística?
M’encantaria veure un futur de múltiples projeccions en l’àmbit artístic. M’agradaria que el meu art pugui ser vist a tot Europa; m’alegraria saber que puc ser el motor d’un canvi en la mirada de les persones. De moment estic molt feliç, sé que estic fent els passos necessaris perquè aquests processos es duguin a terme. Tracto de mirar al futur amb obertura i acceptació, i sóc molt conscient de la meva feina i del meu abast com a artista. Crec que a poc a poc, si faig progressos tangibles, amb el temps tot arribarà.

T’has adaptat a la vida d’aquí? Trobes a faltar al teu país natal?
M’he adaptat a la vida d’aquí, almenys en part. La vida a Catalunya és molt càlida, la gent és molt respectuosa i tradicional. He començat a considerar aquestes terres com la meva segona llar. Estimo els seus paisatges, el seu clima, els fruits de la seva terra...
Una part del meu cor sempre reposa a l’Argentina. Allà tinc tota la meva família, inclosos els meus pares i la meva estimada àvia, a qui enyoro bastant. D’alguna manera segueixo fidel a la meva terra creant obres que es connecten amb el seu folklore, els seus sons i la seva gent.