El Josep Pelegrín és un afamat sommelier que recentment ha estat reconegut com a millor sommelier d’Espanya i que ha estat a Montblanc per tal de tirar endavant el tast vertical de vins que va organitzar la DO Conca de Barberà. Ens parla del seu ofici i dels nostres vins, no en va, és un amant de les varietats autòctones de raïm

Com valora el tast vertical de vins que el passat dia 4 va dirigir a Montblanc?
Sempre és interessant fer tastos verticals. Aquest va ser especialment divertit, ja que teníem un vi blanc i dos de negres, de tres collites molt diferents entre elles. Vam poder apreciar tota la influència del factor clima en els vins. Va ser molt divertit!

Com valora els vins produïts actualment a la Conca de Barberà, i en especial la seva varietat trepat?
Qualitativament s’està treballant molt bé, des de fa ja una pila d’anys. Com a mostra, les valoracions rebudes en guies nacionals i internacionals. I la feina de recuperació, reaprenentatge i revalorització del trepat no té preu.

Vostè és un defensor de les varietats autòctones, com valora la valorització del trepat per part dels productors de la Conca i quin recorregut creu que té la implantació de les varietats autòctones i el trepat com una d’elles?
A mi m’apassionen les tasques d’arqueologia vinícola que estan fent molts elaboradors arreu de Catalunya amb les varietats autòctones. Cal posar-les en valor, i donar-los la importància i rellevància que havien perdut. No obstant, no cal oblidar tampoc les varietats que, a mitjan segle XX, van arribar a casa nostra, provinents majoritàriament de França, que tan bé s’han aclimatat a zones com la Conca o el Bages, i que tants bons vins ens donen i ens donaran.

Com es va iniciar en aquest món de sommelier?
Vaig començar estudiant hoteleria a l’Escola Joviat de Manresa. Allà vaig descobrir la meva vocació pel món dels restaurants, més concretament pel servei de sala. Va ser el meu pas per El Bulli, com a ajudant de sommelier, que em va fer veure que el vi m’emocionava, m’apassionava, em feia vibrar. I d’aquí, anar treballant i formant-me...

Com s’aconsegueix haver arribat a ser el millor sommelier d’Espanya?
Doncs dedicant-hi moltes hores. Hores estudiant, estudiant molt. I tastant, preparant el concurs. Deixant de dormir i d’estar amb la dona i els nens, que són els que més ho pateixen i, evidentment, a qui dec tot el que he aconseguit. Sense ells, sense la seva paciència i comprensió, res hauria estat possible.

És el sommelier una figura, podríem dir, elitista, pel fet d’associar-se a recomanar vins d’un cert poder adquisitiu, normalment?
Cert que moltes vegades se’ns veu així. I que consti que aquesta percepció ens l’hem guanyat a pols, fent servir paraules rares, i creient-nos que en sabem més que ningú. Però res més lluny de la realitat. Nosaltres som simplement comercials, venedors o, vist de manera més romàntica, el nexe d’unió entre els cellers i els clients finals, els encarregats de transmetre una terra, un clima, un raïm i una filosofia al consumidor.

Finalment, on desenvolupa la seva tasca? Comentin’s una mica sobre la seva professional actual.
Actualment sóc professor d’hoteleria a l’Escola Joviat de Manresa, on també coordino el Diploma de Sommelier (la formació més oficial que existeix a Catalunya per ser sommelier, amb categoria de màster)