“És un gran avantatge que els jugadors siguin amics i de la casa”
Josep Maria Català Entrenador del CF Montblanc

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Josep Maria Català, de 52 anys, és el nou tècnic del primer equip del CF Montblanc 2016-2017. És enginyer de compres del sector ferroviari, entrenador nacional de futbol i amb un gran bagatge dintre del món del futbol
Com valora la seva estada al CF Montblanc fins a aquest moment?
Molt positiva, ja que hem trobo com a casa i tant la directiva com els jugadors fan que la feina sigui més fàcil.
Com va trobar l’equip, i quina a estat la principal tasca que ha fet fins al moment per tal d’adaptar-lo al seu estil?
Vaig trobar un equip per descobrir , molt jove , que físicament podia donar molt i que tàcticament havia de transformar-se i ordenar-se per ser disciplinat i solidari, i encara ara estem treballant perquè així sigui.
Quant a l’adaptació de l’equip podem dir que ha sigut doble, és a dir , per part dels jugadors perquè entenguessin què esperava d’ells a tots els nivells i fent atenció especial als aspectes fisicotàctics, i per la meva banda, tenint en compte el nivell dels jugadors, poder aplicar al màxim la meva filosofia de treball.
En aquestes categories es més l’adaptació de l’entrenador als jugadors que no a l’inrevés.
Com veu l’ambient del vestuari, i en general el que es viu dintre del club?
Doncs hi ha un ambient molt sa a tots els nivells i fins ara tant el vestidor com el club són molt conscients que la lliga és molt llarga i s’ha d’anar pas a pas. És un gran avantatge que els jugadors siguin amics i de la casa. No tots les clubs poden dir el mateix. Hi ha molts clubs que miren el present, guanyar per guanyar, amb jugadors que no són de la casa i que són com una mena de mercenaris que no donen estabilitat ni continuïtat... això a Montblanc no existeix, i a vegades faig una comparativa entre l’Athletic de Bilbao i nosaltres dient que som com ells, 100 % de casa.
Quins reptes li queden encara per bastir i poder dir que té tot el que volia a l’iniciar la lliga?
El principal és aconseguir la permanència i estar al més amunt possible i, sent realista, estem en una bona línia, però millorable i més tenint en compte que els darrers dos mesos ens trobem amb molts jugadors lesionats o no disponibles per temes de feina, degut que la plantilla és de només disset jugadors i es fa complicat, per tant, parlar de més reptes i prefereixo deixar-los millor per a mitjans de la segona volta.
Creu que hi ha prou suport a la graderia en els partits que juguen a casa?
Desconec el suport que hi ha hagut altres anys, encara que podem entendre que tot és millorable, som nosaltres que hem d’atraure l’aficionat amb un joc atractiu i bons resultats.
Per mi, l’afició és la gran oblidada per part de tots i per tant no és d’estranyar que en molts camps no hi hagi l’assistència que un voldria.
Tinc constància que el club fa tot el possible per atraure l’afició des de la base al primer equip, i al final el que compta és que la gent que ve al camp estigui satisfeta i marxi amb ganes de tornar.
Finalment, es podria creure en un ascens?
Avui no ens plantegem un ascens, només portem un terç de lliga i segur que passaran moltes coses, per tant millor en parlem al mes de març, abril... Sento no poder respondre amb més precisió, però hem de ser realistes perquè hi ha molts equips i molt bons. Personalment crec que Montblanc, per tradició, per il·lusió, per empenta i per identitat es mereix molt més, i tant de bo sigui aquest any un any per somiar.
CURRÍCULUM ESPORTIU
- Futbol base Nàstic de Tarragona: Infantil - Cadet (4 anys)
- Futbol base Sant Pere i Sant Pau: Cadet (2 anys)
- UE Valls (1 any)
- Sant Pere i Sant Pau Tercera Catalana (1 any)
- Sant Pere i Sant Pau Segona Catalana (1 any)
Com valora la seva estada al CF Montblanc fins a aquest moment?
Molt positiva, ja que hem trobo com a casa i tant la directiva com els jugadors fan que la feina sigui més fàcil.
Com va trobar l’equip, i quina a estat la principal tasca que ha fet fins al moment per tal d’adaptar-lo al seu estil?
Vaig trobar un equip per descobrir , molt jove , que físicament podia donar molt i que tàcticament havia de transformar-se i ordenar-se per ser disciplinat i solidari, i encara ara estem treballant perquè així sigui.
Quant a l’adaptació de l’equip podem dir que ha sigut doble, és a dir , per part dels jugadors perquè entenguessin què esperava d’ells a tots els nivells i fent atenció especial als aspectes fisicotàctics, i per la meva banda, tenint en compte el nivell dels jugadors, poder aplicar al màxim la meva filosofia de treball.
En aquestes categories es més l’adaptació de l’entrenador als jugadors que no a l’inrevés.
Com veu l’ambient del vestuari, i en general el que es viu dintre del club?
Doncs hi ha un ambient molt sa a tots els nivells i fins ara tant el vestidor com el club són molt conscients que la lliga és molt llarga i s’ha d’anar pas a pas. És un gran avantatge que els jugadors siguin amics i de la casa. No tots les clubs poden dir el mateix. Hi ha molts clubs que miren el present, guanyar per guanyar, amb jugadors que no són de la casa i que són com una mena de mercenaris que no donen estabilitat ni continuïtat... això a Montblanc no existeix, i a vegades faig una comparativa entre l’Athletic de Bilbao i nosaltres dient que som com ells, 100 % de casa.
Quins reptes li queden encara per bastir i poder dir que té tot el que volia a l’iniciar la lliga?
El principal és aconseguir la permanència i estar al més amunt possible i, sent realista, estem en una bona línia, però millorable i més tenint en compte que els darrers dos mesos ens trobem amb molts jugadors lesionats o no disponibles per temes de feina, degut que la plantilla és de només disset jugadors i es fa complicat, per tant, parlar de més reptes i prefereixo deixar-los millor per a mitjans de la segona volta.
Creu que hi ha prou suport a la graderia en els partits que juguen a casa?
Desconec el suport que hi ha hagut altres anys, encara que podem entendre que tot és millorable, som nosaltres que hem d’atraure l’aficionat amb un joc atractiu i bons resultats.
Per mi, l’afició és la gran oblidada per part de tots i per tant no és d’estranyar que en molts camps no hi hagi l’assistència que un voldria.
Tinc constància que el club fa tot el possible per atraure l’afició des de la base al primer equip, i al final el que compta és que la gent que ve al camp estigui satisfeta i marxi amb ganes de tornar.
Finalment, es podria creure en un ascens?
Avui no ens plantegem un ascens, només portem un terç de lliga i segur que passaran moltes coses, per tant millor en parlem al mes de març, abril... Sento no poder respondre amb més precisió, però hem de ser realistes perquè hi ha molts equips i molt bons. Personalment crec que Montblanc, per tradició, per il·lusió, per empenta i per identitat es mereix molt més, i tant de bo sigui aquest any un any per somiar.
CURRÍCULUM ESPORTIU
- Futbol base Nàstic de Tarragona: Infantil - Cadet (4 anys)
- Futbol base Sant Pere i Sant Pau: Cadet (2 anys)
- UE Valls (1 any)
- Sant Pere i Sant Pau Tercera Catalana (1 any)
- Sant Pere i Sant Pau Segona Catalana (1 any)
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres
