Aquest diumenge 18 celebreu un concert ben especial d’inici dels actes del 40è aniversari. Com l’afronteu?
Amb molta il·lusió i amb unes ganes immenses que continuï creixent aquella llavor que van sembrar ara fa quaranta anys les persones que ens van precedir a la coral. És el nostre deure i el nostre compromís.

Com va sorgir la idea de fundar l’Orfeó a Santa Coloma?
Situem-nos al mes de novembre de 1976. La dictadura havia acabat i el país bullia amb noves iniciatives culturals durant tant de temps prohibides. A l’església de Santa Coloma hi havia actuat l’Schola Cantorum d’Igualada el dia 7, i en acabar el concert el rector de la parròquia, Mn. Anglada, va fer una crida a tots els afeccionats al cant coral a formar un orfeó que podria dirigir el vicari Mn. Magí Sabaté. Allí va sortir la primera idea. Seria el 18 de desembre de 1977, després d’un any d’assaigs, que l’Orfeó va cantar el seu concert inaugural a l’església parroquial, sota la direcció de Mn. Magí Sabaté.

Van ser difícils els inicis?
“Foren els seus principis dificultosos i semblava que no podria tirar endavant...” Així comença el llibre de cròniques que va escriure una de les primeres cantaires de la coral: la Maria Sanou. No hi havia local d’assaig en condicions i a més hi feia molt de fred, no hi havia piano, als primers assaigs eren molt escasses les persones que hi assistien, el 90% de cantaires no sabia solfeig, etc., però hi havia molta il·lusió i moltes ganes. I això va ser definitiu. Després dels primers concerts la cosa ja va ser diferents fins al punt que hi va arribar a haver més de 50 cantaires.

Com ha canviat aquell primer orfeó del que hi ha ara, quaranta anys després?
Si bé l’esperit continua sent el mateix, moltes altres coses han canviat: repertori, coneixements musicals, local social amb totes les condicions... A l’arxiu de l’orfeó hi ha les primeres “partitures” que es feien servir els primers concerts, que consistien simplement en la lletra de la cançó sense cap notació musical. El mateix Orfeó, el curs 1982-83, va organitzar una incipient escola de música amb classes de solfeig i piano que al cap de pocs anys es convertiria en l’escola municipal de música. Això va ser d’una importància cabdal per a l’Orfeó i per a la vida cultural de Santa Coloma. Durant aquests anys han sorgit molts grups corals infantils i juvenils i podem dir que en aquest moment la tradició musical és una de les característiques principals en la cultura de la vila. Calculem que en aquests 40 anys més de 600 persones han passat o bé per l’Orfeó o bé per algun altre grup coral.

Quins han estat els moments més especials d’aquests 40 anys?
Probablement la celebració del 25è aniversari va ser un dels moments més emotius, però n’hi ha d’altres que recordarem sempre: el concert de l’Orfeó Infantil al Palau de la Música Catalana el 25 de març de 1984, el concert d’homenatge pòstum a la directora del cor infantil Germana Joana Mas, algun dels pregons de Festa Major que hem organitzat i tants i tants d’altres.
Recordem també el viatges que ens han portat arreu d’Europa i de l’estat espanyol: França, Itàlia, Suïssa, República Txeca, Mallorca, Menorca, País Valencià, Aragó, País Basc i, naturalment, arreu de Catalunya. Això ens ha permès conèixer de primera mà entitats i persones amb les quals, en alguns casos, encara ens relacionem.

Finalment, quins projectes de futur té l’Orfeó i quins seran els principals actes que teniu previst celebrar?
Com que la nostra feina és fer música i fer-la el màxim de bé possible, què més natural que les nostres activitats consisteixin en això: cantar i fer música. Sense descuidar les activitats internes de la coral que ajuden a cohesionar el grup: àpats, viatges, etc...
Com a actes previstos tenim en ment diversos concert col·laborant amb l’FCEC, un concert de final de curs recuperant gran obres que hem cantat perquè tornin a brillar acompanyats d’algunes de les corals que han cantat amb nosaltres durant aquests 40 anys i música en directe, i algun viatge d’intercanvi a l’estranger, entre altres projectes, ja que volem que sigui un any molt intens.
No volem acabar sense tenir un agraïment especial als socis que ens donen suport econòmic i caliu amb l’assistència als concerts. I també volem recordar especialment els cantaires que ens han deixat durant aquest anys, algun ben recentment. Sempre els portarem al cor.