Rosa de les Neus Palau. Doctora en Filologia, és professora de llengua catalana i literatura. Neboda de l’artista, ens parla de la Fundació d’Art Palau Ferré, que enguany ha celebrat el 15è aniversari

La Fundació fa 15 anys. D’on va sorgir el projecte?
Durant el segon lustre dels anys noranta, Maties Palau Ferré tenia en ment la creació d’una fundació que en mantingués el llegat. En aquell moment arribaren diverses propostes de Barcelona, Madrid i els Estats Units per situar-hi l’ens, però ell entengué amb bon criteri que la seva seu havia de ser a Montblanc, el seu paradís. És així com després del seu comiat l’any 2000, el 2001 vam inaugurar la Fundació i vam obrir el Museu a la casa pairal, al carrer Riber, 17, de Montblanc.

Quines són les principals línies d’actuació de la Fundació?
D’una manera general, la Fundació va constituir-se per dos grans objectius: d’una banda, per preservar i estudiar l’obra i el pensament del pintor, escultor i ceramista; d’altra banda, per difondre i promoure la seva producció artística i els valors que se’n deriven.

Quins són els valors que associeu a l’obra?
El seu és un compromís amb la humanitat, la pau i la democràcia, i un cant a l’esperança. L’art de Palau Ferré enllaça la bellesa de les pinzellades amb la seva vocació social, que el vincula al territori. L’artista té un paper fonamental en campanyes promogudes per ONG’s en la construcció d’un món més just. En aquest sentit, amb les seves accions, ens referma el valor de la llibertat, la solidaritat i la cooperació.

Ets professora de llengua catalana i literatura. Quin vincle té la Fundació amb el món pedagògic?
Com a docent, estic convençuda de la importància interdisciplinària dels coneixements dels infants i joves. És cabdal que els nostres estudiants puguin conèixer el món de les humanitats i de les arts. En aquest sentit, s’han fet col·laboracions amb els diferents centres educatius de Montblanc, que treballen aspectes plàstics a través de Palau Ferré. Un molt bon exemple és l’exposició que es va dur a terme fa un parell d’anys, amb quadres d’alumnes inspirats en les seves pintures i, fins i tot, amb un Guer-Blanc de grans dimensions. Cal agrair la bona feina dels mestres i professorat, que duen a terme projectes engrescadors.

Aquests anys, des de la Fundació, heu editat volums temàtics. Teniu pensades noves publicacions?
A part d’altres llibres que han anat sortint, des de la Fundació el 2004 vam publicar una primera monografia dedicada al discurs artístic de la sardana i, dos anys després, el 2006, vam presentar un segon volum centrat en la rosa de l’amor. La idea és que aquest 2017 es publiqui un nou llibre i en un futur puguin anar apareixent noves entregues, sempre amb aquesta vocació d’especialització temàtica, per anar analitzant tots els camps.

Justament, pocs dies enrere Montblanc ha estat escollida Capital de la Sardana del 2018.
Una bona notícia. Aquesta era una de les fonts d’inspiració de Palau Ferré, per això, a més del llibre que comentàvem, fa uns anys també vam organitzar-ne un congrés específic amb cobla i ballada inclosa. Trobem la rotllana de dansaires representada en diferents formats pictòrics i de ceràmica, amb tècniques diferents, en diversos períodes artístics. Des de la Fundació també podrem aportar aquest vessant artístic a la capitalitat.
De la mateixa manera, fa pocs anys vam organitzar un segon congrés internacional dedicat a la rosa de l’amor de les obres de Palau Ferré. En aquesta ocasió va complementar els actes la dansa dedicada a aquesta temàtica que un esbart va crear per a l’ocasió.

El 2011 vau fer una gran exposició a Tarragona i la Diputació va publicar un llibre retrospectiu. Aquests darrers anys heu dedicat esforços especialment a fer estudis. Han sortit articles a molts llocs...
Sí, entenem que l’estudi de la producció és imprescindible. Hem avançat en la catalogació de les peces i hem tingut també el propòsit de reconstruir les històries personals vinculades a cada obra. Hem fet molts quilòmetres, perquè hi ha quadres a llocs ben diversos! D’aquest tour que encara continua n’han sortit exposicions a ajuntaments i equipaments culturals. També n’han estat fruit desenes d’estudis en revistes acadèmiques i especialitzades, tant catalanes com internacionals.

També heu divulgat la seva obra a Barcelona i el 2014 vau organitzar una exposició a París. És una de les principals fites d’aquests 15 anys?
Sens dubte. Portar de nou a París els quadres de Palau Ferré, on ell havia viscut a finals dels anys cinquanta i primers dels seixanta, va ser molt especial i la rebuda va ser excel·lent. De fet, moltes de les seves pintures tenen influència parisenca. D’aquesta exposició també se’n va publicar un llibre monogràfic.

Tarragona, Barcelona, París... També aquesta és una manera de projectar la marca Montblanc?
Clarament. Quan parlem de Palau Ferré estem parlant de Montblanc i de la Conca de Barberà, com a espai d’inspiració i creació. Així, els quadres de Palau Ferré són un element fonamental per a la projecció exterior de la vila i de les comarques tarragonines.

Quins projectes de futur teniu?
Aquest 2017 ens portarà novetats. Ara mateix hi ha un projecte molt interessant que vincula l’art de Palau Ferré i la cooperació al desenvolupament. Properament podrem donar-ne detalls, perquè ens fa especial il·lusió.