Amb la representació del passat dia de Nadal sumàveu quaranta anys de Pastorets al Casal. Quina sensació té?
Estem força contents. Penso que anem seguint un camí de millora sostingut. D’alguna manera hem volgut celebrar aquest 40è aniversari amb més treball, així hem fet nou de cap i de peu el decorat del naixement i hem millorat l’ambientació del carrer de Natzaret i del bosc de Cabanes. Tot el muntatge de llum que, amb un entusiasme encomiable, coordina el Marc Roca, és també molt efectista.
Ens sembla que també hem encertat amb el nou plantejament dels vestits i el rol interpretatiu dels dimonis. Finalment, cal ressaltar que hem provat una nova versió del pròleg, més reduïda, adaptada pel Xavier Lozano. 
L’espectacle que oferim en l’actualitat ha anat agafant força complexitat i en general és força vistós i entretingut (així ens ho diuen); ara, cal deixar clar que amateurs com som, sempre hi ha algun cap més difícil de lligar. 

Vostè fa quaranta anys que participa d’aquest espectacle. Com definiria aquesta implicació de quatre dècades?
Jo, que tinc un sentiment religiós bastant esfilagarsat, a cops em pregunto què faig enmig d’un univers d’àngels, verges i sants. Hi dono una doble resposta: no puc passar per alt que els meus pares eren ja actors d’Els Pastorets al vell Centre Cultural (el pare també a l’etapa del Casal) i ja de ben petit vaig entrar en contacte amb aquest món, que a casa va mantenir-se sempre ben viu.
D’altra banda penso que Els Pastorets, el nostre genuí espectacle nadalenc, és encara útil. Cada vegada més les expressions de les cultures més potents tendeixen a arraconar o substituir manifestacions culturals ben nostres, com passa per exemple amb la Castanyada i el Halloween. Crec que el fenomen Pastorets amb les seves cançons, nadales, cuplets i un català vivíssim, ens ajuda encara ara a fixar unes referències pròpies durant aquest cicle festiu. Si no som capaços d’apuntalar i consolidar el que ens fa singulars serem escombrats.

Com ha vist l’evolució d’‘Els Pastorets’ en tots aquests anys? 
Vàrem començar l’any 1976 sense cap mena d’experiència, pràcticament tots els actors ens estrenàvem. Va ser una activitat pensada per recollir diners per a la cavalcada de Reis. Ens va engrescar el Josep M. Vallès, ja més gran, que tenia experiència en teatre. No teníem res i va caldre llogar tots els decorats i tot el vestuari. Les fotografies de l’època traspuen força precarietat.
Els primers anys no es feren gaires millores. En la mesura que alguns ens sentíem més segurs es va anar consolidant i fent créixer l’espectacle.

Com veu el relleu generacional d’‘Els Pastorets’ espluguins?
Aquest és un tema important. Cal destacar de vell antuvi que actors, músics i cos tècnic d’Els Pastorets de l’Espluga són eminentment joves. Amb tot, ara fa una colla d’anys que treballem amb un equip d’actors bastant estable. Ens caldrà en breu renovar papers, alguns per motius “biològics”, altres per donar oportunitats als que demanen pas. Sempre és un moment delicat, molts cops entre joves i no tan joves resulta difícil aconseguir el nivell de compromís que demana tirar endavant un projecte com aquest amb rigor. Trobar-nos un bon grup els divendres per assajar és literalment un impossible, ja no dic de donar un cop de mà en temes de tramoia. Sembla que tothom està molt ocupat... Hem d’anar renovant, necessàriament, però fer el repartiment complet de l’obra i incorporar cares noves amb ganes d’implicar-s’hi no sempre és fàcil. 

Quanta gent forma l’equip de Pastorets i quin treball us comporta? 
L’equip de Pastorets entre tots el formem a la ratlla d’un centenar de persones que, amb diferents nivells de participació, ajudem a posar dempeus les representacions. Cal dir que s’ha format un nucli força sòlid d’equip tècnic que ens trobem un cop per setmana des d’inicis d’octubre. En atansar-se Nadal intensifiquem els dies de treball, els últims deu dies toquem a dia per altre. A hores d’ara aquest equip és el que sustenta les representacions. Sense ells el que fem no seria possible. 

Finalment, com es presenta la propera i última representació? 
La tindrem plena fins a la bandera i esperem que la gent s’ho passi bé, com a mínim tant com el dia de Nadal. La segona representació que fem va sempre una mica més àgil i en general es redueixen encara més les errades.
Voldria aprofitar per convidar tothom no només a venir per gaudir, aquest dissabte, dels nostres Pastorets, sinó també a donar una ullada a l’exposició que hi ha muntada al vestíbul del teatre del Casal sobre les representacions d’Els Pastorets a l’Espluga i de manera més exhaustiva els quaranta anys de representacions al Casal.
Cal dir també que al mateix vestíbul hi haurà instal·lat durant tot el dissabte un singular decorat teatral, al·legòric al centenari d’Els Pastorets de Folch i Torres, on es permetrà fer-s’hi fotos (un photocall, vaja!). 
He de comentar finalment que com ja ha anat sent un costum, en acabar les representacions Tratea Teatre destina una quantitat econòmica significativa a alguna causa solidària. En el present exercici es destinarà a l’ONG Proactiva Open Arms, dedicada a rescatar els refugiats que arriben en embarcacions precàries a les costes europees posant en greu perill les seves vides.w