Josep Pijoan ens comenta diferents aspectes en relació amb la seva vida política al Consell i l’Ajuntament, en aquesta setmana que s’ha fet oficial que deixarà la presidència del Consell Comarcal i l’alcaldia de Pira.

Finalment, s’ha fet públic que deixa el càrrec de president del Consell Comarcal, en favor de Francesc Benet. Com valora aquest fet, i com és que s’ha fet més aviat del que tocava?
Com ja estava previst des del moment de l’acord de govern amb ERC, la FIC tindria la presidència durant el primer any i mig, que és el temps que es compleix en aquestes dates, i serà el proper dilluns, dia 16, quan presentaré la renúncia. Vull remarcar que els acords de govern amb ERC i posteriorment del govern d’unitat amb la resta de forces polítiques, es varen prendre tots de paraula i fins ara s’han complert sense cap problema, tal com ha de ser si volem recuperar la credibilitat tan malmesa dels polítics. Al Francesc Benet li desitjo molta sort i encerts com a nou president, que segur que els tindrà. 

A més també deixarà, aquest mes, l’alcaldia de Pira. Quins són els motius de fons perquè també deixi la política municipal?
Aquest també va ser un acord previst amb els companys del consistori pirenc, que es concretarà properament. No hi ha un dia assignat per fer el relleu però serà en les properes setmanes. 

Quins són els fets dels quals se sent més orgullós en la seva etapa com a president del Consell Comarcal?
D’haver contribuït a garantir una estabilitat política i de consens en tots el grups que hi són representats (CIU, ERC, FIC i PSC) així com en tots els 22 representants municipals, la qual cosa ens ha permès aprovar els pressupostos del 2016 i 2017 per unanimitat, com també s’han aprovat la totalitat de propostes que s’han presentat durant aquest període, als diferents plens i consells d’alcaldes, també per unanimitat. Tot això tenint en compte el que comporta el canvi de sigles de la presidència després de 28 anys. 

Què li ha quedat per fer al Consell i que li hauria agradat signar com a president?
S’han fet moltes coses, pràcticament en cada àrea, en poc temps i amb pocs recursos econòmics, però amb molta voluntat de treball de tot l’equip que forma el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Des del personal laboral i funcionari que tenim, consellers/es i fins els alcaldes/esses dels 22 municipis. Tots hem treballat en una sola direcció, que és l’única forma de tirar endavant projectes en una comarca petita com la nostra. 

Evidentment que m’hauria agradat deixar tancat del tot el projecte d’abastament d’aigua del Segarra-Garrigues als vuit municipis de la nostra comarca que tenen greus problemes d’aigua potable. És una reivindicació històrica de la nostra comarca, en la qual hem esmerçat grans esforços per fer-la realitat, però l’acord està a tocar, espero que en les properes setmanes es pugui materialitzar. 

En l’àmbit municipal, vostè és un dels alcaldes més veterans de la comarca. Quant de temps ha estat a l’Ajuntament i a l’alcaldia?
Actualment soc l’alcalde més veterà de la comarca. Vaig entrar a l’Ajuntament les primeres eleccions democràtiques de l’any 1979. Primer com a regidor i després com a alcalde durant més de 25 anys i mig. He dedicat els millors anys de la meva vida al servei del municipi i la comarca, i ho he fet de molt bon grat. 

De què se sent més satisfet del que s’ha pogut fer a Pira, i com ha viscut la transformació de la localitat? També, quins han estat els moments que recorda amb més estima en la seva carrera política?
S’han fet moltes coses en aquests anys, però el més important per a mi ha estat el suport que he rebut dels pirencs i les pirenques en les set vegades que he encapçalat la nostra candidatura. La bona disposició i col·laboració de tots els companys regidors i regidores que he tingut durant aquests anys ha fet possible el creixement demogràfic de Pira i moltes coses més.

El més important per a qualsevol responsable municipal es veure com el teu poble va millorant en habitants, en equipaments, en treball i en una molt bona convivència interna dels veïns, i que això es pugui aconseguir sense augmentar impostos i taxes, com hem fet a Pira.

Un dels moments que van marcar un punt de partida va ser la promoció d’habitatges socials a preus de cost. Una iniciativa pionera a Catalunya promoguda per l’Ajuntament i que va donar uns resultats excel·lents i va permetre la recuperació i rejoveniment de la població.

Com a un dels artífexs de la FIC, com veu el moment polític d’aquest grup?
La FIC és un partit purament municipalista de caire assembleari, que agrupa diverses ideologies sota un denominador comú, la gestió publica amb claredat, transparència i participació. 

La FIC porta 25 anys d’existència i no ha desaparegut, tot i els intents constants perquè així fos; al contrari, ha aguantat, s’ha mantingut i fins i tot ha crescut, i espero que continuï en aquesta línia ascendent en uns moments complexos com els actuals.

Quins consells donaria a les noves generacions de polítics de la comarca?
Sempre he dit que hi ha dos tipus de polítics ben diferenciats, els parlamentaris o els municipalistes. Jo em limitaré a opinar sobre els segons, que pertanyen a l’àmbit en què m’he mogut durant aquests anys, i donaria un consell: no posar mai els interessos de partit ni els personals per davant dels interessos dels ciutadans ni del municipi. Fer una gestió clara, transparent i participativa, i quan faci falta consultar els veïns i veïnes. 

Finalment, en el terreny professional i personal, què té previst a partir d’ara?

De moment continuaré amb la meva activitat industrial, agrícola i familiar, com fins ara he fet, perquè aquests han estat el meus mitjans d’ingressos econòmics. Vull remarcar que mai he cobrat cap sou per ser alcalde i ho dic amb tota la satisfacció. 

Penso que és important saber-se retirar a temps d’un càrrec públic, tot i que de moment, després de tants anys, pots trobar a faltar aquesta sobreactivitat, però al llarg de la vida he hagut de superar diverses adversitats i per tant no em serà difícil adaptar-m’hi. Moltes gràcies a tots pel suport rebut.