A finals del 2016 s’anunciava el canvi de direcció a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i Núria Gavarró passava a substituir Montserrat Catalan. Parlem amb la nova directora.

Com proven aquests primers dies al capdavant de l’Arxiu Tarradellas?
Molt bé, feliç de poder dirigir un arxiu de primer nivell com és l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Encapçalar un projecte tan important com és la gestió i difusió del fons documental de qui va ser president de la Generalitat a l’exili i primer president de la Generalitat restaurada, Josep Tarradellas i Joan, és un repte que apassiona.

Es pensava poder arribar a estar al davant d’un arxiu d’aquesta importància?
Els fons documentals del president Tarradellas dipositats a Poblet, junt amb la seixantena de donacions que complementen l’Arxiu, són un testimoni imprescindible de la història de Catalunya dels últims vuitanta anys. Per a una historiadora, arxivera i documentalista dirigir un arxiu tan important és un somni fet realitat, però també una feina de molta responsabilitat. La comunitat monàstica de Poblet, sabedors de l’interès nacional de la documentació allí dipositada, hi aporta personal arxiver qualificat. En aquest sentit agraeixo la confiança que han dipositat en la meva persona i, a la vegada, espero poder correspondre amb dedicació intensa i amb encerts.

Com descriuria la seva tasca al capdavant de l’Arxiu i quins objectius s’ha marcat?
La meva funció és gestionar els fons i verificar l’aplicació de les normes tècniques, directrius i procediments de gestió documental i tractament arxivístic, a banda d’estudiar la incorporació de nous fons. Com a directora m’he marcat potenciar la vocació nacional de l’Arxiu. Amb això vull dir que la importància històrica de la documentació que custodiem a l’arxiu mereix un treball en la línia dels estàndards utilitzats en el sistema arxivístic nacional per tal de garantir la deguda catalogació, classificació, conservació i consulta de la documentació allí dipositada.

Com està avui dia l’Arxiu? Creu que és prou conegut i utilitzat per historiadors, i en general, prou valorat pels catalans?
L’Arxiu ha estat prou utilitzat per investigadors i historiadors, tenim constància que s’han tingut més d’un miler de peticions al llarg dels anys que ha estat obert a les consultes dels investigadors. En aquestes dues setmanes que fa que estic al capdavant de l’Arxiu gairebé cada dia hem tingut peticions, des d’investigadors amateurs que fan recerca sobre algun familiar que va patir represàlies durant la Guerra Civil fins a consultes relacionades amb historiadors que estan preparant llibres d’investigació sobre qualsevol etapa històrica que comprèn la documentació dipositada a l’arxiu. Un altre tema és el fet de donar més difusió als fons que custodiem i sobretot a l’Arxiu en general, i això enllaça amb els objectius que he descrit a l’anterior pregunta. En aquest sentit, i un primer pas, és que ara mateix l’arxiu ja és present a les xarxes socials, amb un perfil propi a Facebook i a Twitter.

La figura de Tarradellas està prou divulgada? Què creu que pensaria del moment actual del país?
Penso que encara es pot treballar molt més en la divulgació de la figura del president. Crec que encara és desconeguda, sobretot entre les generacions més joves, la seva tasca de govern i la seva tenacitat per mantenir la Generalitat a l’exili i finalment poder recuperar la institució a la Transició.
Tot i que jo no puc parlar en nom del president, primer que tot perquè era una persona amb idees clares i fortes conviccions, el que sí que puc dir, i això està ben documentat a les hemeroteques, és que ell mai va ser partidari del “café para todos”, és a dir, no estava gens d’acord sobre el model d’autonomies aprovat a la Constitució de l’any 1978. Tarradellas sempre va defensar més autogovern per a les nacionalitats històriques. També som coneixedors de la seva decepció sobre les competències de l’autonomia catalana. Per tant, de ben segur que en els moments que estem vivint ell estaria al costat del poble, defensant la llibertat de Catalunya, tal com ho va fer durant la Guerra Civil i durant la llarga nit de l’exili.

Per als qui no la coneguin prou a la nostra comarca, qui és la Núria Gavarró?
Sóc ribetana de naixement, les meves arrels familiars es troben a la Riba, allí hi vaig néixer i vaig passar-hi els primers anys de la meva infància. Després sempre he viscut a Valls. Per tant, sóc una vallenca, de formació llicenciada en història, màster en gestió i difusió de fonts arxivístiques i documentals i llicenciada en documentació, a qui sempre ha apassionat la història de Catalunya, i he fet de la meva vocació i la meva passió també el meu treball.