La montblanquina Júlia Requesens era escollida princesa de la 30a Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi aquest passat mes de gener. Junt amb els altres personatges principals, serà una de les protagonistes de l’edició 2017 de la festa.

Com vas reaccionar quan vas conèixer que havies estat escollida, t’ho pensaves?
La veritat és que era conscient de la possibilitat de sortir; només pel simple fet de presentar-m’hi, hi era. Però hi era de la mateixa manera que en el cas de les altres candidates. Així que quan vaig sentir el meu nom em vaig quedar atònita. De fet, en un primer moment no vaig saber ni com reaccionar! Ganes de plorar, riure i cridar a la vegada.

Què et va portar a presentar-te a l’elecció i quines creus que n’han estat les claus?
Bé, el desig de poder arribar a ser princesa el tinc des de ben petitona. Recordo que quan s’acostaven les dates de la setmana medieval les meves amigues i jo, durant la primària, passàvem les hores del pati recitant el monòleg de la Princesa! Crec que és una figura que tota montblanquina porta dins i quan t’arriba el moment de tenir aquesta oportunitat, almenys en el meu cas, t’hi llances de cap sense dubtar-ho.
Les claus de la meva elecció? Crec que, sobretot, la seguretat dalt de l’escenari. M’hi sento molt bé i, després d’haver superat els nervis del principi, que crec que són inevitables, l’essència del moment fa que em creixi —en el bon sentit de la paraula— i suposo que, d’alguna manera, això es nota. A més, després de tants anys amb els Pastorets vas adquirint una mica d’experiència en aquestes situacions i, vulguis que no, hi ajuda molt.

Vas passar nervis durant el sopar abans de conèixer el resultat?
Esperava passar-ne més, la veritat. Hi va haver molt bon “rotllo” entre les candidates i candidats i això va facilitar molt les coses. Però sí... Ho estava bastant... no vaig tastar quasi res del menjar! Suposo que és inevitable.

Com ha reaccionat el teu entorn després de la teva elecció?
Amb molta il·lusió i felicitat. Tant amics com família van venir a donar-me suport el dia de l’elecció. Els primers van fer una minipancarta per si sortia elegida i quan es va saber el resultat ja la vaig veure voleiant per les grades! I a la família em sembla que poc li va faltar... hahahaha. Han sigut un element imprescindible per a mi.

Havies tingut vinculació anteriorment, amb la Setmana Medieval o l’Associació?
Sí. Des de petita hi he participat d’una manera o altra. Durant uns quants anys muntàvem amb les amigues una paradeta de productes artesanals. Uns anys després ja m’hi vaig introduir més per la vessant teatral participant a la venda d’esclaus i a les obres de teatre Judici a un cavaller i la seva alcavota i Les homilies d’en Bertran (on, per cert, vaig coincidir amb l’Encarna, la meva Reina!). Quan, malauradament, es van deixar de fer, em vaig afegir a les banderes, als museus, a la Dracum Nocte i a la representació de la Llegenda.

Quina tasca t’espera des d’ara i fins a l’inici de la Setmana Medieval?
Pel que em van dient... molta feina! Assajos i més assajos de la Llegenda i d’altres actes que farem durant els dos caps de setmana que durarà la festa. A més, tant l’Arnau com jo ja ens hem enfrontat amb alguna entrevista i suposo que en sortiran algunes més.

Finalment i, per a qui no et conegui, qui ets i què fas normalment?
Doncs sóc una montblanquina de 17 anys i estudio 2n de batxillerat científic a l’Institut Martí l’Humà. El meu desig és estudiar medicina. També estudio música a l’Escola Municipal de Música de Montblanc: toco el violí i canto. Cada any, a més, surto als Pastorets de Montblanc. També porto un grup de catequesi, ja que m’agrada molt ensenyar i estar en contacte amb els nens, i SOC DE CAU!