“La història d’en Jordi de Déu em va semblar apassionant”

Vicenç Aguado Autor del llibre ‘L’escultor de Déu’ (Edit. Gregal)

Vicenç Aguado, professor de dret administratiu, és l’autor de ‘L’escultor de Déu’, un llibre en què destaca el protagonisme de la nostra comarca, a més de la seva riquesa humana i històrica.

Com el va portar a escriure, la que ha estat la seva primera novel·la?
A través d’una recerca sobre patrimoni local, vaig conèixer la història d’en Jordi de Déu i em va semblar apassionant. Un esclau grec que esdevé un dels grans escultors del gòtic a Catalunya té moltes possibilitats narratives. Vaig voler construir un relat de superació, creixement personal i de recerca de la llibertat, en una societat esplendorosa, però plena de contradiccions i conflictes. El fet que l’esclau sigui estranger el fa un testimoni excepcional per a poder aproximar-nos a la societat de la Catalunya del segle XIV. Tots aquests elements permetien construir una trama que em va captivar i que vaig voler plasmar en aquesta novel·la.

A ‘L’escultor de Déu’ la Conca de Barberà, i en especial el monestir de Poblet, tenen un paper important. Què el porta a incorporar elements importants del patrimoni de la Conca de Barberà?
Part de la meva família té els seus orígens a la veïna comarca de les Garrigues. Per això conec molt bé tota aquesta zona, on he gaudit del patrimoni cultural i on he passat tants bons moments. La Conca de Barberà té un patrimoni molt important que volia posar de relleu a la novel·la. Una singularitat són els retaules de pedra, que van ser molt comuns a l’àrea de Tarragona i de Lleida durant el segle XIV. Els casos de Santa Coloma de Queralt i de Vallfogona de Riucorb, que són obra d’en Jordi de Déu, són uns exemples notables. El més habitual era fer-los de fusta pintada i, en canvi, en aquesta zona es recorre més a la pedra. A més, el monestir de Poblet és tot un referent en aquest territori des del punt de vista espiritual, artístic i pel seu control sobre el territori com a senyor feudal.
Volia construir una novel·la des del territori, de proximitat, una novel·la de km 0. Hi ha moltes novel·les històriques ambientades a Barcelona i, en canvi, noto a faltar que estiguin ambientades a altres zones del nostre país. Per això, volia cobrir aquest buit.

La novel·la té un marcat caràcter històric; per què centrar-se en el segle XIV i la història d’aquell esclau que acaba sent mestre major del panteó reial de Poblet?
El segle XIV és un moment cabdal en la història de Catalunya que està marcat pel llarg regnat de Pere el Cerimoniós. És un moment de conflictes amb els regnes veïns pel domini peninsular i per l’expansió a la Mediterrània i en l’àmbit local els nobles lluiten pel control del territori. Durant aquest període assistim al naixement de la Generalitat. I a començaments del segle XV, on també transcorre una part de la novel·la, es produeix el canvi de dinastia reial. Es tracta d’un període on es construeixen alguns dels grans monuments del nostre país. Tot això marcarà el nostre destí com a poble i com a nació.

Ha influït l’actual moment que viu el país, en el fet que a través de la novel·la veiem la construcció de la nostra nació?
Acudim al nostre passat per a comprendre millor el nostre present i ho fem a través de les nostres vivències i percepció del que ens envolta. Volia reflectir com s’havien forjat els nostres trets com a poble a partir d’un moment concret de la nostra història, en què van sorgir les nostres institucions d’autogovern, a través del nostre art i patrimoni cultural.

D’on li ve a un professor de dret administratiu aquesta important incursió en la història, tot i que sigui ficció?
La història ha estat des de sempre una gran afició per a mi. Estic vinculat amb el món dels centres d’estudis locals, des d’on treballem per a la recuperació del patrimoni cultural. Vaig voler combinar la meva passió per la història amb la literatura. Això em permetia anar més enllà per situar-me en el terreny de la ficció, però amb un gran treball de documentació al darrere. 

Ha deixat enrere la literatura juvenil i infantil, o la novel·la negra?
El que m’agrada és crear històries i m’agrada la varietat de gèneres. És molt important iniciar i engrescar els petits en la lectura. Són els futurs lectors. El públic infantil i juvenil és molt exigent. Mereix tota la nostra atenció. Pel que fa a la novel·la negra és un gènere molt interessant, en què pots fer girs i utilitzar diverses tècniques narratives. Hi ha un nivell molt alt al nostre país que no té gens a envejar al que es fa en altres països que són considerats referents en aquest àmbit.

Té al cap algun altre projecte? I el tornarem a veure a la comarca?
Tinc un parell de projectes al cap. Tinc l’argument d’una altra novel·la històrica i el d’una novel·la negra. A la comarca seré el proper dia 2 d’abril a la Vila del Llibre de Montblanc, on faré una signatura de llibres al matí i una presentació a la tarda. Cap a meitats de maig, també espero fer una altra presentació a Santa Coloma de Queralt, on es conserva un magnífic retaule d’en Jordi de Déu i on està ambientat un dels capítols de la novel·la.