Eloi Roca és un veterà dintre de la professió periodística i ha passat per mitjans com Catalunya Ràdio, entre altres. Actualment, és el coordinador de l’Espluga FM Ràdio que va reprendre les seves emissions i inaugurar estudis, el passat dia 4 de març.

L’Espluga FM Ràdio enceta una nova etapa amb vostè, un veterà periodista, com a coordinador; com afronta aquest repte i què el va portar a acceptar l’oferta?
Afronto aquest repte que em comentes com un repte que és interessant i un repte d’esperança de futur. Després de vint mesos, tornar a obrir una ràdio local com és l’Espluga FM Ràdio sempre fa molta il·lusió i vaig acceptar el repte amb molta il·lusió, amb la intenció d’aportar els meus coneixements i experiència a la gent de l’emissora, amb la represa, i donar servei de proximitat i de qualitat a la gent de l’Espluga de Francolí. És un fet de la meva carrera que em fa molta il·lusió.

Quins objectius s’ha marcat com a coordinador?
Bé, l’Espluga FM Ràdio és una emissora que compleix una clara missió de ràdio local i m’he marcat com a objectiu que a través d’aquesta funció de ràdio local compleixi una funció d’informació als seus oients com fa eix central de la nostra funció; però sense oblidar tampoc una altra funció, que és la de l’entreteniment. Tenim també una bona plantilla de voluntariat, i en aquest sentit, una altra funció que ha de tenir l’Espluga FM Ràdio és la de formar a tota la gent que té i la que s’hi vulgui anar incorporant. Així doncs, tot plegat giraria sobre tres eixos: informació, entreteniment i voluntariat, amb la formació, a partir d’aquest darrer aspecte.

L’emissora compta ara amb un director, un coordinador i l’Espluga Audiovisual; com es coordinarà tot plegat?
Bé, he de dir primer que la figura de director no existeix a l’emissora, però bé. És clar que entre tots plegats hem de fer ràdio i això és el que farem. Penso que és un encert que els antics voluntaris de l’emissora hagin fet una entitat com l’Espluga Audiovisual i bé, hem de treballar en equip com no pot ser d’una altra manera, i de fet, hi ha molta predisposició tal com així he pogut constatar. També cal recordar que aquesta és una emissora oberta i que tothom que vulgui fer ràdio té les portes obertes per venir amb nosaltres.

Com ha trobat l’esperit i les ganes de la gent que ha trobat a l’emissora?
He trobat una gent amb moltes ganes de treballar, de fer coses i que de ganes no els en falten. He vist una gent que mira el futur, que té ganes de tirar endavant i que sap aprofitar tots els elements per fer ràdio, formar-se i fer un gran equip.

Com veu des de la seva experiència la realitat i futur dels mitjans comarcals?
Ara m’acabes de fer la pregunta del milió. Vivim en un món tan i tan globalitzat que t’assabentes a l’instant del que està passant a l’altra punta del món. Per contra, la comunicació local, a través dels seus diferents mitjans, ràdio, paper o digital contrasta la realitat global amb el que toca més directament a la gent, al seu poble, al veí que té al costat de casa, a la seva gent més propera. El futur ningú el sap, però penso que potser serà més fàcil per als mitjans de proximitat, tant ràdio com paper i digital, perquè a la gent li és més fàcil fer-se’ls seus i si aquests aconsegueixen la participació de la gent, encara poden tenir un futur per davant.

Quines són les principals anècdotes que més recorda en la seva dilatada carrera professional?
Ja vaig comentar en antena la divertida anècdota d’haver d’acompanyar a missa el pare de Rodrigo Rato en els meus inicis, però més enllà d’anècdotes voldria donar valor al fet de que gràcies a haver triat aquesta professió periodística, la principal anècdota és la quantitat de gent que m’ha deixat conèixer aquesta professió; gent de tots els àmbits, que en cas d’haver triat una altra professió no hauria pogut conèixer; i aquest és un fet molt enriquidor que et dona el periodisme.