Carles Esteller és el creador i conductor d’‘Espais Ràdio’, un programa que marca tendència i que ha vist passar personatges coneguts i no tan coneguts de tota mena.

Vostè condueix el programa ‘Espais Ràdio’ a Ràdio Montblanc; com va sorgir la idea o l’oportunitat de crear el programa? 
Doncs perquè durant uns anys vaig estar només vinculat a la branca de l’esoterisme i abans d’aquest programa vaig fer un parell de programes anteriors en què a part de tocar aquest apartat de les prediccions també vaig començar a fer entrevistes a Jiménez del Oso, gent de la NASA, etc; i aquí és on em vaig adonar que aquest gènere comunicatiu el volia amplificar amb més profunditat i d’aquí la paraula plural “espais ràdio”, que en el meu cas vol dir donar un altre gir a la comunicació i no encasellar-me tan sols en una cosa. 

Quina filosofia, continguts i orientació té el programa per a qui no el conegui?
Doncs que intenta ser un programa amè que sempre juga amb el repte de la improvisació i això m’agrada, i en cada setmana es toquen diversos temes com poden ser l’escriptura, poesia i música entre altres.

Vostè ha portat importants personatges al seu programa; ens pot dir alguns noms a destacar?
Per a mi tots són importants, des d’un simple escombraire a persones que treballen a la NBC. Una entrevista a destacar entre moltes altres és la de l’extraductora de les forces armades del nostre país als EUA, o per exemple quan hi va haver el devastador terratrèmol al Nepal la mateixa setmana ens comunicàvem a través de l’Skype de la ràdio via directa a un hospital al cor de Katmandú amb voluntaris dels nostres entorns que valen voler col·laborar en aquesta tragèdia. T’adones que això va més enllà de ser una simple emissora, ja que a més passa aleshores a ser un terme més profund, el que jo anomeno “servei social”. Abans el que seria fer un programa de caire local, avui en dia, les xarxes i internet han canviat tot aquest paradigma fronterer i ens consta que al meu programa a través del web tinc oients des de l’arxipèlag canari, el nord d’Anglaterra, el Japó, etc. el que en diem la globalitat.

Quins serien els moments que més recorda al llarg de tot aquest temps al capdavant del programa? Algunes anècdotes? 
N’hi han moltes i des d’aquí també aprofito per donar les gràcies als meus col·laboradors, que tots sempre han vingut a compartir una estoneta del seu temps de manera desinteressada, com la Suassana Gracia, Joan Casanovas, Anna Ortega, etc.

Com es prepara els programes?
Com he dit abans, gairebé sempre des de la improvisació, cap a última hora.

Té algun projecte al cap de cara al programa? 
Seguir en la línia en què estic ara, ni més ni menys que tocant l’actualitat, donar un vol per la història. 

I a banda del programa de ràdio, què fa avui dia Carles Esteller, i quins projectes té al cap? 
Porto molt de temps remenant al cap quin serà el meu segon llibre, que segueix a sobre de la meva calaixera, una biografia, com li deia a l’altre dia a l’escriptora Carme Martí després d’entrevistar-la, donant un tomb al passat de la meva padrina, sota el títol Cartes de guerra. Amb l’allau de cartes de correspondència que vaig cercar de la mateixa poc després que marxés amb els meus avantpassats jueus de Barcelona no hi ha sols per a un llibre sinó per a dos. A més, penso que recuperar part de la nostra història i si mes no conèixer una mica mes dels nostres avantpassats ho trobo molt interessant, i aquesta és la idea, compartir una reflexió que sempre anirà acompanyada d’unes vivències, i en aquest cas, repeteixo, el de la meva padrina, apostant inclús per afegir quelcom de poesia perquè el record no ens quedi tan sols impregnat de gris, ja que com encertadament deia un amic meu de la poesia: “Aquesta última sempre serà el crit de l’esperança.”