“El que fa important el text del llibre és l’estudi amb detall de la vida local en aquell període”
Josep M. Vallès Martí Autor del llibre ‘Relats i Cròniques, l’Espluga de Francolí 1900 - 1923’
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Josep M. Vallès és un home ben conegut per haver estudiat i publicat llibres que ens fan adonar de la riquesa cultural i històrica de l’Espluga de Francolí, i un bon exemple n’és el seu darrer llibre, ‘Relats i Cròniques, l’Espluga de Francolí 1900-1923’. Ens explica com l’ha escrit i quin n’ha estat el procés.
Fa ben pocs dies va presentar ‘Relats i Cròniques, l’Espluga de Francolí 1900-1923. Com és que l’interessa tant aquesta època?
El període que m’agrada d’estudiar de l’àmbit local i comercial és de 1868, Revolució liberal, al 1975, final de la dictadura franquista. Però abans d’abastar tot això, cal estudiar els períodes més curts, on trobem el batec de la vida en el món rural. Des de la biografia de Pere Antoni Torres i Jordi fins a la repressió franquista a l’Espluga de Francolí, vaig fent com si diguéssim monografies parcials. Des de la mort del cobrador el 1899, el cooperativisme, el Celler, la creació del quinzenal El Francolí, el cop d’estat de Primo de Rivera, els moviments de la joventut els anys vint... Sí, és veritat que m’interessa. Aquests anys són un exemple que si coneguéssim millor, potser no aniríem tant a les palpentes.
Com va aconseguir les cròniques escrites pel Dr. Joan Farré Gual, fill de l’Espluga, i enviar-les al ‘Correo Catalán’ i ‘La Vanguardia’ entre els anys 1920 i 1921?
Sabíem que existien, perquè ell mateix n’havia parlat en algun article seu. En els esborranys biogràfics publicats de Joan Farré i Gual, se citaven revistes i diaris en els quals hi havia publicat. Però van passar anys fins que la família ho va trobar i a través de Filo Farré i el fill del doctor Farré, en Trinitat, vam aconseguir la llibreta on estaven enganxats els retalls de premsa que havia recollit mossèn Josep Soler, vicari i músic a l’Espluga, aquells anys. Vam fer la comprovació de totes les cròniques, i hi vaig afegir les publicades a la Nova Conca (1919-1923), que formen la part bàsica d’aquest llibre.
Quin seria l’objectiu que el porta a fixar-se en tot plegat?
Deixar recollits els textos i notícies esparses, publicades aquí i allà, per tal que les noves generacions tinguin coneixement de com es desenvolupava la vida local en aquells anys. Quina era la divisió de la societat espluguina. Republicans per un costat amb totes les seves tendències. Tradicionalistes o carlins que en aquests anys malden per conservar el poder local, etc.
Quina importància tenia la premsa local i comarcal en aquests anys?
Per a mi és bàsica. Tot i que estigui considerada una font historiogràfica poc acadèmica, el seu estudi ens aporta els detalls de la vida local. Tenint present la ideologia de cada mitjà podem conèixer quines eren les persones afins i les adverses. Creuant els diferents mitjans locals i comarcals amb altres fonts: actes municipals, correspondència, biografies, societats, actes socials, teatre, conferències, tot, en definitiva, podem arribar a estudiar la sociabilitat, l’economia i la política de cada indret.
De què tracten aquestes cròniques i per què són tan importants?
Aquestes no són més importants que altres. Però cal fer-les sortir a la llum, perquè la premsa té moltes pàgines i cal resseguir-les per trobar allò que interessa posar de relleu. Aquestes en concret són d’una ideologia concreta i en el llibre estan contrastades amb altres de diferent origen. És això allò que fa important el text del llibre Relats i cròniques, l’estudi amb detall de la vida local en aquell període i com és de diferent el tracte que s’hi dona des de cada punt de vista ideològic.
Qui era el Dr. Farré i quina vinculació tenia amb l’Espluga?
Joan Farré i Gual havia nascut a l’Espluga el 1896. Estudià el batxiller a Reus i la carrera de Medicina a Barcelona i a Santiago de Compostel·la. La seva gran passió era el periodisme. Fou fundador del quinzenal espluguí El Francolí (1921-1925). De molt jove començà a escriure en els setmanaris de Montblanc, i a partir de 1913 envia cròniques a la premsa nacional. És una feina que no va deixar mai, fins a la seva mort. Després de la Guerra Civil escrivia al Diario Español i a partir de la fundació del Casal de l’Espluga, el 1962, es convertí en el veritable cronista local i de la societat recentment nascuda. Continuà publicant a la premsa i era constant la seva presència en qualsevol publicació local a l’Espluga. Quan es va reprendre la publicació en segona etapa d’El Francolí la seva ploma i el seu coneixement de la història espluguina en fou un dels més ferms puntals.
Qui més escriu als diaris sobre l’Espluga i quins altres diaris i setmanaris parlen de l’Espluga en el seu llibre?
Els autors hi ha coses que no les hauríem d’explicar, sinó convidar els lectors a llegir-les. Hi ha altres noms que fan molt importants aportacions a la història local: Joan Vidal Sales, Ricard Farré Climent, etc.
En el llibre hi descriu una nissaga, “Cal Partisan”, per què?
El final del segle XIX i començament del XX, a l’Espluga van desapareixen unes nissagues que històricament havien sigut les elits del poder local. Propietaris, polítics, de tot. Sigui per l’emigració a ciutat, o perquè els fills d’aquelles famílies accedien a professions liberals en altres indrets, aquelles famílies van desaparèixer del poble. A Cal Partisan n’és un exemple. N’hi ha d’altres, però per aquells atzars de la vida tenia més disponibilitat documental per parlar d’aquesta. Altres serien els Còrdova, els Boquers, els Carulla... No és que no hi hagi descendència, d’algunes d’elles n’hi ha, però ja molt poc o gens vinculades al poble.
També parla d’una mort d’un guàrdia municipal al Coll de la Vena. Quina importància té ell personalment i per a l’Espluga?
Les disputes en aquells temps acabaven moltes vegades amb sang. Aquesta mort del guardaterme Antoni Roselló afecta directament la meva família. Un episodi trist que va marcar de valent la vida de cal Forès, la família de la meva avia materna. Procés, judici, sentència, exili del principal actor del crim, mort en un centre penitenciari que ni tan sols sabem quin, del meu besavi, etc. Això era el 1917 i feia temps que el text esperava en un calaix poder sortir a la llum. Donat el període i les coses que s’expliquen al llibre em va semblar oportú que aparegués aquí, com un relat que en mans d’un bon novel·lista faria les delícies dels lectors de gènere negre.
Com valora l’èxit de la presentació i per què creu que el llibre pot interessar avui dia a la gent?
Molt bé. La Filo Farré en va fer una presentació emotiva i excel·lent. Ni jo m’havia adonat que el llibre tenia tant de suc.
Fa ben pocs dies va presentar ‘Relats i Cròniques, l’Espluga de Francolí 1900-1923. Com és que l’interessa tant aquesta època?
El període que m’agrada d’estudiar de l’àmbit local i comercial és de 1868, Revolució liberal, al 1975, final de la dictadura franquista. Però abans d’abastar tot això, cal estudiar els períodes més curts, on trobem el batec de la vida en el món rural. Des de la biografia de Pere Antoni Torres i Jordi fins a la repressió franquista a l’Espluga de Francolí, vaig fent com si diguéssim monografies parcials. Des de la mort del cobrador el 1899, el cooperativisme, el Celler, la creació del quinzenal El Francolí, el cop d’estat de Primo de Rivera, els moviments de la joventut els anys vint... Sí, és veritat que m’interessa. Aquests anys són un exemple que si coneguéssim millor, potser no aniríem tant a les palpentes.
Com va aconseguir les cròniques escrites pel Dr. Joan Farré Gual, fill de l’Espluga, i enviar-les al ‘Correo Catalán’ i ‘La Vanguardia’ entre els anys 1920 i 1921?
Sabíem que existien, perquè ell mateix n’havia parlat en algun article seu. En els esborranys biogràfics publicats de Joan Farré i Gual, se citaven revistes i diaris en els quals hi havia publicat. Però van passar anys fins que la família ho va trobar i a través de Filo Farré i el fill del doctor Farré, en Trinitat, vam aconseguir la llibreta on estaven enganxats els retalls de premsa que havia recollit mossèn Josep Soler, vicari i músic a l’Espluga, aquells anys. Vam fer la comprovació de totes les cròniques, i hi vaig afegir les publicades a la Nova Conca (1919-1923), que formen la part bàsica d’aquest llibre.
Quin seria l’objectiu que el porta a fixar-se en tot plegat?
Deixar recollits els textos i notícies esparses, publicades aquí i allà, per tal que les noves generacions tinguin coneixement de com es desenvolupava la vida local en aquells anys. Quina era la divisió de la societat espluguina. Republicans per un costat amb totes les seves tendències. Tradicionalistes o carlins que en aquests anys malden per conservar el poder local, etc.
Quina importància tenia la premsa local i comarcal en aquests anys?
Per a mi és bàsica. Tot i que estigui considerada una font historiogràfica poc acadèmica, el seu estudi ens aporta els detalls de la vida local. Tenint present la ideologia de cada mitjà podem conèixer quines eren les persones afins i les adverses. Creuant els diferents mitjans locals i comarcals amb altres fonts: actes municipals, correspondència, biografies, societats, actes socials, teatre, conferències, tot, en definitiva, podem arribar a estudiar la sociabilitat, l’economia i la política de cada indret.
De què tracten aquestes cròniques i per què són tan importants?
Aquestes no són més importants que altres. Però cal fer-les sortir a la llum, perquè la premsa té moltes pàgines i cal resseguir-les per trobar allò que interessa posar de relleu. Aquestes en concret són d’una ideologia concreta i en el llibre estan contrastades amb altres de diferent origen. És això allò que fa important el text del llibre Relats i cròniques, l’estudi amb detall de la vida local en aquell període i com és de diferent el tracte que s’hi dona des de cada punt de vista ideològic.
Qui era el Dr. Farré i quina vinculació tenia amb l’Espluga?
Joan Farré i Gual havia nascut a l’Espluga el 1896. Estudià el batxiller a Reus i la carrera de Medicina a Barcelona i a Santiago de Compostel·la. La seva gran passió era el periodisme. Fou fundador del quinzenal espluguí El Francolí (1921-1925). De molt jove començà a escriure en els setmanaris de Montblanc, i a partir de 1913 envia cròniques a la premsa nacional. És una feina que no va deixar mai, fins a la seva mort. Després de la Guerra Civil escrivia al Diario Español i a partir de la fundació del Casal de l’Espluga, el 1962, es convertí en el veritable cronista local i de la societat recentment nascuda. Continuà publicant a la premsa i era constant la seva presència en qualsevol publicació local a l’Espluga. Quan es va reprendre la publicació en segona etapa d’El Francolí la seva ploma i el seu coneixement de la història espluguina en fou un dels més ferms puntals.
Qui més escriu als diaris sobre l’Espluga i quins altres diaris i setmanaris parlen de l’Espluga en el seu llibre?
Els autors hi ha coses que no les hauríem d’explicar, sinó convidar els lectors a llegir-les. Hi ha altres noms que fan molt importants aportacions a la història local: Joan Vidal Sales, Ricard Farré Climent, etc.
En el llibre hi descriu una nissaga, “Cal Partisan”, per què?
El final del segle XIX i començament del XX, a l’Espluga van desapareixen unes nissagues que històricament havien sigut les elits del poder local. Propietaris, polítics, de tot. Sigui per l’emigració a ciutat, o perquè els fills d’aquelles famílies accedien a professions liberals en altres indrets, aquelles famílies van desaparèixer del poble. A Cal Partisan n’és un exemple. N’hi ha d’altres, però per aquells atzars de la vida tenia més disponibilitat documental per parlar d’aquesta. Altres serien els Còrdova, els Boquers, els Carulla... No és que no hi hagi descendència, d’algunes d’elles n’hi ha, però ja molt poc o gens vinculades al poble.
També parla d’una mort d’un guàrdia municipal al Coll de la Vena. Quina importància té ell personalment i per a l’Espluga?
Les disputes en aquells temps acabaven moltes vegades amb sang. Aquesta mort del guardaterme Antoni Roselló afecta directament la meva família. Un episodi trist que va marcar de valent la vida de cal Forès, la família de la meva avia materna. Procés, judici, sentència, exili del principal actor del crim, mort en un centre penitenciari que ni tan sols sabem quin, del meu besavi, etc. Això era el 1917 i feia temps que el text esperava en un calaix poder sortir a la llum. Donat el període i les coses que s’expliquen al llibre em va semblar oportú que aparegués aquí, com un relat que en mans d’un bon novel·lista faria les delícies dels lectors de gènere negre.
Com valora l’èxit de la presentació i per què creu que el llibre pot interessar avui dia a la gent?
Molt bé. La Filo Farré en va fer una presentació emotiva i excel·lent. Ni jo m’havia adonat que el llibre tenia tant de suc.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres