Ramon Termens va ser pioner durant els anys vuitanta a fer anar l’alabastre cap a l’estranger i ideant noves formules d’ús per a aquesta pedra natural. A Amèrica Termens va aconseguir que l’alabastre fes el salt a la gran pantalla, amb aplics lumínics d’alabastre presents a pel·lícules com ‘Pretty Woman’ o sèries com ‘Friends’.

Com valora que Sarral hagi decidit celebrar els 100 anys de l’obertura del primer taller modern d’alabastre?
Em sembla una excel·lent idea, ja que si Sarral és coneguda al món i en el nostre entorn més proper, quasi segur que és gracies a l’alabastre; llavors, posar en valor aquest fet és molt positiu per al poble i per al mateix negoci del alabastre.

Vostè dirigeix entre altres, l’empresa alabastrera Sarral, Art i Llum; quan es va crear l’empresa, quanta gent ocupa i quines línies de productes crea en l’actualitat?
Sarral, Art i Llum es va crear al 1985 per posar en marxa la idea de fer servir la pedra natural dita alabastre com a difusor de llum en les làmpades amb destinació a la il·luminació decorativa.

Inicialment devíem donar ocupació directa a unes deu persones, aproximadament les mateixes que ara, però en els noranta i a principis del 2000 potser vàrem arribar a més de cent.

Quant a quines línies de producte fem, en són tres: seguim amb clients històrics que en quantitats menors ens continuen comprant, també hem desenvolupat i ara potenciarem un catàleg d’“objectes amb llum” dit “iluminados”, i per últim tenim alguns clients que ens demanen projectes especials on l’alabastre hi forma part d’una manera rellevant.

Precisament, la seva conferència tenia en el tema de la il·luminació un eix central, com va aconseguir “vendre” el material alabastre en mercats forans i que hàgim vist llums d’alabastre en conegudes pel·lícules de Hollywood?
L’alabastre és una pedra natural calcària, que quan és amorfa s’en diu guix cru i quan la seva estructura es cristal·lina, llavors es translúcida i deixa passar la llum.

En el seu inici, l’ús de l’alabastre era per fer objectes, i això era perquè la pedra alabastre és poc dura en comparació al marbre i d’altres, ja que té una duresa de 2,3 en l’escala de Mohs, i això va fer que es pogués  treballar fàcilment. A la Bíblia crec que ja es  parla que Maria Magdalena va rentar els peus de Jesús amb una palangana d’alabastre.

Més endavant es va fer servir molt en l’escultura de retaules com els de Poblet, i en el pilar de Saragossa, que en són exemples.

A Itàlia es varen fabricar molts objectes d’alabastre com capsetes, regals, etc. I també a principis del segle  passat grans dissenyadors de l’art déco, com n’Edgard Brand, ho varen fer servir en algunes làmpades d’il·luminació de gran disseny i altíssima qualitat.

També a Espanya, després de la Guerra Civil, es varen reconstruir molts altars d’esglésies fent servir l’alabastre en lloc del marbre, perquè era més fàcil de treballar.

Pels seixanta, amb molta visió de futur, artesans de Sarral van començar a fer dissenys de productes per vendre al sector turístic, va ser l’“època daurada”, on columnes, gerros, petites lamparetes, etc. van fer obrir molts tallers i molta gent treballava en aquest sector  de forma molt rudimentària i artesanal.

Mirant de posar en valor aquesta idea de la transparència de l’alabastre, va ser el 1985 quan vàrem intentar que les grans empreses de la il·luminació decorativa s’interessin i fessin servir l’alabastre com a difusor de llum, i les primeres van ser dels Estats Units.

Naturalment dissenys ben fets, amb material nou com l’alabastre, van ser valorats pels creatius del món del cinema, que sempre busquen coses diferents. I en aquells moments els llum amb alabastre ho eren.

Com veu la indústria de l’alabastre avui dia?
Des del moment en què els xinesos van començar a comprar pedra de les canteres de l’Aragó, a meitat dels noranta, comencen a fabricar els components d’alabastre amb mà d’obra xinesa i amb  tecnologies i màquines que han copiat d’aquí. Aquest és l’origen de la nostra davallada de feina.

A partir d’aquell moment  no es pot oblidar que la pedra es ven directament des de les canteres afegint-hi poc valor. També es cert que aquí el cost de la mà d’obra és estable i a la Xina creix, per tant ja es tornen a fer operacions per afegir valor a la pedra i entregar productes semielaborats. Això és positiu.

No soc pessimista, però crec que hauríem de fer un esforç per aportar valor a la matèria amb dissenys que s’atansessin a l’interiorisme o a la mateixa construcció, més enllà, com no, de la mateixa il·luminació decorativa.

Vostè feia referència al fet del regal a la il·luminació; hi ha camí encara per innovar usant l’alabastre en el tema de la il·luminació?
Jo el que vaig impulsar va ser que l’alabastre es fes servir com a difusor de llum en làmpades d’alt nivell en il·luminació decorativa, inclús vàrem impulsar una empresa de làmpades, Leds-c4, que va ser la que incorporant alabastre en els seus productes va liderar a finals del noranta les exportació de làmpades a Xina, cosa que ara ja no és, malauradament, perquè els xinesos s’ho fan tot seu.

També és cert que els sistemes actuals de llum, els leds i les làmpades fluorescents o de baixa temperatura van a favor de l’alabastre, ja que l’enemic número 1 de l’alabastre és la temperatura. Per això crec que hi ha encara recorregut per, amb nous dissenys i noves idees comercials, impulsar llums decoratius i moderns amb difusors d’alabastre.

També es preguntava en la conferència, “i ara què?”; doncs com creu que ha d’evolucionar la indústria alabastrera?
En anteriors respostes ho he insinuat. Crec que cal explorar l’ús de l’alabastre dins el món de l’interiorisme i de la construcció, sense oblidar que les modes són cícliques i que en la il·luminació decorativa, si es fan dissenys nous, amb creadors que marquin tendència, l’alabastre té encara recorregut.

Finalment, per a qui no el conegui prou, qui és i què fa en el seu dia a dia, Ramon Termens?
Si bé ja fa dos anys que podria estar jubilat per edat, per les meves activitats professionals no ho puc fer, per tant el meu dia a dia te tres vessants.

Professionalment ocupat amb liderar Taurus Group i seguir aportant de tant en tant la meva experiència en el món de l’alabastre, que per a mi és més que un negoci, és el meu inici com a emprenedor i hi tinc una gran passió, i si m’ho permet, deute.

Personalment, cada dia m’agrada sortir a caminar als entorns de casa meva, no més de mitja hora, fer estiraments  abans d’esmorzar i poder fer un bon cafè a la Panadella.

Per afició, com a culé, i tenint en compte que soc “síndic de les penyes” del Barça, aportar seny i experiència en aquest món tan apassionat com és el barcelonisme en general i en particular el món de les penyes del Barça, que les visc com a pròpies.