Amb seixanta anys acabats de fer, Josep M. Farran és una peça vital dels veterans del CF Montblanc, i aquí ens explica la seva trajectòria i increïble forma física

Vostè acaba de fer seixanta anys i és una peça fonamental dels veterans del CF Montblanc. Quin és el secret de la seva bona forma?
L’experiència ajuda, i la forma, soc dels que penso que a partir d’una genètica més o menys generosa amb les condicions físiques, si poses els mitjans per activar-les, pots aconseguir un bon estat de forma. Sempre l’exercici físic ha format part de la meva vida, amb més o menys regularitat, però no ho he deixat mai, m’he exigit i he anat millorant, i ara és qüestió de mantenir-la, però hi ha una cosa important: que no ets pots descuidar. L’exercici, juntament amb una dieta saludable i uns bons hàbits, són fonamentals.

Com ha viscut els homenatges que li han fet els seus companys?
Amb emotivitat i els sentiments a flor de pell. He anat de sorpresa en sorpresa. Començant per la Cursa de Fons de Sant Josep, amb companys esperant-me a l’arribada amb un globus amb un 60 per celebrar l’entrada a la línia de meta, on una pancarta de felicitació amb un altre company era present. I quan encara els records eren presents un escrit a aquest setmanari glossant la meva personalitat futbolística i personal em feia retornar al passat i veure la realitat del present, en què l’afecte, admiració i estimació dels companys feia alterar els meus sentiments, i per acabar la gran festa, jo anava a sopar amb la meva dona i tot d’un plegat acabo acompanyat per companys del present i del passat, que van fer d’aquella una nit màgica.

Un juga perquè li agrada, és la seva afició i s’ho passa bé, però sentir-se així d’estimat i respectat no té preu. Estic molt, però que molt agraït, i aquests moments, ells ho saben, estaran per sempre gravats en el meu cor.

Què han representat per a vostè els colors del CF Montblanc?
La il·lusió pel futbol, des de petit el futbol era la meva dèria, jo recordo d’infant els partidets, millor dit corredisses, a la mitja part dels partits del primer equip, encara al Camp Vell de les Monges, quan em volia emmirallar en aquella generació de grans jugadors, seguint-los amb el meu pare; recordo l’ascens a Primera Regional al camp del Bellvís, i tot plegat em dona la possibilitat de debutar de molt jovenet, per créixer futbolísticament i fer el pas a categories superiors amb el Valls, per tornar a casa per retirar-me, fins a emprendre la nova etapa amb el veterans.

Els colors del CF Montblanc sempre han estat i seran els meus colors. Haver portat i portar la seva camiseta i escut és un honor.

Al llarg de tots aquests anys de futbol, quin és el millor record que guarda?
Són molts els records, en podria fer una llista molt llarga: debuts, ascensos, premis, gols, partits memorables, etc., inclús dels mals moments: descensos, errades, lesions, etc. També són records a recordar, perquè de tot s’aprèn. Però per damunt de tot em quedo amb la part social. La possibilitat que el futbol m’ha donat de compartir moltes vivències i moments amb molts companys de vestidor, entrenadors, presidents, juntes, massatgistes, recuperadors i aficionats creen sinergies que arriben a l’amistat, el bé per a mi més preuat.

Un bon reflex d’això és l’homenatge rebut, i per tant puc dir que és i serà el millor record.

Com veu el futbol montblanquí avui dia i en què creu que ha canviat respecte dels seus inicis?
El fet que fa poc s’hagi celebrat el centenari ja fa pensar que és un club amb força; òbviament al llarg dels anys ha anat evolucionant per fer front a les noves necessitats, i avui em consta que compta amb una línia ben marcada d’actuació, una bona estructura esportiva, amb una escola, vessant molt important; no cal dir que amb unes bones instal·lacions, i molts participants que permeten abraçar un ventall ampli de categories. Cal fer un reconeixement a les moltes persones que han esmerçat esforços i ho estan fent de forma entusiasta per donar continuïtat al projecte .

Ha canviat no molt, moltíssim, avui es disposa de més recursos i possibilitats en tots els aspectes i hi ha una altra mentalitat. Només el fet de passar de jugar de camp de terra a gespa és prou indicatiu. Aquest sol fet ja es un gran canvi.

Quines aficions té a banda del futbol? També fa algun altre esport?
Esportivament, a part del futbol, com a complement, quan no hi ha competició, m’agrada anar a córrer per camins rurals i per muntanya, i gaudir del paisatge, això m’ajuda a mantenir la forma. A l’estiu vaig a córrer a la platja i intento participar en les curses de fons de Sant Josep,la Pujada a Sant Joan i la Sant Silvestre Montblanquina.

Finalment, fins quan creu que el veurem damunt d’un terreny de joc?
Fins que les forces aguantin i em vegi capacitat per no decebre els meus companys.