El president de l’Associació Cultural Baixa Segarra ens parla en aquesta entrevista dels 25 anys de l’entitat i del fet d’haver rebut una Distinció d’Honor del Consell Comarcal

L’Associació Cultural Baixa Segarra compleix un quart de segle de vida. Quina va ser la necessitat que va fer néixer l’Associació?
A Santa Coloma des de feia molts anys que hi havia hagut intents per evitar que el patrimoni no es dispersés. Ho van intentar mossèn  Joan Segura i, sobretot, mossèn Esteve Puig, que va arribar a tenir un petit museu al castell, però tot el patrimoni recollit va desaparèixer per qüestions familiars. Després de la guerra es va formar l’Associació Arqueològica de la Vila amb la mateixa finalitat, però no va reeixir durant gaires anys. També hi havia hagut persones que hi havien posat molt d’esforç personal i col·leccionistes particulars que havien aconseguit reunir molts documents i objectes, però en algunes ocasions s’han perdut o bé no estan a disposició del públic.

El fet que existeixi l’ACBS i que el seu patrimoni el pugui veure tothom que vulgui ha fet que moltes persones s’ho pensin abans de llençar documents o fotografies que poguessin tenir valor per documentar la nostra història local. Ben recentment hi ha hagut la donació del llibre d’actes de la Mutualitat de Socors Mutus de Sant Abdó i Sant Senén, que va des de l’any 1911 fins poc abans de la guerra civil. I com aquesta donació n’hi ha hagut moltes altres: documents, fotografies, llibres... També hi ha entrat un notable fons documental de Cal Jaume Punto, antiga botiga de què parlaré després.

Quanta gent en va fer possible el naixement i quins han estat els noms clau de la seva fundació?
A l’acta fundacional, firmada el dia 8 de maig de 1992, van firmar 14 persones que eren les que havien mantingut reunions prèvies. A partir d’aquí el nombre d’associats va anar creixent fins a uns 250, i després ha anat oscil·lant entre els 160 i 170.

Els noms clau de la seva fundació diria que van ser els 14 que van firmar, sense que calgui donar-ne els noms.

D’aquests 25 anys, quins serien els fets més destacables?
Evidentment hi ha hagut moments puntuals remarcables. En primer lloc el trasllat de la seu social a les dependències del castell. En un primer moment estàvem situats als baixos del pati del castell, però era un local insalubre per la humitat que hi havia, motiu pel qual vam llogar un local al carrer dels Marxants i anys després, fa aproximadament uns 10 anys, l’ajuntament del moment ens va facilitar una esplèndida sala al primer pis del castell.

Caldria destacar també algunes fites importants en les activitats que hem organitzat, però sobretot en remarcaria la continuïtat en la sèrie de publicacions (més de 30 entre el Recull i La Garbera). Quant a exposicions cal recordar la de l’Any Nogué, que va acollir quadres procedents de diversos llocs de l’estat espanyol, des de Madrid, Bilbao, Sevilla, Sabadell, Tarragona, etc. fins a l’exposició d’objectes procedents del castell o bé la magna exposició de les fàbriques tèxtils.

De totes maneres cal remarcar, sobretot els últims anys, la col·laboració amb altres entitats com l’Associació de Dones Colomines, que ha culminat ben recentment amb l’obertura de Cal Jaume Punto, una botiga-museu que és la recreació de com era una botiga de fa setanta o vuitanta anys, amb tot el material que es va trobar al mateix local.

Algun element negatiu en aquests 25 anys?
Durant 25 anys sempre passen coses bones i coses no tan bones, tant en la vida d’una persona com d’una entitat. En un moment com aquest cal mirar enrere per fer balanç i corregir possibles errors, però la mirada principal l’hem de posar de cara al futur oblidant els possibles problemes que hi hagi hagut.

Quanta gent forma avui dia l’Associació, junta, socis… i quines  en són les principals activitats?
En aquests moments tenim uns 160 socis i a la junta, que ens reunim cada dilluns a la tarda, hi participen 9 o 10 persones. Les reunions són per exposar projectes, planificar activitats. Moltes vegades en el decurs de la tarda del dilluns es presenten alumnes de l’Institut a demanar consell o bé a consultar llibres de la nostra biblioteca.

Les principals activitats, a banda de les edicions de llibres, són l’organització d’exposicions —encara n’hi ha una d’oberta sobre fotografies que es titula “Botigues d’abans”—, la classificació de l’arxiu documental o bé la catalogació de la biblioteca.

Com veu el moviment associatiu i cultural de la zona de la Baixa Segarra i Santa Coloma en particular?
A la Baixa Segarra i particularment a Santa Coloma el moviment associatiu és molt important i molt viu. A la Baixa Segarra s’organitza de tot: aplecs, concerts, conferències, mercats, marxes en bicicleta o a peu, futbol, bàsquet i moltes i moltes altres que seria difícil de ressenyar. No hi ha setmana que als aparador de les botigues no hi apareguin cartells de noves i variades activitats.

Com valora el fet d’haver rebut el premi del Consell Comarcal?
No cal dir que és una gran alegria que et donin la Distinció d’Honor del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Això no és qualsevol cosa. Primer de tot perquè no és pas un premi destinat a guardonar persones o entitats d’un sol sector com pot ser la cultura sinó que és un distinció que pot premiar qualsevol aspecte de la societat: comerç, indústria, turisme... i això encara la fa més valuosa. I en segon lloc perquè ens esperona a seguir endavant i treballar més, tant a la junta com a tots els socis. És una distinció que agraïm molt al Consell Comarcal i que lluirem amb orgull per tot arreu.

Finalment, projectes de futur?
En primer lloc celebrar com cal aquest aniversari. Ja vam començar aquest passat diumenge a la tarda amb un gran concert de la Cobla Catalana dels Sons Essencials. I a partir d’ara programarem actes molt i molt variats. Hem de destacar la gran exposició del fotògraf Rozada que hem organitzat conjuntament amb l’Arxiu i el Museu de Valls i que es podrà veure el proper mes d’agost.

També hem de destacar la jornada de portes obertes que farem per tal que tothom pugui veure el nostre patrimoni.

Però el nostre projecte de futur, més que festes de carrer, consistirà, com hem fet fins ara, a anar fent com les formigues: catalogar, classificar, escriure... o sigui aquella feina que no fa soroll però que és efectiva.