Oriol Blavi és un dels pilars d’aquest CF Montblanc, que durant tota la temporada ha demostrat que té ambició i d’anar a per totes. Sota els pals de la porteria, ha estat vital per assolir el tercer lloc final a la classificació.
La temporada ha acabat. Com valores aquesta tercera posició final?
Un cop acabada la temporada i valorant-ne el transcurs, crec que aquest tercer lloc ha estat més que merescut, ja que podríem dir que ha sigut la nostra posició al llarg de l’any. Tanmateix ha estat un any de transició, en què ha entrat una nova junta, i aquests canvis, junt amb el nou entrenador, feien que des d’un bon inici la temporada fos atípica i amb dificultats, tot i així l’equip ha respost i hem merescut el tercer lloc.

Quins creus que han estat els secrets de la temporada? Us ho pensàveu, acabar tercers, a principis de temporada?
Crec que no hi ha cap secret, sinó que el bloc de jugadors que portem molts anys junts, ja des de ben petits, ha anat madurant al llarg dels anys i això ens ha permès competir a un nivell superior respecte d’anys anteriors. Alhora la incorporació de gent molt jove i amb talent ha fet millorar la competitivitat de l’equip.
El nostre objectiu d’un inici era quedar al més amunt possible, i sí, veient el talent que hi ha en aquest equip, sí que m’esperava quedar en els tres primers llocs. Som un equip amb molta ambició.

Quina creus que és la clau perquè siguis una referència en la teva posició, que atorguis tanta seguretat a l’equip?
No em considero una referència per al meu equip, sinó un company més. I la seguretat no depèn únicament d’un porter, sinó de tot el treball que fa l’equip, treballant en bloc, des dels davanters fins al porter. Per aquest fet, cada any acabem sent dels equips menys golejats de la categoria.

Com et definiries com a primer capità i quin és el moment que recordes amb més estima de la temporada? I algun mal record?
Com ja he explicat anteriorment, em sento com un company més, amb un rol més específic. Ens coneixem de fa molts anys, i sabem les nostres virtuts i els defectes, tan sols cal saber potenciar el que necessita cada company per tal que l’equip se’n pugui beneficiar a la llarga.
El que recordo amb més estima de la temporada és el retorn del segon capità i molt bon amic Héctor, que ha patit una lesió de llarga durada i amb la seva tornada als entrenaments i partits hem recuperat l’alegria que aporta al grup.
Com a mals records, més que els resultats, a mi personalment m’han dolgut molt les llargues lesions de l’Héctor, el José i el Sergi, que espero que aquests dos últims es puguin recuperar ben aviat i tornar amb l’equip per competir l’any que ve. 

Tens ganes de continuar amb el Montblanc?
Sí, tinc moltes ganes de continuar amb aquest nou projecte, ja que l’actual junta està treballant molt per tornar al Club de Futbol Montblanc on era, recuperar l’escola i potenciar-la per ser referent a tota la Conca, alhora que també treballa per portar el Montblanc a Segona Catalana.

Creus que l’equip es pot permetre somiar en un futur proper amb un ascens?
Amb el talent que hi ha a l’equip? Crec que en poc temps i si es manté el grup, podem veure aquest equip jugant en categories superiors.

Finalment, per als qui no et coneguin gaire, què fa normalment, a banda de jugar a futbol, l’Oriol?
Actualment m’estic començant a preparar per a oposicions de professor d’educació física, i alhora també realitzo activitats extraescolars al col·legi Mare de Déu de la Serra i soc entrenador dels porters de l’escola. 
A les nits, treballo d’operari en una fàbrica i en el temps que em queda lliure m’agrada practicar altres espots com el pàdel, la natació, bàsquet, etc.