Enric Mas és un vell conegut de la societat montblanquina, i especialment de la comunitat educativa de la nostra comarca, que ara torna a Montblanc a mostrar-nos un tastet de l’obra de teatre que ha creat, ‘Segueix el teu cor’, sorgida arran del seu segon llibre i que té Montblanc com a indret de la trama

Aquest mes de setembre, Montblanc acollirà la presentació de la seva obra de teatre ‘Segueix el teu cor’. Com sorgeix aquest musical?
L’origen de tot es troba a l’institut de Montblanc, on vaig treballar, i amb la meravellosa gent que hi he conegut. Vaig viure i sentir molt intensament el que em va transmetre totes aquestes persones, que tant aprecio encara avui: totes les inquietuds, les coses que els preocupaven i oprimien, la incomprensió que sentien i la impotència per no tenir eines amb què explicar-les. Això ja es veu al meu primer llibre, Nits en blanc, també ambientat a la Conca, i ha continuat en el llibre i l’obra de teatre que ara estrenem.

Com és que va apostar pel format de musical?
Ho vaig tenir clar des del primer moment. El que volia transmetre és tan intens, tan profund, que necessitava anar més enllà d’una obra de text o de gest. Perquè l’obra parla de sentiments d’adolescents que molts no som capaços ni d’expressar d’adults. I la música és un instrument per poder fer-ho, que, a més, traspassa el cos i la ment per unir-se amb la dels espectadors, i ho fa d’una forma universal. Ha representat molt per a mi poder crear cançons pròpies per a aquest projecte. També és important el fet que la meva vida ha transcorregut íntimament unida a la música, que jo mateix usava per expressar i escoltar, transmetre i sentir.

Montblanc l’ha marcat tant que fins i tot l’obra té com a escenari la capital de la Conca de Barberà?
Exactament. Si a la vida intentes sentir els fets, les emocions i la relació amb la gent d’una forma molt intensa, això es converteix en viure el lloc al màxim. Això ha passat a Montblanc. No és només el lloc, sinó la gent. Pots agafar-ho tot com una feina i passar pel lloc de puntetes, com fa molta gent que només passa per la vida. Però si vols viure de veritat Montblanc i la seva gent, has d’interioritzar-los i implicar-t’hi. Això vaig fer des del primer dia i crec que és l’única manera que una ciutat o una comarca deixi empremta en tu. I que jo pugui retornar una mica aquesta contribució.

Vostè ha escrit dos llibres, i ara té aquesta obra teatral; cap a on vol encaminar la seva carrera cultural?
M’encanta aquesta pregunta: dona a entendre que no hi ha meta, i que sempre estic en moviment. Ja tinc en ment un altre projecte que torna a tenir molta relació amb Montblanc. També serà una obra de teatre musical, si la puc arribar a crear. Aquest cop no em plantejo escriure un llibre i després fer-ne una adaptació (tot i que Segueix el teu cor ja la vaig concebre com a teatre camuflat en format novel·la), sinó anar directament al format teatral. He après moltes coses durant el projecte que fem ara i em veig amb cor de fer-ho així. I també per qüestions de temps i sentiment. Ja ha passat prou temps com per no haver d’esperar tres o quatre anys més. I necessito expressar-ho com més aviat millor, tot i que, si cal, els esperarem.

Què fa i a què es dedica avui dia l’Enric Mas? 
L’Enric Mas fa tantes coses que ja ha perdut el compte (rialles). Ara mateix treballo com a optometrista en una clínica oftalmològica i també investigo a la Facultat d’Òptica i Optometria (per amor a l’art, com escriure) una malaltia minoritària anomenada queratocon, que afecta gent jove. M’encantaria dedicar-me a escriure o a donar vida a projectes teatrals com aquest, però això no és possible en el sistema en què vivim, si no ets algun d’aquests que surten a la tele.