Miquel Cercós, fill de Montblanc, després de molts anys dirigint i col·laborant en projectes de renovables dins el marc de la solidaritat, dirigeix actualment una empresa de consultoria en renovables amb el propòsit principal de treure rendibilitat als projectes en aquest àmbit i assessorar en la matèria.

El Consell Comarcal, dins la celebració del Dia del Medi Ambient que va dur a terme el passat dia 5 de juny, et va donar un reconeixement per la teva col·laboració en el projecte dels Horts Socials de l’Ajuntament.
Sí, així va ser. I aprofitaré per fer menció de tot el ventall de gent que han col·laborat en aquest projecte tan interessant que va engegar l’Ajuntament de Montblanc; són moltes persones i moltes les hores dedicades per part de tots, moltes més que jo. Així doncs, per la vessant solidària, aquest reconeixement queda estès a tots ells, jo sols he fet de vector, aquí. El motiu pel qual vaig ser jo l’encarregat de recollir-lo va ser per la vessant mediambiental de la meva col·laboració, ja que hi vaig posar una instal·lació de bombeig d’aigua per al reg dels horts que funciona íntegrament amb fotovoltaica i sense bateries. Molt eficient i barateta.

Fotovoltaica sense bateries? eficient i barateta?
I tant! No hi ha color! El moment tecnològic actual de les renovables, especialment de la fotovoltaica, és molt interessant i els resultats que es poden obtenir, espectaculars. Una allau de despropòsits en totes direccions barrejats amb vells interessos econòmics fan que quedi latent sota la superfície tot el seu potencial.

Em pots posar un exemple d’això que dius?
És clar. Tinc a les mans un pressupost per posar 4 kW de fotovoltaica en autoconsum en un teulat qualsevol de Montblanc com per exemple el Consell Comarcal o l’ajuntament, on a sota hi han uns aparells que possiblement els consumeixen; això puja a 7.060 euros més impostos. Ens instal·lem al mòbil o l’ordinador una aplicació de càlcul solar com per exemple la premiada i contrastada Onyx Solar i podrem saber que aquesta fotovoltaica produirà 6.234 Kw/h a l’any; també veurem que això és l’equivalent a 355 punts de llum funcionant 4 hores al dia, que evitaríem 4.17 tones de CO2 abocades al medi, 4 barrils de petroli, i un cotxe elèctric podria fer 46.000 quilòmetres. Però molta atenció: el que cal veure clar és que al preu que s’està pagant l’energia actualment els 4 kW equivalen a 1.558,5 euros/any, i això vol dir que es podria amortitzar en 4,53 anys. A la Conca estem en un lloc bastant industrialitzat, molts podrem preguntar a algú proper a veure quina màquina o aparell que hagin comprat ha tingut aquesta amortització tan curta i a més tenint en compte que el mòduls fotovoltaics surten amb 10-20 anys de garantia i els inversors amb 10, la qual cosa equival a tenir la instal·lació assegurada per com a mínim aquests 10 anys. Repto des d’aquí a qui vulgui a veure si pot trobar alguna inversió tan rendible.

Llavors, que estem fent amb això?
Ara has fet la pregunta del milió. Jo dic de treure’ns la bena del ulls d’una vegada. Ja no calen les excuses mediambientals ni posar-nos a plorar per la manca de suport institucional, cal parlar de números i de rendibilitat, amortitzacions i de terminis amb els professionals adequats. Aquest és el millor antídot contra despropòsits i ignoràncies.
El que tenim davant és molt més ampli encara; puc afirmar sense embuts que tenim a les mans l’oportunitat de convertir un recurs renovable en el motor energètic que ens permeti sortir de l’agònica dependència energètica que arrosseguem i convertir-nos en una potència competitiva capdavantera. Dels Pirineus en avall és així; tenim dins el marc europeu el que ningú més té. I després de dir això, si veiem les kafkianes polítiques que l’estat espanyol ha dut a terme en aquesta matèria n’hi hauria prou per exiliar a tota aquesta colla a l’illa Santa Elena per a tota la vida amb el barret de foll al cap.