Montserrat Palau ha agafat el repte d’esdevenir la nova coordinadora de Càritas Arxiprestal de Montblanc; una tasca que ens descriu en aquesta entrevista, així com la tasca que du a terme aquesta reconeguda entitat de suport a les persones més desfavorides.

Vostè és la nova coordinadora de Càritas Arxiprestal de Montblanc; com arriba a aquesta responsabilitat?
El Josep M. Palau, durant l’estiu passat va demanar deixar la tasca de coordinador de Càritas Montblanc, tasca que ha dut a terme els darrers anys amb molta dedicació i encert. Per aquest motiu, el Sr. Plebà, havent-ho consultat a l’equip de coordinació de Càritas de Montblanc, em va demanar que n’agafés el relleu.

Des d’on ve la seva vinculació amb Càritas?
Davant el patiment de persones que es troben en situacions de vulnerabilitat, et preguntes què puc aportar-hi jo?,  i et trobes que a la teva parròquia hi tens Càritas (que no és cap ONG, encara que sí que és la referència per a les ONG), i així doncs comences a posar-hi el teu granet de sorra.

Quines línies de treball s’ha marcat i quanta gent s’encarrega avui dia de tirar endavant la tasca de Càritas a Montblanc?
Aconseguir que cada un dels projectes que tenim, Acollida, Servei diürn, Servei d’aliments, Filigrana-rober, i Horts socials , vagi treballant amb el seu responsable i equip, per tal de gestionar  i optimitzar els recursos i  millorar així  l’ajuda i l’acompanyament als participants.

Comptem amb uns 70 voluntaris, amb més o menys dedicació, i  puntualment pel Gran Recapte, es mobilitzen unes 130 persones.

Creu que molta de les tasques que du a terme Càritas no haurien de ser tasca d’una administració pública amb més recursos o sentit social?
L’Administració hauria d’atendre a tothom per llei, Càritas ens dediquem a determinats col·lectius, més desafavorits per vocació. Entenem que a l’Administració ja li està bé la feina que fem Càritas perquè  precisament l’acompanyament personal per mitjà dels voluntaris ells difícilment la podrien realitzar.

Hi ha més necessitat a Montblanc de la que realment ens podem pensar?
La crisi ens ha deixat un col·lectiu de persones que han de malviure; encara que els índexs diguin que l’atur s’ha reduït, els qui han trobat feina la tenen en unes condicions molt precàries; per tant, tot i treballar continuen essent més fràgils.

Quines són les necessitats més importants que té Càritas a Montblanc?
Cuidar i donar formació als nostres voluntaris, per poder atendre i escoltar a qui truca a la porta de Càritas.

Ajudar els nostres participants a trobar una sortida digna, per tal de poder reinserir-los en el món laboral, i ajudar-los a trobar oportunitats.

Continuar amb les ajudes econòmiques que ens van arribant de les administracions, empreses i particulars que amb els seus donatius fan que puguem continuar treballant amb austeritat.

Finalment, qui és la Montserrat Palau, i a què es dedica per als qui no la coneguin?
Mare i àvia de l’Anna (6), l’Helena (5) i el Jordi (10 mesos) que li agrada  caminar per la muntanya, fer punt de creu i llegir.

Treballo en una multinacional paperera sueca  a la planta de Puigpelat com a cap de compres.