La Cucafera de Montblanc, que va viure ara fa un any el seu naixement i debut dintre del Bestiari Popular de Montblanc, està d’enhorabona, ja que celebra el seu primer aniversari i a més, ara, amb un esperit ben solidari arran d’una iniciativa presentada aquesta setmana.

Com se sent la Cucafera després d’haver complert un any de vida?
La veritat és que em sento genial i plena d’energia per afrontar tots els anys que vinguin. Tinc molta sort de formar part del Seguici Popular de Montblanc i de tenir una família com la que tinc i amb la qual m’ho passo superbé. És genial quan em fan ballar i veig com el públic gaudeix.

Quins són els moments més especials viscuts durant aquest primer any?
Aquest primer any ha estat frenètic i gairebé no he parat de fer coses. Vaig néixer trobant-me de cop dins de les Festes de la Serra i en les mateixes vaig poder fer una immersió total al que és Montblanc, i... tela!, sou especialets, eh?

He tingut temps per fer un munt de sortides, vaig anar a la inauguració del nou local d’Aprodisca, al Parc de Nadal, per Sant Maties i Corpus ballant a la plaça... i també he estat a Reus i la setmana passada a Barcelona ensenyant als turistes com faig espetegar la boca.

I també he pogut impulsar projectes, sobretot dedicats als infants, com la col·lecció de dibuixos per pintar, un dels quals es pot trobar a l’àrea de pediatria del centre d’assistència primària.

De tots els moments, però, em quedo quan em van donar el meu primer xumet, va ser la Sara el mateix dia de la meva presentació.

T’has vist ben acceptada arreu?
Sí, la gent em va rebre amb els braços oberts i tot i que tinc aspecte de ferotge en el fons soc ben simpàtica. Al claustre, on visc amb els gegants, els nanos i la resta del bestiari hi ha molt bon ambient i ens avenim molt (en principi). Qui més m’estima, però, són els nens, que sempre em van a darrere i em mouen la boca amunt i avall. De tant en tant mossego a algun, però és que hi ha cada nen... Bé, i els meus portadors també m’aprecien molt tot i que no em van convidar ni al sopar de Nadal ni a la calçotada que van fer, però no els guardo rancúnia.

Com afronta el segon any de vida?
En aquest segon any vull seguir en la meva línia i continuar fent xalar la canalla alhora que preocupant-me d’aspectes no tan vinculats amb la cultura popular i sí amb la solidaritat o l’acció social. M’agradaria viatjar i poder ensenyar el que faig a més llocs del país i fora d’ell. De moment, però, tinc dos projectes en marxa que he d’atendre: el dels xumets solidaris i Cucània, la festa del meu primer aniversari.

Com es prepara Cucània?
El dia 9 de setembre vull celebrar amb tots els montblanquins el meu primer aniversari i per això he preparat dues festes. La primera és Cucània Kids, per als més menuts el 9 a la tarda a la plaça Catalunya, allà berenarem plegats i podran gaudir d’un espectacle infantil de circ. Per als papes i mames posaré un servei de barra perquè puguin refrescar-se. A la nit, Cucània, també a la plaça Catalunya, he convidat els montblanquins Banda Al·lucinògens i el DJ Setilla per fer ballar a tothom que vingui. És que un any no es fa cada dia!

Què en pensa, d’aquest nou projecte amb els xumets?
Espero que sigui un èxit. La meva voluntat és que tots els nens, independentment de l’economia familiar, tingui l’oportunitat de donar el seu xumet a alguna peça d’imatgeria festiva. És molt emotiu quan veus que els petits et donen el xumet, per a alguns és un objecte molt important i fins i tot ploren, però com que els ho canvio per un caramel, ben aviat deixen enrere les llàgrimes.

Finalment, com s’imagina el futur la Cucafera i què li agradaria esdevenir i tenir els propers anys?
Ostres, el futur? Doncs no sé, soc una bèstia que viu el dia a dia. De moment agafar la Festa Major amb il·lusió i forces, tinc moltes ganes del Beu les Bèsties, de ballar a la plaça i de Cucània. Però el que sí que tinc clar és que el futur el vull acompanyada de tots els que m’envolten i als que els vull donar les gràcies per estar al meu costat, sobretot a l’Albert, els dos Arnaus, la Cèlia, el Dani, la Gemma, el Guillem, la Laia, la Lidia, el Jordi, el Marc, la Nuri, l’Oriol, els dos Paus, el Pol, el Roger, l’Àlex i el Sergi, els meus portadors i portadores. Ells i elles sí que són bestials!