“Estic pensant en el tercer llibre de la saga…”

Teresa Duch Autora del llibre ‘El silenci de Vallbona’

Teresa Duch presenta avui, divendres, el seu no llibre, ‘El silenci de Vallbona’, a Montblanc, i en aquesta entrevista ens en parla.

Avui, divendres, presenteu un nou llibre, ‘El silenci de Vallbona’. Què representa la presentació a Montblanc de la nova obra per a vostè?
Montblanc és la capital de la meva comarca i sempre presento els llibres aquí. El primer, al Museu; Les cadenes subtils, l’any passat, i El silenci de Vallbona enguany, a la Biblioteca; sempre m’he sentit molt ben acollida. El cicle de presentacions no em semblaria complet si no en fes una a Montblanc.

Com sorgeix la idea de centrar el monestir de Vallbona en la trama de la novel·la?
Una nova visita a Vallbona fa un parell d’anys, en la qual veig coses que abans no m’havien cridat l’atenció: el sepulcre de Violant, la reina que va voler ser enterrada a Vallbona, quan pràcticament tots els reis de la Corona d’Aragó durant dos-cents anys, i el mateix Jaume I, van ser enterrats a Poblet; també hi ha altres detalls que em susciten preguntes. L’any passat, després de publicar Les cadenes subtils, vaig pensar que podia fer una segona novel·la de la saga. Les preguntes sense resposta referents al monestir i un nou cas per a la protagonista engeguen el que al final serà El silenci de Vallbona.

La novel·la mostra molta intriga, misteri… Creu que és un mètode ideal per enganxar el lector, com ha passat en obres d’èxit com ‘El codi Da Vinci’?
Jo crec que sí. No soc una gran lectora de novel·la negra, però llegint qualsevol novel·la, si hi ha una petita dosi d’intriga o misteri, això sempre crida a no deixar la lectura per poder saber com es resol. A part, jo m’he enganxat a escriure aquest gènere perquè és un repte. Em fa pensar molt, no només per la trama, sinó per aconseguir que el lector vagi fent les seves deduccions per aconseguir resoldre la intriga i que, tot i amb això, no li sigui fàcil.

Com és que per als escriptors com vostè, en aquesta obra,  l’església és font d’inspiració de cara a crear trames de misteri?
L’escenari és ideal, tot i que altres que no hi tenen res a veure també ho poden ser. La quietud, la penombra, el silenci que regna a les esglésies afavoreixen l’ambient de trames com aquesta. A banda d’això l’Església com a institució sempre ha tingut les seves històries més o menys secretes, moltes vegades relacionades amb el poder. Se n’han conegut algunes, però segur que n’hi ha d’altres per descobrir. No només passa amb l’Església, sinó amb qualsevol entitat o organització poderosa, ja ho sabem, no? Penso que com més poderosa, més secrets i més intrigues. De tota manera jo, tot i documentant-me per ser fidel al context històric, he escrit una obra de ficció, producte de la meva imaginació, i no pas un llibre d’història ni de periodisme d’investigació.

Creu que dintre el Cister, el monestir de Vallbona és el gran oblidat?
Doncs sí. Un dels motius per situar l’escenari a Vallbona ha estat aquest. Jo soc de Vimbodí i Poblet. M’hauria resultat més fàcil ambientar-lo al monestir de Poblet. A Les cadenes subtils el meu poble és coprotagonista amb un altre nom. És perquè m’agrada escriure sobre allò que conec, encara que quan t’hi poses descobreixes que ho coneixes poc. Amb tot, he preferit situar-ho a Vallbona per això, perquè sembla una mica el germà pobre del Cister, perquè, així i tot, mai no se n’ha queixat i també perquè és un monestir de dones i, com bé se sap, l’Església de moment no dona les mateixes oportunitats a homes i dones dins la institució.

Finalment, a banda del de Montblanc, té previstes altres presentacions? I pensa ja en algun nou projecte literari?
El dia 19 presento a Barcelona, a la llibreria La Impossible, i el dia 25 a la biblioteca de Roda de Berà. A Reus, el 16 d’octubre al Centre de Lectura. Tinc per concretar presentacions a Lleida, Amposta, l’Espluga i l’Associació de Dones de la Casa del Mar de Tarragona.

I sí, la veritat és que costa d’aturar-se quan comences a escriure i, important!, els lectors et diuen que s’ho han passat molt bé llegint-te. Estic pensant en el tercer llibre de la saga, però aquest segurament trigarà una mica més, perquè m’han sorgit obligacions familiars, que compliré molt a gust —la meva neta— i no podré dedicar tant de temps a escriure.